Agosto

Comparteix-ho

cartell agosto


  • Informació


    August: Osage County
    Estats Units, 2013.

    Director: John Wells.
    Intèrprets: Meryl Streep, Julia Roberts, Ewan McGregor, Benedict Cumberbatch, Chris Cooper.
    Durada: 121 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Els Weston viuen en una gran mansió als afores de Pawhuska, a Oklahoma. La desaparició del pare en estranyes circumstàncies fa que la família es reuneixi i que totes les seves misèries surtin a la llum. Adaptació al cinema de l’obra de teatre de Tracy Letts, guanyadora del Premi Pulitzer en 2008.

     

  • Un món de putrefacció

    Quantes pel·lícules no hem vist que enceten un drama familiar de proporcions colossals establint com a punt de partida un casament o un enterrament. Agosto, l’adaptació cinematogràfica de l’èxit teatral homònim (que segurament molts ja han disfrutat amb l’escenificació recent de Sergi Belbel), n’és l’enèsima i ho fa partint d’aquest segon patró per oferir-nos un nou retrat de les misèries, traumes, rancúnies i depressions que tot sovint s’amaguen rere un clan familiar. Aquí, esclatant tot sovint en forma de sobredosi ben milimetrada.

    L’obra de Tracy Letts que ens ofereix en pantalla gran John Wells no pateix tal com esperàvem el sovint conflictiu trànsit entre Broadway i Hollywood, perquè per sort la mateixa autora del text (Premi Pullitzer el 2008) s’ha encarregat de l’adaptació i, així, el film conté íntegrament l’essència del text original. I si bé l’excés frega intermitentment aquest relat deutor de l’esperit folletinesc i amb reminiscències de les obres de Tennessee, tenim la sort que el director no pretén ser grandiloquent i prefereix rodar en un marc de certa calma formal. Segurament se’l pot acusar de no ser gens creatiu, però molts aplaudim que sigui eficaçment servicial en aquest cas, donant tot l’èmfasi a la força de la història i, sobretot, al treball interpretatiu, sens dubte, el pal de paller d’Agosto.

    El repartiment, certament, està en estat de gràcia. Meryl Streep, en el paper de Violet, està sublim; a pesar d’oferir alguns moments sobreactuats i, per aquells qui van veure l’obra als escenaris catalans, li costi desprendre’s de l’ombra de la malaurada Anna Lizaran. Julia Roberts, que feia anys que no deixava tan bones sensacions. O les mateixes Juliette Lewis i Julianne Nicholson, en papers secundaris de pes, i Margo Martindale, com a germana de Violet; totes elles suggeridores. Pel que fa a ells, sobresurt com és ja habitual, Chris Cooper, encarnant a l’entranyable (potser l’únic personatge afable) cunyat de la protagonista.

    Només arrancar, la pel·lícula et deixa fet pols i sort en tenim que el sarcasme i una àcida ironia suavitzen la cosa. El sopar familiar després del funeral i la vetllada entre les tres germanes en què el pes del passat ressorgeix per repartir a tort i a dret són alguns dels moments culminants del film en què la calor asfixiant que pateixen els protagonistes no és res comparat al mal rotllo que experimentem els espectadors.
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho