The Sisters Brothers

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2018
    Direcció: Jacques Audiard
    Intèrprets: Joaquin Phoenix, John C. Reilly,
    Jake Gyllenhaal, Riz Ahmed, Rebecca
    Root,Jóhannes Haukur Jóhannesson, Ian
    Reddington
    Gènere: western
    Durada: 121 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    1850. Charlie i Eli Sisters viuen en un món salvatge
    i hostil, en plena febre de l’or. Tenen les mans tacades de
    sang: la sang tant de criminals com de persones innocents.
    No tenen escrúpols a l’hora de matar. És el seu treball. Charlie
    (Joaquin Phoenix), el germà petit, va néixer per matar. Eli
    (John C. Reilly), però, somia amb portar una vida normal.
    Tots dos són contractats pel Comodoro per trobar i matar
    Hermann Kermit Warm (Riz Ahmed), un cercador d’or. De
    Oregon a Califòrnia arranca una caça despietada, un viatge
    iniciàtic que posarà a prova el demencial vincle entre els dos
    germans.

  • El conflicte entre la cobdícia i la utopia

     

    No és que el francès Jacques Audiard s’hagués proposat rodar un western per satisfer el desig d’embarcar-se en un dels gèneres cinematogràfics per excel·lència que, de tant en tant, és ressuscitat per un director nord-americà (Eastwood, Tarantino, els Coen) que vol afegir una peça personal a una tradició a la qual un europeu (Sergio Leone) va donar una volta irònica fa més de cinquanta anys, és que fa cinc anys Audiard va rebre la proposta de l’actor nord-americà John C. Reilly i la seva esposa, la productora Alison Dickey, d’adaptar The Sisters Brothers, una novel·la del canadenc Patrick deWitt publicada el 2011. Si no hagués estat així, Audiard dubta que mai hagués realitzat una pel·lícula de l’Oest, que s’ha rodat, tanmateix, en paisatges d’Almeria (com va fer Leone) i d’Osca, i amb alguns interiors filmats a Romania, circumstància que du a fer present la curiositat que en la producció també han intervingut un cineasta romanès (Cristian Mungiu) i dos de belgues (els germans Dardenne) que, a la seva diferent manera, exploren el cinema en terrenys realistes a banda del gènere.

    En el cinema de Jacques Audiard hi ha una certa ambivalència, o potser una relativa paradoxa: habitat majorment per homes, podria, en conseqüència, semblar molt viril, però de fet les figures masculines hi són quasi sempre qüestionades i, per tant, hi és tota heroïcitat. Tal cosa és així des de Regarde les hommes tomber (1994) fins a Un prophète (2009), passant per Un héros très discret (1996) i De battre mon coeur s’est arrêté (2005). Essent el western un gènere tradicionalment de l’èpica masculina, Audiard s’apunta a la línia humanista que, destruint la mítica de l’heroi, va començar fa molt de temps amb Shane (Arrels profundes, 1953), de George Stevens, i que passa, sense oblidar les fordianes The Searchers (Centaures del desert, 1951) i The Man Who Shot Liberty Valance (L’home que va matar Liberty Valance, 1962), per Unforgiven (Sense perdó, 1992), de Clint Eastwood. La idea és que no hi pot haver herois si estan tacats de sang i que la «civilització» (amb totes les cometes) es va implantar a l’Oest americà amb els pecats de totes les conquestes: la cobdícia, la violència i, al capdavall, el genocidi. Un infern perpetrat per homes. D’aquí és significatiu que els germans de The Sisters Brothers (interpretats per Joaquin Phoenix i un esplèndid John C. Reilly), uns assassins a sou que arrosseguen el pes d’haver sigut víctimes de la violència paterna, tinguin una possibilitat de redempció en tornar al món matern. Abans passaran per una experiència que els transformarà, la relació inesperada que estableixen amb dos homes que qui s’ha fet l’amo i senyor d’una regió els ha encarregat que assassinin. De fet, aquest parell d’homes també estableix una relació d’amistat inesperada, perquè un d’ells, una mena de detectiu amb aficions literàries (Jake Gyllenhaal) passava als germans la informació del parador de l’altre, un químic (Riz Ahmed) en el punt de mira pel fet d’haver descobert una substància que fa visible l’or i, per tant, un individu a assassinar un cop li hagi estat arrencada (evidentment, per la força) la «fórmula màgica».

    No explicaré més el desenvolupament argumental d’aquestes relacions, l’important és que fan que, en un món dominat per la cobdícia i la violència, els assassins (i el seu «ajudant») retrobin una engruna de la seva humanitat a la seva diferent i desigual manera. D’aquí importen els dubtes que se li presenten al personatge interpretat per John C. Reilly sobre el seu «ofici» i el seu desig d’abandonar-lo, i la compassió que el químic remou en el detectiu-escriptor i que fa, a més, que tots dos tinguin la idea de fundar una comunitat que, d’acord amb el socialista utòpic francès Charles Fourier, comporti la igualtat entre els seus individus amb l’abolició de la propietat privada dins seu. Aquest film es desenvolupa, doncs, com un al·legat humanista que, amb la intervenció del guionista Thomas Bidegain, afegeix a la novel·la aquest element utòpic que certament va tenir qui va intentar dur-lo a terme al que va ser anomenat el Nou Món. S’hi planteja, doncs, un conflicte entre la cobdícia i la utopia que mai no deixa de ressonar. Per això el seu director creu que aquesta pel·lícula, més que de la recerca de l’or, parla de la idea de crear una utopia humanista i socialista com d’una possibilitat irrenunciable.

    Imma Merino
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

     

Comparteix-ho