Año bisiesto

Comparteix-ho

cartellanobisiesto

  • Informació


    Mèxic, 2010.
    Director: Michael Rowe.
    Intèrprets: Mónica del Carmen, Gustavo, Sánchez Parra, Marco Zapata.
    Durada: 92min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    A “Año bisiesto”, la Laura té 25 anys, és periodista, està soltera i viu en un apartament a Mèxic DF. Després d’una llarga sèrie d’aventures amoroses sense futur, coneix a l’Arturo. La primera vegada que fan l’amor, els gestos de l’Arturo la commouen profundament. Llavors comença una relació intensa, apassionada i sexual en què es barregen el plaer, el dolor i l’amor. Passen els dies, que la Laura marca d’un en un en el calendari, i el passat de la dona torna a sorgir, tot assetjant l’Arturo.

     

  • Sexe, mentides… i solitud

    Si ja resulta força sorprenent trobar a la nostra cartellera un film d’orígen mexicà, encara esdevé més prodigiós el fet que aquest s’allunyi d’una possible influència dels cànons que imperen en la propera indústria nord-americana per agemanar-se amb unes tendències força equiparables a una manera de narrar marcadament europea. Potser per aquest motiu, “Año bisiesto”, primer llargmetratge de Michael Rowe, va esdevenir una petita sorpresa al Festival de Canes del 2010 i va endur-se la Càmera d’Or que s’atorga als directors novells.
    “Año bisiesto” ens conta la història de la Laura, una jove periodista que viu sola al seu pis de Mèxic D.F. Després d’una llarga sèrie d’aventures amoroses sense futur, coneix a l’Arturo. La primera vegada que fan l’amor, els gestos de l’Arturo la commouen profundament. Llavors comença una relació intensa, apassionada i sexual en què es barregen el plaer, el dolor i l’amor. Passen els dies, que la Laura marca d’un en un en el calendari, i el passat de la dona torna a sorgir, tot assetjant l’Arturo. A partir d’aquesta premisa, Rowe construeix un relat s’obsessió i solitud, del pes de les experiències passades i del desconeixement -sovint brutal- que tenim de nosaltres mateixos, el qual gira al voltant del personatge de la Laura i que interpreta magnificcament bé -en la seva primera experiència al davant d’una càmera- Mónica del Carmen. Al seu costat, Gustavo Sánchez Parra, sempre intens i entregat, no pot deixar de veure’s aclaparat per la seva companya i per l’honestedat i les mirades que aquesta transmet.
    Apuntavem la influència europea d’aquest film i d’aquest director sempre tenint en compte, però, les referències explícites en l’estil narratiu al seu compatriota Carlos Reygadas: els silencis, la llum i les llargues sequències de “Año bisiesto” s’emmarquen voluntàriament dins de l’univers que ha depurat el realitzador de “Japón” i “Luz silenciosa”.
    L’estrena d'”Año bisiesto”, doncs, esdevé una petita alegria pel cinèfil exigent i per comprovar (malgrat que l’èxit comercial del film sigui més aviat escàs) que la política de festivals encara funciona a l’hora de facilitar la distribució internacional d’algunes obres encara que, com aquest cas, vinguin envoltades d’una risible polèmica a causa de la morbositat d’algunes escenes d’alt nivell sexual que conté el film.

    Carles Ribas
    Cinema Truffaut

Comparteix-ho