Ashes of time redux

Comparteix-ho

ashesoftimeredux671

  

  • Informació


    Dung che sai duk
    Xina, 1994/2008
    .

    Director: Wong Kar-Wai.
    Intèrprets: Leslie Cheung, Tony Leung Ka Fai, Brigitte Lin, Tony Leung Chiu Wai. Maggie Cheung.
    Durada: 93 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Mandarí.

    Sinopsi


    Ouyang Feng viu al desert des que la dona que estimava el va rebutjar pel seu germà. Des d’aquest retir voluntari, gestiona una xarxa destinada a portar a terme assassinats per encàrrec. Cada client que recorre a ell, però, li fa prendre més consciència de la terrible soledat en què viu immers. Wong Kar Wai (“In the mood for love”, “2046”, “My blueberry nights”)  reprèn la seva pel·lícula més ambiciosa i també més desconeguda, afegint noves escenes i renovant els efectes especials i la banda sonora.

     

  • L’amor dels sicaris errants

    No és gens clara quina serà la reacció dels puristes del cinema de Wong Kar-wai davant l’atípica «Ashes of Time», però el què si és segur és que aquesta reacció serà molt propera al rebuig total o bé a l’adhesió incondicional (amb els típics matisos propis d’indecisos i condescendents). Els primers, els que se sentiran traïts pel mestre Wong, podran argumentar que això no és una pel·lícula sinó un acte oportunista d’arqueologia cinematogràfica. La història és prou coneguda: «Ashes of Time» és la tercera pel·lícula del director de «Deseando amar» i si es presenta ara és només perquè s’ha tornat a muntar i a sonoritzar prescindint de bona part del material original. El resultat és un híbrid fragmentari que (seguirien argumentant els damnats) no conserva pràcticament res d’allò que fa de Wong Kar-wai un dels incontestables del cinema actual. En aquest sentit, el resultat hauria estat catastròfic: «Ashes of Time» estaria feta de pedaços més que no pas de seqüències, mentre que la poesia lírica del director de Hong Kong s’hauria convertit en patètic melodrama romàntic.
    Però hi ha, per fortuna, una altra manera de mirar aquesta pel·lícula radicalment oposada a la dels defraudats. A «Ashes of Time» trobarem tots i cada un dels elements que converteixen en únic el cinema de Wong Kar-wai: l’amor i el desig tornen a fondre’s en una pulsió agredolça condemnada a l’osmosi permanent; la solitud de l’individu és sempre una estratègia per retratar amb extrema precisió l’alteritat; els perfils psicològics són pintures impressionistes mancades de límit i en perpètua vibració; la música recorda més a un batec subterrani que no pas a un afegit supèrflu i quasi sempre prescindible; els paisatges, infinits o domèstics, es projecten en els personatges i els personatges en ells amb una naturalitat només a l’abast dels grans mestres (pensem amb el John Wayne de «Centauros del Desierto» i l’aridesa del seu món). A «Ashes of Time» hi ha tots els Wong Kar-wai possibles (val a dir que a vegades de manera només latent).
    Una altra cosa ben diferent és recordar a l’espectador la naturalesa de l’invent i les seves exigències. Si Wong Kar-wai és poc amic de la linealitat narrativa, en aquesta pel·lícula el deix estilístic s’accentua per culpa d’imperatius com ara el mal estat dels negatius originals: «Ashes of Time» és un mosaic que a vegades sembla un calidoscopi i que només aconseguim recomposar, de manera parcial, al final. Per això el seu principal mèrit pot ser també el seu principal defecte (i a la inversa): com en el cinema de Lynch, són les imatges i el seu poder de seducció allò que configura un relat que sempre haurà de completar l’espectador. No cal dir que la feina d’intentar-ho val tan la pena com el regust canalla que hom percep quan és incapaç de treure’n l’aigua clara.
    Eudald Camps
    Cinema Truffaut

Comparteix-ho