9 mesos

Comparteix-ho

9 meses cartell

 

  • Informació


    Bèlgica, 2016
    Director: Guillaume Senez
    Intèrprets: Kacey Mottet Klein, Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch, Corentin Lobet, Sam Louwyck,Catherine Salée.
    Gènere: Drama romàntic.
    Durada: 95 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Maxime i Melanie tenen 15 anys. S’estimen. Junts exploren la seva sexualitat amb entusiasme i poca traça. Fins al dia en què Melanie descobreix que està embarassada. Maxime no accepta bé la nova notícia, però després es mentalitza i convenç a Melanie per tenir-lo.


  • Amor adolescent, amb conseqüències

    Guillaume Senez (Bèlgica, 1978) sap explicar molt bé la història d’un amor idíl·lic entre adolescents que no seria d’estranyar que inclogués alguns apunts autobiogràfics, si tenim en compte que Keeper (9 mesos, 2015) és el primer llargmetratge d’aquest director.

    En Maxime i la Mélanie s’estimen, però només tenen quinze anys –tal com repeteixen diverses vegades en el film– i no saben gaire com funciona això de l’amor, i encara menys, el sexe. Un bon dia la Mélanie s’adona que està embarassada. Quan ho comunica a en Maxime, s’enfronten per primer cop. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula, protagonitzada per dos joves actors, Galatéa Bellugi (Mélanie) i Kacey Mottet Klein (Maxime), que fan molt creïble la proposta de Senez.

    La història té moments tensos, sobretot per part dels pares dels dos adolescents; els d’en Maxime estan separats, la Mélanie no té pare. També té moments tendres, de felicitat i alegria entre els dos joves. I somnis optimistes sobre el futur i el triomf. En Maxime és porter d’un equip de futbol i aspira a arribar molt lluny, fer molts diners, comprar una casa amb piscina i molts cotxes i un munt de coses, amb els molts, molts diners que guanyarà fent de porter d’un equip de la primera divisió.

    En conclusió, es tracta d’una història actual, ambientada als nostres dies, en què una parella desconeix les conseqüències del seu amor adolescent i què vol dir ser pares als quinze anys, a pesar de la gran quantitat d’informació de què el jovent d’avui disposa. Si en situacions normals ser pares és un acte d’inconsciència, en el cas de la Mélanie i en Maxime ho és de manera definitiva.

    La gràcia de Senez, que com a director també és jove, és que ha sabut controlar el tempo de la història, el ritme. I ha fet una pel·lícula entranyable, però no pas bleda. Una història que explica una realitat sense jutjar ningú ni permetre que hi hagi bons i dolents. Senzillament hi ha un problema. I aquest problema s’ha de resoldre. Senez, per la seva part, ha resolt molt bé el film.

    Guillem Terribas

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona 

Comparteix-ho