América, una historia muy portuguesa

Comparteix-ho

america una historia muy portuguesa

  • Informació


    América
    Portugal-Espanya-Brasil, 2010.

    Director: Joao Nuno Pinto.
    Intèrprets: Chulpan Khamatova, Fernando Luís, María Barranco, Dinarte Branco.
    Durada: 110 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Portuguès.

    Sinopsi


    Lisa, una bella jove russa, està casada amb Víctor, un portuguès. Fernanda, l’ex dona espanyola de Víctor, aprofitant l’arribada en onada d’immigrants il legals a Portugal, vol fer negoci amb uns passaports falsos. A partir de llavors, i per desesperació de Lisa, la seva casa es converteix en un centre de reinserció social per als immigrants de diverses nacionalitats i races diferents, tots a la recerca d’un futur millor. Entre ells es troba Andrei, un jove ucraïnès buscat per la màfia russa. Andrei acaba enamorant-se de Lisa. Però les coses no són tan senzilles

     

  • El paradís perdut

    Ara que la majoria d’economies de països europeus sembla enfonsar-se per moments, l’estrena de “América” incideix oportunament en el que es cou al voltant d’aquesta vella Europa i falsa terra d’oportunitats en general i de la societat portuguesa en particular. En certa manera, el realitzador Joao Nuno Pinto (el qual debuta amb aquest film en el terrent del llargmetratge) sembla voler mostrar-nos que aquesta devastació social i econòmica, a banda de finiquitar una manera de viure i sobeviure, vivia oculta des de fa un munt d’anys tot esdevenint una realitat de la qual ningú semblava voler-ne saber res.
    Emplaçada a Cova do Vapor, on l’Atlàntic s’uneix amb el Tejo i la gran urbs (Lisboa) es difumina en l’extraradi més radical, “América” no dubta a l’hora de “convidar” a l’espectador a barrejar-se durant un parell d’hores amb un món i uns personatges que ha tingut a prop i que sempre ha volgut evitar. El personatge de la Liza, una noia que va fugir del foc de la misèria russa per caure a les brases del paradís perdut europeu, actua com eix central d’una sèrie de personatges que viuen al límit amb la terrible consciència que, malgrat tots els esforços, dificilment sortiran mai del barri que actua com a presó social i vital. D’aquesta manera, falsificadors, extorsionadors, alcohilics i lladres formen un microcosmos que s’alimenta de la seva misèria moral a l’hora de trepitjar a aquells que encara posseixen menys, endevenint tots plegats un heterogeni grup multicultural que ha acabat deixat de la mà de Déu.
    “América”, d’aquesta manera, s’erigeix com una més que interessant unió de cinema de denúncia i de thriller amanit de màfies russes i estafadors de pa sucat amb oli. En certa manera -i salvant les distàncies entre l’estil definit a base d’anys dels Dardenne i el que encara s’està coent de Nuno Pinto- el film del portuguès té nombrosos punts en comú amb “El silencio de Lorna”, on també una jove noia de l’est era testimoni en primera persona de les dificultats de tirar endavant enmig de la misèria i el caos.
    Interpretada per un grup d’actors procedents de diversos països (fet que reforça la versemblança de la història) com Chulpan Khamatova, Fernando Luís, María Barranco o Raul Solnado en els eu darrer treball abans de morir, “América” esdevé una més que notable carta de presentació d’un director que caldrà seguir atentament en els propers anys.

    Carles Ribas
    Cinema Truffaut

Comparteix-ho