Western

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Alemanya, 2017
    Director: Valeska Grisebach
    IntèrpretsMeinhard Neumann, Reinhardt Wetrek, Waldemar Zang, Detlef Schaich
    Gènere: drama
    Durada: 100 minuts
    Idioma: alemany

    Sinopsi


    Una quadrilla d’obrers alemanys planta el seu campament en un poble búlgar per aixecar una central hidràulica. Molesta el desvergonyiment barroer del seu desplegament, ofèn l’acarnissament eficient amb que desarrelen el paisatge, i agravien amb els seus suors masculins de beure’s la paga amb alcohol i el xiular intimidant al pas de les noies. Ben aviat arribarà el conflicte…

  • Els forasters que arriben en un món que s’està fent

    L’any 1935, Jean Renoir va rodar a Martigues, prop de la frontera entre França i Itàlia, Toni. La pel·lícula parlava d’un lloc que als anys trenta era una mena d’espai d’encreuament entre diverses migracions i on la gent vivia de les mines que s’hi havien establert i de les feines de temporada. Quan ningú parlava dels immigrants i dels desplaçaments, Renoir ho va fer. Els emigrants espanyols varen arribar a Martigues abans que la Guerra Civil portés milers de persones a l’exili i els Italians del sud busquessin un refugi a França. Els francesos s’ho miraven amb escepticisme i s’aprofitaven de la situació. Si evoquem Toni és perquè, en certa manera, podríem considerar aquesta vella pel·lícula com una mena de punt de referència de Western (2017), de Valeska Grisebach –una cineasta que forma part de l’anomenada Escola de Berlin i que va col·laborar en el guió de Toni Erdmann (2016) de Maren Ade, que en aquest cas intervé com a productora. Western explica la història de la convivència entre una colla de treballadors alemanys i els habitants d’un petit poble de Bulgària: els alemanys treballen en la construcció de rutes i pedreres mentre que els búlgars esperen que el progrés provinent d’Alemanya transformi la situació. Els obrers no són emigrants, sinó simples desplaçats que utilitzen l’orgull com a forma de convivència. Ells treballen per a una multinacional alemanya que probablement els explota, però representen el poder i la riquesa. Entre els alemanys i els búlgars esclaten les diferències pròpies de la divergència cultural, idiomàtica i de les tradicions. ¿De quina manera poden conviure els forasters en el cor d’un món que està per construir? L’argument podria ser propi d’una pel·lícula de l’Oest, si no fos que aquesta primera pregunta en comporta una segona: ¿fins a quin punt la riquesa europea pot generar noves formes d’alienació als països oblidats de la vella Europa de l’est?
    Western parla de les noves formes de relació entre els països rics i els països pobres, sobre els difícils –i complicats– llaços de contacte que es poden establir entre un món ric i un món pobre. Però també parla dels odis ancestrals, sobre les transformacions d’un món en què encara no s’han establert els codis bàsics de convivència. Al petit poble búlgar on transcorre la pel·lícula, els natius recelen dels forasters, i això provoca que la tònica que domina en l’ambient no sigui la de fraternitat sinó l’existència d’una calma tensa. Hi ha alguna cosa fosca entre els personatges: en qualsevol moment pot encendre’s la flama i esclatar tot. Valeska Grisebach té una mirada neta, gairebé etnogràfica, sobre l’entorn que descriu. I hi ha un gran respecte per l’espai, però al mateix temps un desig de trencar amb allò que és previsible. L’honestedat de la cineasta fa que trenqui amb els clixés del melodrama per mantenir una tonalitat neutra que dona força a la pel·lícula i l’allunya del cinema dels bons sentiments en què fàcilment podria arribar a caure.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho