Birdman

Comparteix-ho
birdman_poster

 

 

  • Informació


    Birdman (or the Unexpected Virtue of the Ignorance)
    Estats Units, 2014.
    Director: Alejandro González Iñárritu.
    Intèrprets: Michael Keaton, Emma Stone, Edward Norton, Zach Galifianakis, Naomi Watts, Andrea Riseborough.
    Durada: 118 min.
    Idioma: Anglès (subtitulada en castellà).

    Sinopsi


    Un actor (M. Keaton), famós per interpretar a un superheroi icònic, lluita per muntar una obra de Broadway. En els dies previs a la nit d’obertura, s’enfronta al seu ego i tracta de recuperar la seva família, la seva carrera, i a ell mateix. La trama de l’obra que munta dins de la pel·lícula és una adaptació de What We Talk About When We Talk About Love de Raymond Carver..

  • L’home-ocell que vola com actor

    Michael Keaton continua associat als dos “Batman” que va dirigir Tim Burton, amb el qual havia treballat abans a “Beetlejuice”, sense que potser es tingui present que va ser qüestionada la seva elecció per interpretar el super-heroi justicier. Es considerava que no era un actor prou carismàtic i, d’altra banda, que era fonamentalment un còmic que no encaixava amb la gravetat que exigia la revisió molt obscura del còmic realitzada per Burton, que, a més, va concebre un Bruce Wayne (la identitat secreta del superheroi) angoixat i amb una part fosca. Tanmateix, el director hi havia entrevist una expressió inquieta i turmentada i, revaloritzat el seu treball amb el temps, Keaton continua associat a Batman. Potser massa, de manera que pot haver-se convertit en un llast, en una ombra com la de l’home-ocell que acompanya l’actor, Riggan Thompson, que Keaton interpreta a “Birdman” interpretant-se d’alguna manera ell mateix. Tanmateix, les referències a l’hipotètic “Birdman” fan pensar en una proposta comercial menys elaborada artísticament que el “Batman” de Burton i fins altres films més recents de la franquícia. Tot i la relació evident entre el fictici Riggan Thompson i el real Michael Keaton, Alejandro González Iñarritu, amb la col·laboració de diversos guionistes, potser ha volgut carregar les tintes per narrar la història d’un actor que, intentant conjurar una crisi professional i personal, vol vindicar-se dirigint i interpretant un muntatge teatral a Broadway.

    El món del teatre, on els actors tradicionalment volen afirmar el seu talent suposadament hipotecat per les imposicions comercials del cinema, és l’escenari, doncs, de “Birdman”. Amb el seu escenari, pròpiament, els camerinos i les tramoies. I amb les manies i els egos dels actors, així com les tensions i els desigs sexuals entre ells. A més, hi ha les pors dels productors, els prejudicis dels crítics, les reaccions del públic. També hi batega el tema de la fama, amb la seva volubilitat i amb les seves noves formes de propagació en l’època de les xarxes socials i del “trending topic”. En el centre de la trama hi ha Riggan Thompson, que vol vindicar-se creativament i en certa manera vol redimir-se personalment (una constant dels personatges de González Iñarritu) amb un projecte teatral que dramatitza part dels contes reunits a “De què parlem quan parlem de l’amor?”, de Raymond Carver, escriptor de la desolació, del fracàs personal i de les relacions de parella, de personatges perdedors i autodestructius. És un perdedor Riggan Thomson? O el mateix Keaton? Potser no del tot. Però el personatge (i no sé si el seu intèrpret) sembla haver-se perdut intuint-se una deriva crepuscular com actor i una desatenció a les seves relacions afectives per la qual va ser abandonat per la seva esposa mentre que la seva filla va caure en un cert pendent autodestructiu. Però González Iñarritu, un home que continua apostant per la família i que sens dubte no és tan desesperançat com Carver, li concedeix una possibilitat de reconciliació i, creant una simbiosi amb Michael Keaton. una oportunitat de volar com actor.

    El cas és que el director mexicà, un cop acabada la seva col·laboració amb Guillermo Arriaga (“Amores perros”, “21 gramos”, “Babel”) i de perdre’s en una Barcelona sòrdida a “Biutiful”, també sembla concedir-se l’oportunitat de canviar l’orientació del seu vol i de vindicar-se com un director juganer amb una comèdia fantàstica, enginyosa, imaginativa i definitivament teatral. “Birdman” és la demostració de la seva capacitat renovada per enlluernar amb una pel·lícula formalment brillant que crea la il·lusió d’una continuïtat entre els diversos plans-seqüència que, orquestrats amb la càmera d’Emmanuel Lubezki, la conformen amb uns efectes hipnòtics. Essent un film sobre els actors, també se’n beneficia de les aportacions d’Edward Norton (un dels grans robadors d’escenes actuals), la gran Naomi Watts (tot i que pot semblar una mica desaprofitada en el paper d’una actriu madura que finalment té una oportunitat de triomfar a Broadway) i l’emergent Emma Watson. Amb moltes picades d’ullet, González Iñarritu presenta un film certament molt seductor que juga amb desimboltura amb elements fantàstics i en les fronteres ambigües de la vida i la seva representació. De Broadway cap al reconeixement de Hollywood.

    Imma Merino
    (Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona)

  • A qui interpreta Michael Keaton, a si mateix o a González Iñárritu, que, després del fracàs de ‘Biutiful’, es troba en la disjuntiva de reinventar-se o morir incomprès? Sergi Sánchez (Birdman, Time Out Barcelona, 09.01.2015)

    Frenètic retrat d’una estrella de cinema turmentada per l’egomania (…) un exhibicionista festival de precisió escènica i il·lusionisme digital. Manu Yáñez (Birdman, diari Ara, 09.01.2015)

    Un artifici calculadament brillant. Imma Merino (La brillantor cobrint el tòpic, diari El Punt Avui, 09.01.2015)

Comparteix-ho