A través del carmel

Comparteix-ho

20091030-cartell20carmel20petit

 

  • Informació


    Catalunya, 2009.
    Director: Claudio Zulian.
    Durada: 90 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Català i castellà.

    Sinopsi


    Ens apropem a una tarda en la vida del barri del Carmel, gairebé 90 minuts rodats sense interrupció d’un 10 de febrer de 2006 de 4 a 6 de la tarda. Els veïns que han volgut participar en el documental ens conviden a entrar a casa seva, als seus tallers i a participar de les seves ocupacions quotidianes tot explicant-nos històries d’un dia qualsevol, en el què s’entreveu l’origen i el futur de la ciutat de Barcelona.

     

  • Un fascinant pla-seqüència rodat al Carmel a la caiguda de la tarda

    A les quatre de la tarda del 10 de febrer del 2006, Claudio Zulian va començar a rodar un pla-seqüència d’una hora i mitja de durada al barri del Carmel seguint els habitants pels carrers, entrant a les cases i a diversos locals públics. Anteriorment, havia enregistrat comentaris dels veïns per crear la banda sonora de la pel·lícula. El resultat és «A traves del Carmel», un documental que, coproduït per TVC, ha tingut emissió televisiva i s’ha projectat en diversos festivals. Però Zulian (artista que ha donat altres imatges de la ciutat de Barcelona mitjançant instal·lacions i pel·lícules, com ara el documental «Escenes del Raval» i la ficció «Beatriz Barcelona») ha impulsat la projecció del film en sales de cinema perquè creu que les imatges hi adquireixen una altra dimensió. Així és que, durant aquesta setmana, al cinema Truffaut hi haurà la possibilitat de disfrutar de la manera més intensa aquesta experiència singular que, recentment, ha guanyat el premi Ciutat de Barcelona en l’apartat audiovisual i que també va ser nominada com a millor documental en els premis Gaudí.

    La preparació del rodatge de l’únic pla-seqüència d’»A través del Carmel» va ser llarga. No només perquè els moviments de la càmera, amb el suport estabilitzador de l’steadicam que permet lligar la càmera al cos de l’operador, estaven prèviament escrits en un guió, per tal de fer possible el rodatge del pla incloent l’atzar com a riquesa i no com a impediment, i els veïns que hi participen havien acordat amb Claudio Zulián quines serien les seves accions. Va ser llarga perquè al darrere del rodatge, hi havia més d’un any de gestació durant el qual, a través de la seva relació amb diverses associacions del barri, l’artista multimedia va conversar amb molts veïns del Carmel per saber quina imatge volien donar del lloc que habiten. «La idea d’aquest documental no es aliena a la voluntat de fer visible una «altra» Barcelona, però tampoc no volia anar-hi amb una idea preconcebuda o imposar la meva visió, Més que de participació, parlo de co-responsabilitat creativa», ha explicat Claudio Zulián, que sempre treballa amb la idea de trencar amb el predomini que tenen els mitjans de comunicació pel que fa a la construcció de la realitat i de l’imaginari dels llocs. De fet, al darrere del film també hi ha els treballs que Claudio Zulián, italià resident des de fa anys a Barcelona, havia realitzat anteriorment al Carmel: La instal·lació fotogràfica «Visions del Carmel», que l’any 2001 va ser exposada en el mercat municipal i en forma de pòster pels carrers del barri; el curt documental «Mirades estranyes», que l’any 2002 va coescriure amb adolescents del barri que també van interpretar-lo; i una altra instal·lació, que també amb el títol d’»A través del Carmel», va ser exposada al mateix barri i al Caixaforum de Barcelona.

    En tots els seus treballs relacionats amb el Carmel, Zulian sempre ha tingut present que llocs com aquests només apareixen als mitjans en relació amb accidents o conflictes. Per això, quan hi va haver l’esfondrament de les obres d’ampliació del metro, va aturar el projecte de rodar «A través del Carmel» per rependre’l passat un temps: «D’aquí, l’accident i les seves conseqüències hi són presents, però no es fan omnipresents». Per l’artista, que creu que les barraques del Carmel haurien de convertir-se en monument en el sentit clàssic d’una cosa que serveix per recordar, el seu pla-seqüència és una resposta ideològica i popular al de «L’arca russa»: «Sukorov fa una obra reaccionaria, carregada de nostàlgia pel règim dels tsars, a través d’un únic pla-seqüència a un museu. Jo el faig pràcticament al carrer i amb esperit democràtic». Amb el propòsit de fer sentir la veu coral del barri, el «audio» de la pel·lícula s’ha construït amb fragments de converses amb veïns de totes les edats i orígens diferents: «Vam fer entrevistes personalitzades i, un cop rodades les imatges, vaig procedir a una mena de condensació poètica. La intenció és fer sentir la poesia de la parla quotidiana, a la manera de Dylan Thomas, a ‘Sota el bosc lacti’». La veu col·lectiva d’un barri, doncs, mentre les imatges, d’acord amb un moviment coreogràfica, en mostren una visió polièdrica al marge dels llocs comuns. Tot això mentre cau la tarda al Carmel.

    Imma Merino
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho