The Square

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Suècia, 2017
    Director: Ruben Östlund
    IntèrpretsClaes Bang, Elisabeth Moss, Dominic West, Terry Notary, Christopher Læssø,Marina Schiptjenko, Elijandro Edouard, Daniel Hallberg, Martin Sööder,Linda Anborg, Emelie Beckius, Peter Diaz, Sarah Giercksky, Jan Lindwall
    Gènere: drama
    Durada: 142 min
    Idioma: suec i anglès

    Sinopsi


    Christian, mànager d’un museu d’art contemporani, s’encarrega d’una exhibició titulada “The Square” en què hi ha una instal·lació que fomenta valors humans i altruistes. Quan contracta una agència de relacions públiques per difondre l’esdeveniment, la publicitat produeix malestar al públic.

  • Allò que amaga la correcció política

    Una de les pel·lícules amb més impacte internacional de l’any 2014 va ser Turist (Force Majeure, en la seva versió en anglès) del cineasta suec Ruben Östlund. En aquest film, Östlund expressava com es podia arribar a mostrar quelcom terriblement inquietant sota un món molt tranquil, calia fer veure la covardia moral davant la hipotètica respectabilitat social, i ho feia a partir de la crisi que sorgeix en una parella que durant uns dies a la neu es troben davant d’una allau. L’home es vol salvar i no fa cap gest per a la seva companya; aquest fet acabarà traient moltes coses a la llum.

    En un moment de The Square (2017), la nova pel·lícula de Ruben Östlund, guanyadora, a més, de la Palma d’Or del Festival de Canes, el conservador del Museu Reial d’Estocolm (Christian) organitza una roda de premsa en què intenta explicar la importància que tindrà una instal·lació que consisteix en un quadrat buit que s’ha d’omplir. Aquest muntatge artístic, situat fora del museu, vol ser una reflexió sobre l’altruisme social. Durant la conferència, Christian esmenta Nicolas Bourriaud i el seu llibre Esthétique relationnel (1998), en què l’autor estableix una nova dimensió del que és conceptual a partir de la idea que l’obra és un espai en interacció la forma del qual acaba prenent sentit mitjançant el procés de recepció dut a terme per l’espectador. A partir de l’esperit de la conferència, queda clar que per a Christian el museu ha de ser l’espai de la correcció política i de la solidaritat, un lloc obert que dinamitzi la sensació de món tancat que sol envoltar l’univers de l’art contemporani. L’art no s’ha d’aïllar de la realitat sinó que ha d’intervenir-hi. Malgrat la bona correcció política, és evident que en els consells d’administració dels museus hi ha la gran burgesia. En l’univers de The Square, aquesta burgesia acabarà beneint allò que serà incapaç d’entendre i el comissariat de les exposicions anirà a càrrec dels nous tecnòcrates de la gestió cultural que viuen en la seva torre de vori mentre manifesten públicament que volen formar part d’un món que no poden, ni volen, entendre.

    A The Square, Ruben Östlund parteix del museu per acabar reflexionant sobre una societat, la sueca, que viu abstreta en la correcció política i és incapaç d’obrir els ulls als desheretats del benestar. La pel·lícula acaba expandint-se en l’anàlisi d’aquesta societat utilitzant com a principal mecanisme l’absurd i la sàtira, i està articulada a partir de diversos blocs aïllats que funcionen com a escenes que, d’una manera progressiva, mostren les contradiccions de les diferents capes socials. La mirada del cineasta es basa en un joc dialèctic que, tal com ja havia mostrat en les seves obres anteriors, serveix per mostrar la foscor que s’amaga en la societat del benestar. Christian podrà reivindicar la igualtat en els muntatges expositius que utilitza, però serà incapaç de mostrar la solidaritat en la relació que estableix amb els seus veïns. A The Square Suècia és vist com un país que vol ser harmònic, que cuida la seva façana, però que en el seu interior també viu i fa presents els grans mals que afecten el conjunt d’Europa.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho

Un comentari