Belles Familles

Comparteix-ho

belles familles cartell

 

  • Informació


    França, 2015
    Director: Jean-Paul Rappeneau
    Intèrprets: Mathieu Amalric, Guillaume de Tonquedec, Nicole Garcia, Gilles Lellouche, André Dussollier, Karin Viard, Marine Vacth, Gemma Chan.
    Gènere: Drama
    Durada: 113 min.
    Idioma:  Francès

    Sinopsi


    Jerome Varenne és un financer francès que viu a Xangai amb la seva companya sentimental i professional Chen-Li. En un breu viatge de negocis a París, s’assabenta per la seva mare i el seu germà que el que ha estat la seva llar durant la infància al poble de Ambray es vendrà. Per intentar impedir-ho i saber de primera mà què és el que realment està passant es dirigeix cap allà. El que no sap és que aquesta escapada, canviarà el curs de la seva vida per sempre.


  • Una comèdia malenconiosa d’un vell cineasta

    Ajudant de direcció de Louis Malle i guionista de Philippe de Broca, Jean-Paul Rappeneau va dirigir l’any 1966 el seu primer llargmetratge, «La vie de château», que transcorre en una casa senyorial de la Normandia on, al final de la II Guerra Mundial, la dona que hi habita (Catherine Deneuve) acull un membre de la Resistència i se n’enamora. Passats cinquanta anys, un altre «château» adquireix un fort protagonisme en la nova pel·lícula de Rappeneau, «Grandes familles», que el cineasta ha rodat dotze anys després de «Bon voyage», film que va ambientar l’any 1940, al principi de la França ocupada i de la Resistència francesa. De fet, en cinquanta anys, Rappeneau només ha dirigit vuit films, entre els quals destaquen «Le sauvage», amb Yves Montand i Catherine Deneuve barallant-se i estimant-se en una illa, una celebre adaptació del «Cyrano» protagonitzada per Gerard Dépardieu i «Le Hussard sur le toit», una història romàntica basada en una novel·la de Jean Giono amb Juliette Binoche buscant el seu marit en una Provença en guerra i en la qual el colera s’escampa. Tots els seus films s’han concebut de manera minuciosa a partir d’un guió sotmès a un llarg procès de reescriptura, però vivificat per una posada en escena elegant que evita l’academicisme amb una vibració que no és aliena al ritme imprès a la narració. S’hi pot afegir que Rappeneau s’inspira en la tradició de la comèdia, tan la cinematogràfica com la teatral vodevilesca, per abordar situacions que poden ser serioses amb un cert esperit de lleugeresa.

    El cas és que, als 83 anys, Rappeneau proposa una comèdia malenconiosa a l’entorn d’una casa que enfronta els membres d’una família, que té bloquejada la venda per part de l’Ajuntament del poble, que té l’imaginari nom d’Ambray. L’enfrontament és entre dos germans, un dels quals retreu a l’altre que no se n’ha ocupat des que, fugint de la mala relació amb el seu pare, va marxar a Xangai dotze anys enrere. La narració comença amb el retorn fugaç del fill pròdig (Jerôme, interpretat per Mathieu Amalric) en un viatge que, en principi, és de negocis i que, passant per París, l’ha de dur a Londres, junt amb la seva xicota xinesa. Però aquest viatge adquirirà una altra naturalesa des del moment en què Jerôme decideix visitar la casa familiar. Serà un viatge emocional a través de la remembrança de la infantesa, d’una experiència amorosa inesperada i de la reconciliació pòstuma amb el pare, que va morir fa uns anys. La casa, a més, està relacionada amb dues dones, l’amant del pare i la seva filla que hi van viure i que van ser-ne expulsades pel germà de Jerôme. Sí, hi ha embolics, trobades i retrobades, disputes i separacions. També hi ha un diari trobat i una carta amagada. Com és propi de Rappeneau, tot s’esdevé de manera trepidant amb situacions que s’acumulen sense trepitjar-se i sense que mai es perdi un sentit de l’elegància. No sé sap si la malenconia inunda la comèdia o si la lleugeresa posa distància i impedeix l’esclat del drama. A més o, de fet, de manera fonamental, Rappeneau compta amb una sèrie de magnífics actors francesos de diverses generacions. Amb els seus ulls sortits i tristos, Mathieu Amalric ocupa el protagonisme, però s’ha de celebrar la presència de Marine Vatch, jove actriu que il·lumina la pantalla i que va ser revelada per François Ozon a «Jeune et Jolie». I també hi són Karin Viard, Nicole Garcia i André Dussolier. C’est pas mal.

    Imma Merino

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho