Traffic. EUA. 2000.
Direcció: Steven Soderbergh.
Guió: Stephen Gaghan.
Fotografia: Steven Soderbergh.
Música: Cliff Martinez.
Durada: 147'.
Distribuïdora: Sherlock Media.
Intèrprets: Michael Douglas, Don Cheadle, Benicio del Toro, Catherine Zeta-Jones, Dennis Quaid, Luis Guzmán.

Aquest ha estat el gran any de Steven Soderbergh, un director que es va donar a conèixer amb Sexo, mentiras y cintas de vídeo i que després va haver d'esperar uns quants anys fins aconseguir un altre gran èxit internacional. Al 2000 en va tenir dos: Erin Brockovich i Traffic, una pel·lícula que tracta el món de les drogues a través de diverses històries paral·leles, algunes més intimistes i d'altres plenes d'acció i intriga, que acabaran convergint en un final únic. La presència de Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones en el repartiment va atraure l'atenció de la premsa rosa, però qui es va endur tots els elogis va ser Benicio del Toro.

Addicció de vides creuades

Traffic es podria definir com la visió d'històries de vides creuades a través d'un denominador comú, el narcotràfic. Sense cap mena de dubte, la societat consumista ens provoca que el poder només es pugui transformar a través dels diners i l'economia. La droga i el narcotràfic són un valor a l'alça dins la societat i això s'acaba traduint en poder. Les branques i ramificacions d'aquest poder són tan llargues que afecten per igual les classes socials més baixes com els estaments més elevats de l'alta societat. Traffic reflecteix la lluita contra el narcotràfic a diferents nivells, des del policia mexicà que cada dia es juga la vida per evitar que la frontera amb els Estats Units sigui un accés directe a l'entrada de tot tipus de droga, fins al polític afincat a Washington que dins el seu discurs electoral manifesta la clara intenció d'acabar amb el narcotràfic.

D'aquesta manera, el film ens parla obertament sobre la influència de les drogues dins la societat moderna, de quines són les necessitats prioritàries per eradicar-les i la lluita de determinats sectors per fer-se amb el control i la distribució absoluta. Traffic juga amb aquests tres denominadors per crear una combinació efectiva i gens moralista sobre aquesta temàtica. Possiblement es tracti de l'únic film sobre el narcotràfic que aconsegueix arribar tan lluny utilitzant un tractament capaç de mostrar-nos una realitat que ens envolta i que moltes vegades no arribem a percebre.

Al darrere de Traffic hi ha un treball excel·lent de direcció; el director Steven Soderbergh realitza una tasca d'autor impecable, a més a més ell mateix es va fer càrrec de la fotografia utilitzant-la per mostrar el marcat caràcter de cada personatge. Els colors càlids i cremats es relacionen amb les aparicions del policia mexicà interpretat per un excel·lent Benicio del Toro, mentre els pàl·lids i freds són utilitzats per a les escenes sobre la política a seguir per acabar amb el món de la droga. Aquest fet és positiu de cara a l'espectador, dins una trama tan complexa i creuada per tants personatges els colors ajuden a identificar a l'inici de cada escena quins són els personatges que apareixeran; a més a més, com més avança el film la relació entre el tractament visual i les seves lluites internes es fa més intensa. Sense caure en un tractament excessivament moralista, el film ens trasllada dins la pantalla i la seva narració provoca a l'espectador un acostament fins a la fina línia de l'amargor. Un aspecte que se'ns ofereix sense utilitzar recursos sentimentalistes ni manipuladors.

Cal esmentar que ara ha arribat el moment de veure el film en la seva versió original, on es pot observar l'autèntic treball de creació realitzat per Benicio del Toro. El seu conflictiu personatge es troba situat a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, de manera que la seva interpretació combina la llengua castellana amb l'anglès, fet que no vàrem poder percebre en la llastimosa versió doblada.