Sinónimos

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2019
    Direcció: Nadav Lapid
    Intèrprets: Tom Mercier, Quentin Dolmaire, Louise Chevillotte, Uria Hayik, Olivier Loustau, Yehuda Almagor, Gaya Von Schwarze, Gal Amitai, Idan Ashkenazi, Dolev Ohana, Liron Baranes, Erwan Ribard, Yawen Ribard, Iman Amara-Korba, Sébastien Robinet, Damien Carlet, Ron Bitterman, Naor Nachmani, Yahalom David, Herut Cohen, Valentine Carette, Catherine Dénécy, Léa Drucker, Christophe Paou
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 123 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    A París, les coses no comencen bé per Yoav. Un jove israelià que arriba a la capital francesa amb grans expectatives, decidit a desfer-se de la seva nacionalitat el més ràpid possible. Per a ell, ser israelià és com un tumor que ha de ser extirpat. Convertir-se en francès, d’altra banda, simplement significaria la seva salvació. Per esborrar els seus orígens, Yoav primer decideix no parlar una sola paraula d’hebreu. El diccionari es converteix en el seu millor company. Les visites a l’ambaixada israeliana li molesten. Però el procés també té les seves trampes. I la jove parella francesa de la qual es fa amic té algunes idees bastant estranyes sobre com ajudar… Basant-se en les seves pròpies experiències, el director Nadav Lapid explora els desafiaments que suposa començar una nova vida en un nou país.

  • Apostatar de la nació

    Al començament de Sinónimos, coneixem a Yaev, un jove israelita que ha arribat a Paris. El trobem despullat dins d’un ric apartament mig buit. Els seus propietaris el persegueixen, ell es fa escàpol fins que amb una gran força enèrgica afronta la seva nova situació i afirma que ell és d’Israel, que ha volgut abandonar la bogeria del seu país i que vol que França sigui el seu nou país d’acollida. L’escena que pot sobtar per la seva energia, pel seu treball físic orientat cap a la forma, o per la manera com es filma el cos de l’actor. El to del moment marca estilísticament una pel·lícula que desconcerta però que resulta essencial entrar en tot el simbolisme per gaudir de la seva originalitat.

    Sinónimos és la historia d’un apòstata, que enlloc d’apostatar de la fe de l’església, a partir de renunciar al seu bateig com podria passar en qualsevol estat occidental,  dur a terme un exercici d’apostatia política.  Yaev no actua directament contra la religió jueva, sinó contra el seu país. No vol tenir res a veure amb el lloc on va néixer perquè està cansat i fart de la política ultranacionalista que dur a la pràctica el govern del seu país. Està cansat de viure en un lloc on el simbolisme nacional l’ofega i on la política s’ha convertit en una pràctica sistemàtica de repressió contra el poble Palestí. Yaev considera que hi ha alguna una clara deriva cap a la corrupció en la prepotència en que l’Estat d’Israel es mostra cap el món. El seu refugi s’estableix a França paradís del Republicanisme i d’un cert laïcisme. No és fortuït que esculli a Paris per viure una nova vida, però tal com s’encarregarà d’explorar la pel·lícula, res és tant simple com aparentment sembla.

    Sinónimos de Nadav Lapid va guanyar l’Os d’Or en el festival de Berlin del 2019. A part del seu marcat contingut polític, la pel·lícula explora les contradiccions d’un personatge extrem que es mou en mig d’uns pols d’atracció veritablement incerts. El director afirma que la idea de resurrecció o renaixement de Yaev que es posa de manifest en la primera escena quan el veiem nu en el pis de París, constitueix una manera de construir un relat al voltant de la tensió que s’estableix entre la teocràcia que es trova en el cor de l’Estat d’Israel i les contradiccions que el laïcisme que aparentment impera a la França actual. Yaev és , però, també un personatge contradictori ja que davant de la societat francesa no deixa observar també com l’Estat també dur a terme polítiques de control de la ciutadania i es troba temptat per alguns símbols del nacionalisme francès.  Yaev passeja pels carrers de Paris, penetra en ambients molts diferents per copsar multitud de contrastos. La voluntat de Yaev és la de poder viure atrapat en el mite del republicanisme, però a mesura que avança la pel·lícula veiem com li resulta impossible. Des del seu exili vital necessita tornar a establir vincles amb la seva figura paterna i entendre alguna cosa del que està passant en la vida burgesa que s’estableix al voltant de la parella que s’han convertit en la seva nova família d’acollida. La idea que travessa Sinónimos és la de mostrar com a vegades els mons oposats políticament poden arribar a convertir-se en mons propers.

    El director Nadav Lapid  va començar triomfant en el festival de Locarno amb Policia en Israel y després a Cannes amb La professora de parvulari. En les entrevistes no para de constatar que Sinónimos no és tant la de fer una pel·lícula sobre el imaginari nacionalista israelí sinó una obra sobre la malaltia que pateix l’ànima del seu país. En cap moment busca la confortabilitat en la posada en escena, ni vol forçar una denuncia planera que tingui una marcada càrrega emocional. Lapid no para d’arriscar en les sortides de to interpretativa i en la recerca d’un desequilibri formal permanent. Al final Sinónimos és la historia d’algú que busca una societat diferent perquè el seu món no ha sabut com s’havia de transformar.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

 

Comparteix-ho