100 días con la Tata

Comparteix-ho

  • Informació


    Espanya, 2021
    Direcció: Miguel Ángel Muñoz
    Intèrprets: Miguel Ángel Muñoz, Luisa Cantero
    Gènere: documental
    Durada: 82 minuts
    Idioma: castellà

    Sinopsi


    Els pares de l’actor Miguel Ángel Muñoz van haver de recórrer a la Tata (Luisa Cantero) perquè cuidés el seu fill mentre ells treballaven. Des de llavors, la Tata (97) i Miguel Ángel (38) mai no s’han separat. Però després de diverses complicacions de salut de la Tata, Miguel Ángel s’adona que la seva història d’amor es pot acabar i decideix dur a terme totes les coses que té pendents de fer amb ella: un road trip, conèixer els orígens de Luisa i fins i tot rodar una pel·lícula junts. Una aventura que es veu interrompuda per l’arribada de la pandèmia. Un gir que, lluny d’entristir-los, farà que tots dos estiguin més units i gaudeixin més que mai durant 100 dies junts en un pis de 35m2. Però que també forçarà Miguel Ángel a encarar la seva por més gran: la separació de la persona més important de la seva vida.

  • El que es necessita és amor

    Aquest film/documental, és real com la vida mateixa del seu protagonista, director, productor i coguionista Miguel Ángel Muñoz. Aquest personatge que el que més estima, després d’ell, és a la seva tia besàvia Luisa Cantero, que comença el documental amb noranta-tres anys i l’acaba amb noranta-cinc.
    D’entrada el protagonista, Miguel Ángel Muñoz, ens posa en situació i ens ensenya fotos i vídeos d’ell petit amb la seva “tata”, que el va cuidar d’adolescent, mentre els seus pares estaven treballant. Aprofita, Miguel Ángel, per explicar la seva vida i els seus èxits com a actor, sobretot de sèries populars que s’emeten per alguna cadena espanyola; de les seves habilitats de ballarí i de cantant, que sense ser una cosa ni l’altra aconsegueix sobresortir per davant de molts. També ens mostra en la introducció del documental, el bon esportista que és, tan corrent, com pujant muntanyes o anant amb motos d’aigua i en vaixells de competició. A més a més és molt bo tirant-se en paracaigudes. Per si la cosa no havia quedat prou clara que és el millor, ens mostra imatges de quan va guanyar el Concurs televisiu de “Master Chef”.
    Miguel Ángel Muñoz, que també fa de narrador, en una altra part d’aquest documental ens explica quan va tenir la idea de dirigir i protagonitzar el documental: per mostrar la bona relació i el molt que s’estimen ell i la seva “Tata”. Durant el rodatge, que s’ho passen pipa, arriba la pandèmia i Miguel Ángel decideix tancar-se en un pis de 35 m² (que ho saps perquè ho repeteix contínuament, cosa que per les imatges no ho sembla) i passar junts la pandèmia. Així podrà cuidar de la seva “Tata” i li podrà demostrar el molt que l’estima i que bé que s’ho passaran. Per passar-ho encara millor, creen un perfil a Instagram que l’anomenen “Cuarentata” i en una hora determinada de la tarda s’hi connecten en directe i expliquen i fan coses “divertides”, aconseguint que cada dia tinguin més seguidors, arribant a tenir-ne més de cent mil per tot el món i fent-se famosos arreu.
    Hi ha una frase popular que diu “Ser avis són les postres de la Vida”, Miguel Ángel Muñoz en aquest documental ens vol explicar que hi ha néts que són feliços donant unes bones postres als avis.
    És un documental molt personal, que la seva visió et fa la sensació que entres en la vida d’uns personatges i, potser, no hauries de fer-ho de tant particular i íntim que és.
    És una història d’amor etern, explicada d’una manera optimista i tal com diu el seu protagonista-actor-director-guionista i productor, vol ser com la “La vida és bella”.

    Guillem Terribas
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

     

Comparteix-ho