A propósito de Elly

Comparteix-ho

a-propos-d-elly

 

  • Informació


    Darbareye Elly
    Iran,
    2009.

    Director: Asghar Farhadi.
    Intèrprets: Golshifteh Farahani, Taraneh Alidousti, Mani Haghighi, Shahab Hosseini.
    Durada: 118 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Farsí.

    Sinopsi


    Després de residir durant anys a Alemanya, Ahmad decideix passar uns dies a l’Iran, el seu país d’orígen. Els seus antics amics i companys d’universitat organitzen una estada de tres dies a la vora del mar Caspi. Sepideh, una dona de caràcter alegre, s’ocupa de l’organització. Sense consultar els altres, ha decidit convidar Elly, la jove mestra de la seva filla. Ahmad acaba de divorciar-se d’una dona alemanya i està desitjant refer la seva vida amb una dona iraniana. De mica en mica, tots se n’adonen que Sepideh ha convidat a Elly per una raó, i comencen a fixar-se en ella i a lloar les seves múltiples qualitats. El segon dia, quan tot semblava anar de meravella, passa alguna cosa i Elly desapareix. L’alegria i l’harmonia es volatilitzen. Sorgeixen les especulacions, els amics es pregunten per què se n’ha anat. L’ambient festiu és substituït pel pànic i els prejudicis de tot tipus. El grup no veurà a Elly de la mateixa manera que el primer dia … fins que es descobreixi la veritat.

     

  • Crítica

    A «El rapto de Bunny Lake», una de les millors pel·lícules d’Otto Preminger, una dona denuncia la desaparició de la seva filla, però quan la policia comença a investigar, no troba cap evidència ni de la seva presència ni tan sols un registre de la seva existència. De sobte, la mare comença a viure un malson en el que les fronteres entre la realitat i la imaginació acaben sent molt tènues. Unes sensacions semblants envolten l’espectador durant el visionat de «A propósito de Elly»: el que comença com una tranquil·la i festiva escapada de cap de setmana d’una família del nord de l’Iran a la costa del Mar Caspi, va desembocant progressivament en una història molt més complexa i imprevisible del que inicialment es podia preveure.
    Revel·lada al Festival de Berlín, on va obtenir merescudament l’Ós de plata a la millor direcció, «A propósito de Elly» va ser un dels grans descobriments de l’any passat, sobretot quan també va ser guardonada amb el premi a la millor pel·lícula al Festival de Tribeca de Nova York –el certamen apadrinat per Robert De Niro- prenent el relleu d’una altra gran sorpresa del 2008 com «Déjame entrar», de Tomas Alfredson. El quart film del director Asghar Farhadi, i primer que s’estrena a les nostres pantalles, enganxa per l’extraordinari treball de direcció que hi ha al darrera, i per com treu partit d’uns recursos escenogràfics i argumentals mínims per acabar fent una lúcida disecció de la societat iraniana del s.XXI, amb els seus equilibris, contradiccions, injustícies, tradicions i incongruències.
    El punt de partida de Farhadi és un petit microcosmos humà: en el grup de personatges que lloguen durant tres dies una casa a la vora del Mar Caspi per passar uns dies de relax, hi ha membres de diverses generacions, edats, sexes, procedències, mentalitats…El que aparentment comença com una situació idíl·líca, relaxada i distesa va agafant tinys de drama quan una jove mestra convidada casualment a la sortida, però a la que la majoria de membres del grup no coneixien prèviament, desapareix sense que en quedin clars els motius: ha estat una desaparició voluntària? Ha marxat perquè s’ha senti ofesa per alguna cosa que algú hagi pogut dir? Ha estat engolida pel mar accidentalment en un moment de descuit? De sobte, tots els membres del grup s’adonen que han estat compartint aquells dies amb una absoluta desconeguda, de qui pràcticament no saben ni els cognoms, ni el domicili, ni cap dada identificativa. A partir d’aquest moment, el film inicia una deriva absolutament apassionant en la que res és el que sembla ser, i en la que tots els personatges a partir de l’explosió del conflicte, mostraran la seva verdadera cara.
    Farhadi demostrar una absoluta mestria en el control de l’espai i del temps. En poques pel·lícules darrerament s’ha vist una capacitat tan gran de dominar un espai tancat, claustrofòbic, amb la presència constant i gairebé amenaçadora del mar. La càmera de Farhadi es mou amb extraordinària habilitat per aquest espai, sempre amb l’enquadrament més incisiu, mai amb sensació de repetició, embolcallant l’espectador en un continuum i fent-lo partícep de la progressiva angoixa dels personatges. El que més sorprèn de «A propósito de Elly» és el marcat to de thriller de suspens que va adquirint a mesura que avança el metratge. En aquest sentit és una pel·lícula absolutament imprevisible, que amaga moltes capes i moltes lectures. Acostumats segurament a un altre model de pel·lícula iraniana, més propera al cinema social o de denúncia, o en una vessant més artístico-contemplativa, aquest thriller amb tocs de suspens hitchcockians és una autèntica revel·lació i una bocanada d’aire fresc per una cinematografia que havia perdut parcialment el seu efecte sorpresa.
    Però potser el més interessant de «A propósito de Elly» sigui com és capaç de, sense renunciar en cap moment al seu caràcter de pel·lícula de suspens, trascendir-ne aquesta condició i acabar esdevenint una mil·limètrica radiografia dels equilibris, debats i polèmiques que envolten la societat iraniana contemporània, i no només això, sino acabar convertint aquesta condició social dels personatges en l’element clau que va conduint a la resolució del conflicte. Comparada per alguns, en l’esperit i la posada en escena, a alguns dels millors Antonionis dels anys 60 –és obvi que en la càrrega psicològica i trascendent de la història i en l’ús de l’espai escènic sí que hi podem establir alguna connexió-, «A propósito de Elly» ha estat, com hem comentat anteriorment, una de les sorpreses més agradables –i inesperades- de la cartellera d’aquest 2010 cinematogràfic de moment tan previsible, acomodat i poc donat als descobriments, a les obres incòmodes o a les pel·lícules que t’enganxen no només pel seu talent sinó per la seva capacitat per obrir nous camins.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho