Z. La ciudad perdida

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Estats Units, 2016
    Director: James Gray
    Intèrprets: Charlie Hunnam, Sienna Miller, Tom Holland, Robert Pattinson, Angus Macfadyen,Bobby Smalldridge, Edward Ashley, Tom Mulheron, Aleksandar Jovanovic,Siennah Buck, Stacy Shane, Bethan Coomber, Ian McDiarmid
    Gènere: drama d’aventures
    Durada: 140 min
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Durant segles, els europeus van discutir l’existència d’una antiga civilització a la selva de l’Amazones. A principis del segle XX, el britànic Percy Fawcett va participar en tot un seguit d’expedicions, convençut de poder trobar aquesta llegendària ciutat en la recerca de la qual han mort centenars d’homes. Al 1925, en el seu viatge més ambiciós i obsessiu, Fawcett va desaparèixer en el més profund de la selva, de la mateixa manera que totes les expedicions que han seguit el seu rastre.

  • El revers de l’aventura

    The Lost City of Z (2016) de James Gray parteix del llibre del periodista David Grann, The Lost City of Z: A Tale of Deadly Obsession in the Amazon, publicat el 2009. El llibre de Grann –que no he llegit– i la pel·lícula de Gray tenen com a protagonista Percy Fawcett, militar, científic i explorador britànic, que va encarnar, amb els seus viatges a l’Amazones, bona part de la realitat i del mite que va envoltar el colonialisme britànic, les seves clarors i les seves foscors. A Fawcett  se l’ha comparat amb Ernest Shackleton i les seves expedicions a l’Antàrtida, i també amb Thomas E. Lawrence, el cèlebre Lawrence d’Aràbia, i amb David Livingstone, el famós explorador que va desaparèixer a l’Àfrica i de qui el New York Herald va organitzar la recerca, capitanejada per Henry M. Stanley. Tots ells, d’una manera o altra, són personatges que van viure al límit i que van esdevenir, presos de la seva obsessió, peces importants de l’expansionisme occidental, en uns temps en què el món encara oferia, des de l’òptica europea, espais per descobrir, per arrabassar.

     

    La pel·lícula de Gray, doncs, podria ser un biopic d’aquest explorador, i, de fet, en té trets. Però sobretot és un film d’aventures que connecta amb les obres clàssiques del gènere, tant en l’àmbit literari com en el cinematogràfic, i n’ofereix una relectura. Cinematogràficament, s’han assenyalat ressonàncies que no són pròpiament del gènere d’aventures, com ara el cinema de Werner Herzog i les seves experiències fílmiques a l’Amèrica del Sud, Aguirre o la còlera de Déu (1972) i Fitzcarraldo (1982); Apocalypse Now (1979), de Francis Ford Coppola, que de fet és una relectura situada a la guerra del Vietnam d’un llibre clau pel que fa al tema del colonialisme al continent africà, El cor de les tenebres (1899) de Joseph Conrad, i, més clarament dins del gènere, Les muntanyes de la Lluna (1990) de Bob Rafelson, que s’inspira en els escrits d’un altre cèlebre explorador britànic, Richard F. Burton, a la recerca de les fonts del Nil i, també en aquest trànsit de la literatura al cinema, Les mines del rei Salomó (1885) de Henry Rider Haggard, de qui, no és sobrer dir, l’autèntic Percy Fawcett era amic, o El món perdut (1912) d’Arthur Conan Doyle, de qui Fawcett també fou amic. De fet, en aquest darrer cas, la influència va anar en el sentit contrari, perquè en el protagonista del relat de Conan Doyle s’hi ha volgut veure trets de l’autèntic Fawcett; també Indiana Jones, diuen, hauria estat inspirat en aquest explorador.

     

    Tant l’obra de Rider Haggard com la de Conan Doyle, entre d’altres, s’inscriuen en el subgènere literari d’«els mons perduts»; en ple apogeu, al segle xix, quan la Gran Bretanya victoriana s’expandia arreu. Algunes de les constants temàtiques d’aquesta literatura: l’exotisme –des del punt de vista occidental–; els grans viatges i els descobriments arqueològics, i, també, el descobriment de civilitzacions perdudes, sovint considerades inferiors, són presents en la pel·lícula de Gray. Però Gray, amb aquests ingredients, acaba elaborant un film que reflexiona sobre l’aventura i les seves constants literàries i cinematogràfiques, a partir d’una acurada recreació del món de l’època de Fawcett, que evidencia la precarietat en què moltes vegades es realitzaven aquells viatges, la misèria que hi anava associada i, de fet, la manca d’aventura –entesa en el seu sentit més llibresc o cinematogràfic– que els acompanyava.

     

    I, com no podia ser d’altra manera, en ple segle xxi, la pel·lícula de Gray qüestiona la concepció eurocèntrica del món, en seqüències com les que es desenvolupen a la Royal Geographical Society, on l’arrogància dels seus membres xoca amb la creença apassionada de Fawcett que en ple Amazones existia una ciutat, Z, obra d’una civilització altament evolucionada. Però, potser, la millor mostra d’aquesta arrogància fútil ens la proposa el director quan, sense remarques cinematogràfiques cridaneres, seguint el periple vital de l’autèntic Fawcett, el mostra primer en contacte, pacífic, amb els habitants d’algunes de les tribus de l’Amazones i, posteriorment, enmig dels camps de batalla europeus de la Primera Guerra Mundial; la primera de les grans guerres que el món autoanomenat civilitzat es va concedir durant el segle xx. Tampoc no és sobrer dir que en aquestes guerres europees van lluitar, defensant la metròpoli, la «mare pàtria», obligats a defensar-la, alguns habitants d’aquestes terres considerades inferiors. En una cosa, certament, Occident avantatjava la resta, en el seu poder destructor.

    Ramon Girona

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho