Animal Kingdom

Comparteix-ho

cartellanimalkingdom

 

  • Informació


    Austràlia, 2010.
    Director: David Michôd.
    Intèrprets: James Frecheville, Ben Mendelsohn, Joel Edgerton, Guy Pearce.
    Durada: 112 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Després de morir la seva mare, Joshua “J” Cody se’n va a viure a Melbourne amb els seus oncles, amb els que fins ara no ha tingut cap tipus de contacte. Allà estarà sota la custòdia de la seva àvia. Encara que s’adaptarà ràpidament a la seva nova vida, no trigarà a descobrir que aquest món és molt més perillós del que mai havia imaginat. Un policia, Nathan Leckie, ha d’ atraure “J” perquè sigui el seu esquer i poder protegir-lo de policies corruptes i d’un submón paranoic i venjatiu. Per sobreviure, “J” haurà de triar quin lloc vol ocupar dins d’aquest perillós joc: estar amb la família o amb la llei.

     

  • En mans de “la família”: l’educació sentimental del jove Joshua “J” Cody

    Ja és gairebé una tradició, o una norma no escrita, que cada any alguna pel·lícula es cola de forma inesperada en la temporada de premis que culmina d’aquí a tres setmanes amb la cerimònia dels Oscar. És el que es coneix com “la quota independent”, aquella petita part del pastís que Hollywood cedeix a les produccions no estrictament desenvolupades en el marc de la indústria, però que molt hàbilment li serveixen per anar forjant una inesgotable cantera de talent. No és estrany doncs que tan Debra Granik, la directora de “Winter’s bone” com David Michôd, el responsable d’ “Animal kingdom” –les dues pel·lícules que clarament enguany responen a aquesta quota a la que abans ens hem referit- hagin estat ja temptats pels grans estudis pels seus propers projectes.

    La carrera internacional d’”Animal kingdom” arrenca en el seu lloc de difusió natural, el Festival de Sundance de l’any passat on va rebre el prestigiós Gran Premi a la millor pel·lícula. Però de fet, el projecte del seu director David Michôd ve de força més lluny. Format en cinematografia Sydney, redactor d’una revista de cinema durant sis anys, Michôd tenia molt clar, segons ha comentat en diverses entrevistes, que el seu film de debut havia de ser fruit d’un treball llarg i depurat –gairebé vuit anys de construcció progressiva de guió- per esdevenir una obra original i impactant. Si bé és cert que en el tractament del gènere criminal més que original és tremendament deudora i respectuosa amb els grans referents cinematogràfics que l’han construït, també ho és que el seu film presenta algunes singularitats, especialment la capacitat per treure partit dels escenaris –aquest Melbourne absolutament desconegut respecte a la imatge que en tenim des de l’Europa occidental- i per convertir la trama en un autèntic “tour de force”, absolutament imprevisible, que manté l’espectador en una tensió i angoixa constants.

    En l’arrel de l’èxit d’”Animal kingdom” hi ha molt possiblement haver pogut madurar un projecte fins que ha estat perfectament acabat i apunt per ser rodat. En un context que sovint imposa ritmes de preproducció, rodatge i postproducció accelerats, sorprèn veure un director debutant que assegura haver tingut la possibilitat de portar el seu projecte al punt just d’elaboració abans de posar-se a rodar. I els resultats en són una prova fefaent. Comparada per alguns amb “Uno de los nuestros”, de Martin Scorsese, l’òpera prima de David Michôd té una construcció dramàtica clàssica (el viatge iniciàtic d’aprenentatge) que combina amb una impecable introducció dels codis essencials del gènere. És com si utilitzés el coneixement que l’espectador contemporani té de l’univers mafiós, de les famílies que viuen al marge de la llei com a “modus vivendi”, per donar-hi un nou gir de clau. I per plantejar grans temes com si la transmissió de la violència té alguna cosa de genètic, d’innat en la naturalesa humana o si estem predestinats a seguir un camí per més que tot el nostre entorn ens intenti treure d’un destí funest. En aquest sentit, la perpetuació de la violència i la “quotidianitat” amb la que han integrat els personatges totes les seves activitats delictives, recorda moltíssim a com ho presentava també una pel·lícula recent, “The town”, de Ben Affleck.

    Formalment, “Animal kingdom” no sembla la pel·lícula d’un debutant. En aquest sentit és un film depurat, extraordinàriament ben acabat, contundent quan és necessari –amb una violència absolutament descarnada però que fuig gairebé obsessivament de qualsevol efectisme-, que no sacrifica els personatges per donar massa pes a la trama –més aviat al contrari-, i que no vol saber res de la convencionalitat dels esdeveniments. A tot això hi contribueix un càsting magnífic, molt equilibrat, on destaca novament la presència magnètica de Guy Pearce (l’inoblidable protagonista de “Memento” o “L.A. Confidential”) i sobretot la nominada a l’Oscar d’enguany a la millor actriu secundària, Jackie Weaver. El seu paper de matriarca de la família de criminals entronca, potser insconscientment per part de Michôd, amb grans figures del gènere, com la Shelley Winters de “Mamá sangrienta”, de Roger Corman o Ma Jarrett, la mare de James Cagney al clàssic de Raoul Walsh “Al rojo vivo”.

    Potser perquè ha estat excessivament a l’ombra de la influència de Hollywood i del cinema americà, és possible que no haguem donat prou valor al cinema australià dels darrers temps. Obres com “Lantana”, “Jindabyne”, “Japanese story”, “Disgrace” (per citar-ne algunes que sortosament s’han estrenat i hem pogut veure) o l’encara inèdita “Samson and Dalilah” en són excel·lents mostres –a les que ara s’afegeix “Animal kingdom”- per reivindicar-lo, perquè ha fet bandera de la seva singularitat i ha ofert constants mostres de talent cinematogràfic.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho