¡Al abordaje!

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2020
    Direcció: Guillaume Brac
    Intèrprets: Eric Nantchouang, Salif Cissé, Édouard Sulpice y Asma Messaoudene
    Gènere: drama
    Durada: 95 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Una calorosa nit d’estiu a París, Félix coneix a Ànima. La vetllada va sobre rodes i acaben dormint junts en un parc. Només despertar, Ànima se’n va a passar l’estiu amb la seva família a el sud de França. Fèlix, que s’ha enamorat perdudament, decideix donar-li una sorpresa i passar l’estiu amb la seva ànima bessona. En companyia del seu millor amic, Chérif, inicia viatge en un cotxe compartit amb el desconegut i introvertit Edouard. A l’arribar, un petit accident amb el cotxe provocarà que els tres comparteixin càmping en unes vacances atípiques on res surt com estava planejat.

  • Conte d’estiu

    El cineasta Guillaume Brac porta una consolidada trajectòria a França amb la qual s’ha guanyat cert prestigi, nogensmenys, el seu darrer treball “L’île au tresor” (2018) fou considerat un dels millors documentals estrenats aquell any. Aquesta “Illa del tresor” en situava en una mena de paradís artificial construït a les afores de París, un parc temàtic farcit de piscines, tobogans i palmeres destinat a tots aquells ciutadans que no es poden permetre unes vacances ni molt menys luxoses. D’aquesta manera, la mirada de Brac al llarg de la seva filmografia sempre ha derivat envers les classes socials més populars i la manera que tenen de simular o emular allò que en diríem classe benestant. A més a més, Brac sol ubicar temporalment els seus relats al llarg de l’estiu, estació que considera ideal per desenvolupar unes narracions que sempre giren al voltant dels encontres i desavinences amorosos, de les ganes de viure i gaudir de la vida, de la certesa per part d’uns protagonistes que, en aquest context temporal, tot pot passar i tot pot canviar. “Contes de juillet” (2017), “L’île au tresor” (2018) i ara aquesta “À l’abordage!” (de fet la primera pel·lícula que s’estrena a l’Estat Espanyol d’aquest cineasta) deuen molt a dos cineastes i dues pel·lícules que el mateix Brac considera cabdals dins del seu imaginari: per una banda, el “Conte d’été” (1996) d’Éric Rohmer i, per altra, “Les roseaux sauvages” (1994) d’André Téchiné, dues obres mestres que, òbviament, també estan situades temporalment al llarg de l’estiu i que mostren els canvis, les pors i la descoberta de l’amor que pateixen els seus protagonistes adolescents d’una manera prodigiosa. Evidentment, Brac no és ni es vol comparar amb Rohmer ni Téchiné, però el cert és que mostra una fabulosa declaració d’intencions i ret cert homenatge a aquests autors a l’hora de narrar les peripècies dels tres protagonistes de “À l’abordage!”. El film parteix d’una premissa mínima: una nit d’estiu a París, un noi que coneix i s’enamora d’una noia. Ella marxarà l’endemà al matí a passar les vacances d’estiu amb la seva família en un petit poblet de l’interior. En Fèlix, el protagonista, té claríssim que s’ha de retrobar sigui com sigui amb ella, i per fer-ho, enreda al seu millor amic i a un jove conductor que els hi acaba fent de taxista per anar a la recerca de la seva estimada. A partir d’aquí, aquesta bola de neu farcida d’embolics s’anirà fent més grossa, i els encontres i desavinences amorosos, les pifies i les confusions, esdevindran la sal i el pebre d’aquest relat. Com dèiem, “¡Al abordaje!”, a pesar de les seves nobles intencions, no es pot comparar amb les obres mestres de Rohmer o Téchiné, però el que sí que és cert és que esdevé un film ideal per l’estiu, per deixar-se refrescar amb la seva lleugeresa i, sobretot, per aconseguir moments en què l’espectador rigui de valent amb les peripècies d’aquesta mena de tres mosqueters a la recerca de l’amor.

Comparteix-ho