Arrugues

Comparteix-ho

arruguescat

  • Informació


    Arrugas
    Espanya, 2011.

    Director: Ignacio Farreras.
    Intèrprets: N/D.
    Durada: 89 min.
    Gènere: Animació.
    Idioma: Català.

    Sinopsi


    “Arrugues” és un llargmetratge d’animació 2D per a un públic adult basat en el còmic d’aquest títol de Paco Roca (Premi Nacional de Còmic 2008). La pel · lícula narra l’amistat entre Emilio i Miguel, dos vells reclosos en un geriàtric. Emilio, que acaba d’arribar a la residència en un estat inicial d’Alzheimer serà ajudat per Miguel i altres companys per no acabar a la planta superior de la residència, el temut pis dels assistits que és com anomenen allà als desnonats. El seu esbojarrat pla tenyeix de comèdia i tendresa el tediós dia a dia de la residència perquè encara que per a molts les seves vides ja havien acabat, ells n’acaben de començar una de nova.

     

  • Assaig sobre la memòria

    L’any 1906 Alois Alzheimer va publicar un cas, el de la senyora Auguste D, de cinquanta anys, amb una demència senil prematura, amb unes característiques especifiques que la diferenciaven d’altres demències. A partir d’aquell moment tots els casos de demència que es desenvolupaven segons el patró marcat per aquest neuròleg alemany rebien, i reben, el seu nom.
    “Arrugues”, basada en el còmic del mateix nom de Paco Roca (1969), dibuixant nascut a València que va aconseguir amb aquesta obra el Premi Nacional de Còmic, és una petita classe pràctica sobre la malaltia d’Alzheimer. Els seus protagonistes són persones de la tercera edat que viuen en un geriàtric. Aquesta és la explicació políticament correcta, perquè quan s’acaba de veure el film es diria que la pel·lícula és la història d’unes persones de la tercera edat abandonades per la família i aparcades en un institució sanitària.

    La pèrdua de memòria, l’oblit, el món en què conviuen les persones que no saben on són, que no saben qui els toca, o qui els parla, que no reconeixen res del seu passat, que tenen sort dels records infantils… tot això ho trobareu a “Arrugues”.

    La història no es centra únicament amb l’Alzheimer, a més s’interessa per la soledat i per la vellesa. Aquesta etapa de la vida en que es pensa que no són productius per la societat, en que les persones grans creuen que fan nosa, que no serveixen per res, en aquella edat en que la soledat només s’emplena amb els records. Ara bé, i quan els records no apareixen?

    “Arrugues” s’estructura com una pel·lícula de temàtica penitenciaria, més a prop de “Cadena perpetua” que de “Celda 211”. Comença la història amb un “crim”, l’oblit permanent de l’Emili, i una condemna, cadena perpetua en un geriàtric. Allà l’Emili coneix a en Miguel, el seu company d’habitació, capaç d’aconseguir tot el necessari, recaptador de favors i guia hospitalari. La relació entre els dos companys ens portarà a viure una fuga com la de “Alguien voló sobre el nino del cuco”, a riure amb situacions quotidianes, a plorar amb una gran història d’amor, i a pensar. Sobretot pensar en el futur i en el present. En com volem viure i en com volem envellir.

    Us puc assegurar que els personatges d’”Arrugues” són inoblidables, i us recorden constantment que no us oblideu dels vostres familiars més grans. El film també ens sentencia: Tots ens farem vells.

    Jep Soler

Comparteix-ho