3055 Jean Leon

Comparteix-ho

jeanleon

 

  • Informació


    Espanya, 2006.
    Director: Agustí Vila.
    Intèrprets: Paul Newman, Dennis Hopper, Angie Dickinson, Robert Wagner.
    Durada: 94 min.
    Gènere: Documental.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Ceferino Carrión va abandonar Espanya de polissó en un vaixell de càrrega. Quan va arribar a Los Ángeles s’anomenava Jean Leon, un home que es transformava a sí mateix constantment. Qui era? Va ser un conductor de taci o el cambrer de confiança de Frank Sinatra? Propietari del mític restaurant La Scala de Beverly Hills o qui va servir el sopar a Marilyn Monroe en el seu últim dia? La seva vida va ser pròpia d’un món de ficció, i aquí ens ho expliquen Paul Newman, Dennis Hopper, Angie Dickinson, Robert Wagner, entre d’altres…

  • Llicència de taxi nº 3055

    La grandesa dels bons documentals -o almenys això hauria d’esdevenir-se premisa- és fer descobrir a aquest espectador despistat que anomenava Benjamin subtileses i matisos que dificilment copsaria si no fos per l’ajut extern del bon cineasta. Podem partir d’un exemple tan qüotidia com el d’anar a gaudir d’un bon sopar amb la parella o els amics (si hi són tots, millor que millor) i demanar un vi de qualitat («un buen caldo», com diuen els castellans) per acompanyar l’àpat en concret. És llavors quan ens porten a taula un Jean Leon i, un cop feta l’habitual parafernàlia del somelier, degustem -primer als llavis, pocs segons després a les entranyes- una felicitat infinita que ens porta a aquell lloc que els antics en deien l’Arcàdia. Llavors, deiem, és quan decobrim a través d’aquest documental dirigit per Agustí Vila que el nom d’aquest vi que ens pessigollejava alegrement el paladar té història… molta història.
    En Ceferino Carrión va marxar de la seva Santander natal amb el que duia posat rumb a la terra promesa. Una maleta amb quatre mudes i moltes il·lusions eren l’ùnic equipatge d’un jove que ja estava fart de patir, en la seva pell i en la de la seva família, el fet d’haver format part d’aquells que després de la Guerra Civil anomenaren perdedors. Embarcat com a polissó en un vaixell va arribar a Nova York i, veient que allí li buscaven massa les pessigolles per qüestions burocràtiques, decidí que el lloc ideal per a establir-se era la llibertina meca del cinema: Hollywood, L.A.. A partir d’aquest moment, la història es barreja amb la llegenda i les múltiples anècdotes es superposen: els seus inicis com a taxista i, posteriorment, com a cambrer del “Villa Capri” que serviren per encobrir més d’un afer tèrbol de Frank Sinatra, la profunda amistat que s’establí entre James Dean i Ceferino (ara ja anomenat Jean Leon) esquinçada per un accident de cotxe mortal o el crèdit que aconseguí del seu cunyat per muntar el mític restaurant “Scala” a Rodeo Drive en són uns quants exemples. Amb els anys i l’èxit, la mitologia encara va anar més enllà, ja que el reguitzell de personatges que passaven pel restaurant donava per molt (des de Cary Grant a Paul Newman, passant per la família Kennedy o Joe diMaggio) i Leon s’acabà convertint en una mena de visionari que, un cop ja de tornada a Catalunya, es va entestar a produir un vi amb la varietat cabernet sauvignon pel qual ningú apostava.
    El director del documental, però, intenta defugir aquest vast anecdotari per aprofundir en aspectes més reflexius com la idea d’identitat o el fracàs existencial, ja que, encara que sembli mentida, aquest ésser camaleònic anomenat Jean Leon que mudava la pell o desapareixia quan li convenia, va conviure fins els seus darrers dies amb la decepció de no haver pogut acomplir un somni. Ric, popular, envejat, Ceferino Carrión va establir tota una estratègia vital per convertir-se en actor i aquest, el seu veritable somni, no va ser possible. La interpretació només es va esdevenir en el dia a dia, compartia escenes amb les grans estrelles al restaurant, no al plató, i la terra mítica de Hollywood es va convertir en un miratge, això sí, certament profitós.

    Carles Ribas
    Cinema Truffaut

Comparteix-ho