Adam

Comparteix-ho

  • Informació


    Marroc, 2019
    Direcció: Maryam Touzani
    Intèrprets: Lubna Azabal, Nisrine Erradi, Douae Belkhaouda, Aziz Hattab, Hasnaa Tamtaoui
    Gènere: drama
    Durada: 98 minuts
    Idioma: àrab

    Sinopsi


    Abla regenta una humil pastisseria al seu propi habitatge de Casablanca, on viu sola amb Warda, la seva filla de 8 anys. La seva rutina, dictada per la feina i les tasques domèstiques, es veu un dia interrompuda quan algú truca a la seva porta. Es tracta de Samia, una jove embarassada que cerca feina i sostre. A la petita li atrau la nouvinguda des del primer moment, però la mare s’oposa inicialment a acollir l’estranya a casa seva. A poc a poc, però, la determinació d’Abla va cedint i l’arribada de Samia els obre a les tres la possibilitat d’una nova vida.

  • Dones soles en una societat patriarcal

    Fa poc més d’un any, es va estrenar en aquesta mateixa sala Sofia (2018), de Meryem Benm’Barek-Aloïsi, que explicava la història d’una jove marroquina que ha d’assumir el seu embaràs i la seva condició de mare soltera en una societat que prohibeix tal condició. Abandonada pel seu amant i la seva família, Sofia no vol que la societat la condemni a la marginació, però les lleis del Marroc actuen contra seu. Aquesta pel·lícula feia un retrat de la hipocresia moral de la societat marroquina i les seves conseqüències afectives.
    Adam (2019), de Maryam Touzani, és una notable òpera prima que estableix una clara relació amb Sofia. Totes dues denuncien la hipocresia moral marroquina, però parteixen de punts de vista diferents. En el cas d’Adam, el protagonisme l’assumeixen dues dones. Per una banda, ens trobem amb una pastissera que ha quedat vídua i que és mare d’una nena de deu anys; per l’altra, amb una noia embarassada que vol desprendre’s de la criatura per no patir la marginació social. La jove és acollida a la casa de la dona vídua per no generar recels en l’entorn. El propòsit de la noia jove és abandonar la seva criatura després que neixi. No per convicció, sinó perquè és l’única solució que preveu per poder integrar-se en el teixit social.
    El retrat que Maryam Touzani fa de les dues dones és implacable. Hi ha una dona que viu tancada en la seva frustració personal i la seva solitud, mentre que l’altra se sent presonera en una societat que no accepta la seva conducta moral. Cap de les dues sap quin futur l’espera, tampoc saben com poden respondre a la situació personal. Amb tot, les dues volen ajudar-se mútuament i aquesta solidaritat acaba donant una força especial a la pel·lícula. Adam acaba sent la història de dues dones que es troben abandonades en un món dominat pels homes que han construït les seves lleis a la seva conveniència. Totes dues s’enfronten a la societat i decideixen dur a terme un dolorós i complicat camí cap a la seva autoestima. El retrat d’aquestes dues dones serveix per denunciar la moralitat política que continua havent-hi al Marroc, sobretot pel que fa a la marginació de les dones que queden embarassades sense un home al costat i a la solitud de les dones que han enviudat. Adam és una pel·lícula dura que mostra la dificultat de ser una dona sola en el cor de la societat marroquina.
    A diferència d’un cert cinema de denúncia, que a vegades pot prendre solucions fàcils, Adam és una gran pel·lícula feta amb rigor en la seva posada en escena. En cap moment juga al sentimentalisme i la denúncia fàcil. Maryam Touzani aposta per l’intimisme en el retrat de les dues protagonistes i es preocupa de com captar amb rigor les seves emocions i el seu dolor. No aposta per les solucions però planteja problemes. No tanca res i tot queda obert. La força de les seves imatges resideix en com captura els rostres i les emocions dels personatges. En un moment de la pel·lícula veiem un nen acabat de néixer que plora. La mare es nega a veure’l. El nen continua plorant. Adam no accentua res, tot ho mostra frontalment.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho