| Y tu mamá también (v.o.en espanyol) |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Y TU MAMÁ TAMBIÉN Les vides de Julio i Tenoch, dos joves mexicans de 17 anys, estan regides per les seves hormones, la seva amistat i pel seu desig d'arribar a la maduresa. Durant una tarda festiva amb la seva família, coneixen Luisa, una espanyola de 28 anys, i la inviten, entre bromes, que els acompanyi en un viatge a una platja imaginària. Luisa accepta l'oferta i tots tres emprenen un viatge que resultarà determinant a les seves vides. |
|
|
  |
 |
 |
|
El pes de les màscares
Alfonso Cuarón no és un director convencional; com a mínim, es caracteritza per un afany experimentador que costa de detectar en cineastes de la seva generació. De treballar en produccions relativament modestes al seu país, formant equip amb el seu germà Carlos, va fer les maletes i se'n va anar a Hollywood per firmar «La princesita», un esplèndid conte infantil que, malgrat la seva notable trajectòria americana, es va estrenar directament en vídeo a Espanya. Després arribaria la seva curiosa -per dir-ne d'alguna manera- aproximació a Dickens amb «Grandes esperanzas», una pomposa fusió entre el melodrama «high tech» i el romanticisme MTV que li va obrir les portes de projectes més ambiciosos. És en aquest punt quan Cuarón pren una decisió inesperada i se'n torna al seu país per rodar un guió coescrit amb el seu germà. El resultat és «Y tu mama también», el seu film més personal i, al costat de «Amores perros», un paradigma de la magnífica forma actual del cinema mexicà. No és casualitat que ambdues pel·lícules explorin el pes de les màscares en una societat trencada pels desequilibris del poder. «Y tu mama también» ressegueix l'homèrica aventura de tres personatges a la recerca d'una Ítaca que els ha de descobrir el concepte de llibertat. El viatge és, doncs, un espai de representació on la manipulació del verb es converteix en mirall de l'hipocresia. Només el dolor i el silenci esdevenen formes sinceres de comunicació. Cuarón exposa la progressiva reconciliació amb la pròpia identitat de dos adolescents que viuen la mentida de la felicitat i d'una dona espanyola amb la necessitat de vèncer les aparences per trobar un sentit a la seva efímera existència. El director planteja aquest conflicte a través de l'acceptació de la pròpia sexualitat, un altre joc de màscares que va mostrant la seva vertadera naturalesa a mesura que la diferència de classes, els convencionalismes i les altres formes d'onanismes socials es rendeixen al pes de la veritat. El procés de redempció que exposa «Y tu mama también», afortunadament, no té res de complaent: ni el seu erotisme resulta excessivament coreografiat (excel·lent l'escena de la culminació del triangle sexual) ni el seu final carrega les tintes del moralisme militant. Deixa, això sí, un regust d'agraïda amargura. El conte de Cuarón, com el que explicava David Lynch a «Una historia verdadera», integra els personatges dins un paisatge que projecta la seva pròpia evolució. El Mèxic rural esdevé un altre protagonista de la història, un marc en què passat i present es dilueixen i que el director aprofita per introduir una suggestiva metàfora del llegat, expressat a través del poder evocador dels ancestres. Tots els mèrits que Cuarón acumula durant el metratge els ha de compartir, però, amb els seus actors, que exhibeixen una admirable desinhibició. Maribel Verdú broda el millor paper de la seva carrera (el seu ball amb la mirada clavada a la càmera és memorable), i Gael García Bernal i Diego Luna demostren per què tenen un futur tan prometedor; el primer ja va consolidar la seva versatilitat a l'esmentada «Amores perros» i a «Sin noticias de Dios» (on era el Diable en persona), mentre el segon va estar recentment a Girona per interpretar un dels personatges secundaris de l'adaptació cinematogràfica de «Soldados de Salamina», de David Trueba. Pel que fa a Alfonso Cuarón, el seu retorn als orígens no ha pogut ser més fructuós: «Y tu mama también» ha estat un èxit sorpresa als Estats Units (gairebé 15 milions de dòlars de recaptació, tota una proesa per a un film mexicà) i la Warner ja l'ha fitxat perquè substitueixi Chris Columbus a la tercera entrega de les aventures de Harry Potter, un projecte que durant mesos va estar en mans de ni més ni menys que Steven Spielberg. Pep Prieto |
|
|
 |