Amar, beber y cantar

Comparteix-ho

aimerboirechanter cartell

 

  • Informació


    Aimer, boire et chanter
    França, 2014
    Director: Alain Resnais
    Intèrprets: Sabine Azéma, André Dussollier, Michel Vuillermoz, Hippolyte Girardot, Sandrine Kiberlain, Caroline Silhol.
    Gènere: Drama
    Durada: 108 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    A Yorkshire, la vida de tres parelles es transforma durant alguns mesos, de primavera a tardor, pel comportament enigmàtic del seu amic George Riley. Quan el metge Colin ensenya per distracció a la seva dona Kathryn que els dies de la seva pacient George Riley estan comptats, ignora que ell va ser el primer amor de Kathryn. El matrimoni, que interpreta una obra de teatre al costat del seu grup amateur local, persuadeixen a George perquè s’uneixi a ells.

  • Un brindis per la mort

    Fa dos anys, pocs dies abans de presentar-se al Festival de Berlin Amar, beber y Cantar, s’anunciava la mort del seu director, Alain Resnais. El cineasta no va formar part del nucli dur de la Nouvelle Vague i va començar la seva carrera fent dues obres claus per entendre la crisis de consciència de mitjans del segle XX: Nit i boira  i Hiroshima Mon amour, dos monuments importants d’un cinema que es projecta cap a la memòria i reflexiona sobre la barbàrie històrica. Si observem l’extensa filmografia de Resnais i especialment els seus darrers treballs –On conaît la chason, Pas sur la bouche, Coeurs, Les herbes folles– podem veure com s’havia dedicat a construir una obra que de forma progressiva s’obria cada cop més al joc amb els sistemes de representació de la cultura popular i amb l’artifici escenogràfic. Hi havia alguna cosa veritablement sorprenent en totes les darreres apostes del cineasta que el portava a convertir-se en un director juganer que amb els membres d’una troupe més o menys fixa de grans actors -Sabine Azema i André Dussolier, al capdavant- reinventava les formules i  reivindicava la importància de la frivolitat i la lleugeresa. Amar, beber y cantar -rodada després de la més lacònica Vous n’avez encore rien vu, no estrenada al nostre país-  cal entendre-la sobretot com una pel·lícula lleugera que explora el costat més festiu d’Alain Resnais. Al mateix temps resulta tant hàbil que, darrera el to de comèdia intranscendent, sorgeix  un cert sentiment de tristesa, com si en el seu interior s’acabés amagant alguna cosa marcadament testamentària, com si fos un exercici sobre la necessitat de saber morir amb absoluta tranquil·litat.

    Alain Resnais parteix d’una obra teatral de l’autor anglès Alan Ayckbourn, titulada Life of Rilley. El cineasta ja s’havia acostat al món d’Ayckbourn l’any 1993 en el díptic titulat Smoking/No Smoking  i l’any 2007 va transformar l’obra Private fears in public places en el punt de partida de Coeurs.  L’univers teatral del dramaturg britànic serveix a Resnais per incrementar la seva voluntat de joc amb la falsedat escènica i per acostar-se al joc de relacions vodevilesques entre els personatges. A Amar, beber i cantar , els títols de crèdit ens porten mitjançant una sèrie d’acurats dibuixos cap un imaginari comtat de York, dins del qual trobem un decorat que representa dos espais propers a una granja. Al llarg de la pel·lícula, els actors no juguen a la versemblança, travessen les cortines de plàstic per parlar des de l’escenari com si fossin dins del teatre. En el moment de rodar els primers plans, Resnais difumina el fons i juga amb dibuixos per incrementar més la sensació d’irrealitat.

    Enmig d’un univers marcadament artificiós hi trobem un seguit de personatges que veuen com la seva existència gira al voltant de la figura de George Rilley. L’home havia tingut una vida molt complicada i tot sembla assenyalar de que era un bon seductor.  L’obra comença quan el metge adverteix que George Rilley té els dies comptats i que la seva existència està arribant a la fi. La mort propera marca tot el desenvolupament de l’obra. La notícia s’estén i marca la vida de tres dones que havien tingut una relació amb Rilley. La peculiaritat de la peça és que el personatge de Rilley no es troba mai en escena i que tots els personatges parlen d’ell amb el desig de poder transformar els seus darrers moments. Tal com havia fet a Smoking/No Smoking i a Coeurs, el fora de camp adquireix un protagonisme absolutament fonamental.

    Resnais articula els diferents embolics de la trama amb una gran elegància, mestria i sobretot amb un esperit molt juganer. Els actors són alguns dels habituals de les darreres obres de Resnais i tots ells estan esplèndids. En els moments finals, sembla com si la lleugeresa donés pas a una certa gravetat i servís perquè sorgís alguna cosa testamentaria. George Rilley es presenta com si fos un hipotètic alter ego d’Alain Resnais. Si en tota pel·lícula, el director està sempre en l’espai off de la representació i no es fa visible, tampoc se n’ha fet George Rilley.  Davant del seu cadàver es possible plorar o brindar per allò que s’ha viscut. Resnais prefereix brindar i al fer-ho ens convida a tots a brindar per la seva pròpia mort.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho