Bienvenidos al sur

Comparteix-ho

cartellbienvenidos-al-sur-

  • Informació

    Benvenuti al Sud
    Itàlia, 2010.

    Director: Luca Miniero.
    Intèrprets: Claudio Bisio, Alessandro Siani, Angela Finocchiaro, Valentina Lodovini.
    Durada: 102 min.
    Gènere: Comèdia.
    Idioma: Italià.

    Sinopsi


    Remake de la comèdia francesa Benvinguts al nord. Alberto és l’encarregat d’una oficina de correus en un dels pobles més al nord d’Itàlia. Pressionat per la seva dona, està disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir un trasllat a Milà. Els seus intents per aconseguir l’ascens són un desastre i com a càstig és traslladat a una petita ciutat del sud, un veritable malson per a un habitant del nord. Per la seva sorpresa, res serà com ell esperava.

     

  • Nova versió amb aires mediterranis

    L’any 2008, el còmic francès Dany Boon assolia un aclaparador èxit de públic al seu país amb “Bienvenidos al Norte” (Bienvenue chez les Ch’tis), un film que jugava molt hàbilment amb els prejudicis i els estereotips que els habitants del centre de França tenien amb els del nord (els anomenats Ch’tis), gent que parlen un llenguatge indesxifrable i que viuen constantment entre el fred i la foscor. El protagonista, un carter que frisava per un trasllat al Sud, on el sol sempre llueix i les platges són de postal, es veia obligat a treballar dos anys en aquesta zona propera a Lille i Calais i, malgrat l’enuig inicial, acababa per descobrir les coses bones de nord i la fantàstica manera de viure de la seva gent.

    Tot i que a priori el film s’esperava només triomfar en el mercat francès a causa d’una temàtica extremadament local, les bones arts de Boon a l’hora de plantejar la comèdia van fer que “Bienvenidos al Norte” triomfés també internacionalment. A més, com resulta habitual en aquests casos, des de Estats Units s’afanyaren a comprar-ne els drets per fer-ne una versió que, si finalment es produeix, tindrà a Will Smith com a protagonista i estarà ambientada a Dakota. El fet és que, en aquest aspecte, foren els italians els primers a interesar-se per l’obra: conscients de les marcades divergències entre el nord i el sud del país, “Bienvenidos al sur” ens planteja el mateix fil argumental tot amanint-lo amb els estereotips propis que s’estableixen entre un nord més civilitzat i un sud on la inseguretat i la vida primitiva semblen regnar en el dia a dia dels seus habitants. D’aquesta manera, l’Alberto, el carter protagonista, té la ciutat de Milà com a punt i final dels seus somnis però les seves males arts a l’hora d’assolir el trasllat el condemnen a passar dos anys al petit poblet de Castellabate, prop de Salern, on la gent parla un dialecte incomprensible i la filosofia de vida és totalment oposada al seu nou habitant.

    Si al llarg de la primera part de metratge “Bienvenidos al sur” segueix fil per randa l’argument de l’original, és a partir de mig metratge on s’obvia el referent per apropar la història en l’ambient típic del sud d’Itàlia. Així, malgrat ser Castellabate un poble d’allò més tranquil, tots els seus habitants hauran de recrear, amb l’arribada de la dona del protagonista i per uns dies, la imatge de caos i inseguretat que els forasters creuen que s’esdevé per tot el sud. És en aquestes escenes on “Bienvenidos al sur” pren vida pròpia i on els personatges assoleixen vertitable personalitat i que fan que el final convidi a sentir-se partícep de la frase que esmenten els habitants del poble: “Qui vé al sud, plora dues vegades: quan arriba i quan marxa”.

    L’èxit de “Bienvenidos al sur” al seu país d’orígen ja ha posat en marxa una segona part, en la qual alguns dels personatges de Castellabate decideixen provar fortuna a Milà i que, per tant, siguin considerats benvinguts al nord tot i les excentricitats que desprenen els cosmopolites habitants d’aquesta zona.

    Carles Ribas
    Cinema Truffaut

Comparteix-ho