Una vida nueva

unavidanueva cartell

  • Informació


    Yeo-haeng-ja – Une vie toute neuve (A Brand New Life)
    Corea del Sud, 2009.
    Direcció: Ounie Lecomte.
    Intèrprets: Kyung-gu Sol, Ah-sung Ko, Sae Ron Kim, Man-seok Oh, Seong-kun Mun, Myeong-shin Park, Yoo-nah Kim, Do Yeon Park.
    Durada: 92 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Coreà.

    Sinopsi


    Inspirant-se en la seva infància, la cineasta franc-coreana Ounie Lecomte narra la història d’una nena abandonada pel seu pare en un orfenat. Jinhee és una nena de nou anys que conviu amb el seu progenitor fins que aquest l’abandona sense acomiadar-se d’ella en un orfenat de Seül regentat per monges.

     

Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas

uncleboonmeerecuerdasusvidaspasadas cartell

  • Informació


    Lung Boonmee raluek chat (Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives)
    Tailàndia, 2010.
    Director: Apichatpong Weerasethakul.
    Intèrprets: Thanapat Saisaymar, Jenjira Pongpas, Sakda Kaewbuadee, Natthakarn Aphaiwonk, Geerasak Kulhong, Kanokporn Thongaram, Samud Kugasang, Wallapa Mongkolprasert, Sumit Suebsee, Vien Pimdee
    Durada: 113 min.
    Gènere: Drama fantàstic.
    Idioma: Tailandès.

    Sinopsi


    Una dona periodista d’un programa de televisió nocturn d’Egipte suscita controvèrsia política quan en el seu programa centra els debats i entrevistes en la situació de la dona al seu país.

Uranya

uranya cartell

  • Informació


    Uranya
    Grècia, 2006.

    Director: Costas Kapakas.
    Intèrprets: Maria Grazia Cucinotta, Dimitris Piatas, Tassos Palatzidis, Fotini Baxevani, Taxiarhis Hanos
    Durada: 100 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Grec.

    Sinopsi


    Estiu del 69 en un poblet grec. Cinc adolescents estan impacients per descobrir l’amor i el món sencer. Uranya, una bella dona, viu als afores en una casa al costat del mar. La seva casa és ben coneguda per tots els homes del lloc. Els joves fan un jurament comú: estalviar bastant diners per tal de visitar a Uranya i iniciar-se en els misteris de l’amor.

     

Utopía 79

utopia cartell

  • Informació


    Utopía 79
    Espanya, 2008

    Director: Joan López Lloret
    Durada: 95 min.
    Gènere: Documental
    Idioma: Espanyol

    Sinopsi


    Juliol de 1979, la Revolució Sandinista és una de les últimes esperances i il·lusions de canviar el món. Alguns espanyols, decebuts per la Transició democràtica a Espanya, van viatjar a Nicaragua a la recerca de la seva utopia. El moment d’èxtasi col·lectiu dels dos primers anys de la revolució s’esquerda amb l’inici de la guerra de la Contra, finançada pels Estats Units. 

     

Vals con Bashir

valsconbashir cartell

  • Informació


    Waltz with Bashir
    Israel, 2008.

    Director: Ari Folman.
    Intèrprets: N/D.
    Durada: 87 min.
    Gènere: Animació.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Documental animat sobre la matança de refugiats palestins a Sabra i Chatila (Líban) el 1982. Una nit, en un bar, un vell amic li explica a Folman un malson recurrent en què el persegueixen sempre 26 gossos. Els dos homes arriben a la conclusió que el malson té a veure amb una missió que van realitzar per a l’exèrcit israelià durant la primera guerra amb el Líban a principis dels anys vuitanta.

     

Veinte años no es nada

veinteañosnoesnada cartell

  • Informació


    20 años no es nada
    Catalunya, 2005.

    Director: Joaquim Jordà.
    Intèrprets: N/D.
    Durada: 117 min.
    Gènere: Documental.
    Idioma: Català i Castellà.

    Sinopsi


    L’experiència autogestionària dels treballadors de la fàbrica Numax, a finals dels setanta, va quedar recollida en un documental que ells mateixos van decidir que es fes, i que van encarregar a Joaquim Jordà en el moment en què estaven a punt de tancar. Es va titular «Numax presenta …» (1979). Aquelles imatges, recuperades, juntament amb la situació dels treballadors tants anys després, porten a reflexionar sobre les últimes i intenses dècades que ens ha tocat viure, per descobrir la fragilitat dels ideals de joventut i oferir “una història de transició” amb minúscules.

     

Venus de las pieles

lavenusdelaspieles cartell

  • Informació


    La vénus a la fourrure (Venus in Fur)
    França, 2013.
    Direcció: Roman Polanski.
    Intèrprets: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner
    Durada: 93 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Després d’un dia d’audicions a actrius per a l’obra que presentarà, Thomas es lamenta de la mediocritat de les candidates; cap té la talla necessària per al paper principal.

     

 

Vete a saber

Vasavoir cartell

  • Informació


    Va savoir
    França, 2001.

    Director: Jacques Rivette.
    Intèrprets: Jeanne Balibar, Sergio Castellitto, Marianne Basler, Jacques Bonnaffe, Helene De Fougerolles, Bruno Todeschini, Attilio Cucari, Bettina Kee, Luciana Castellucci, Emanuelle Vacca, Catherine Rouvel, Claude Berri.
    Durada: 154 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Narra la tornada a França d’una actriu de teatre que s’havia refugiat a Itàlia per oblidar els seus problemes personals.

Viaje a Sils Maria

viajeasilsmaria cartell

 

  • Informació


    França, 2014
    Director: Olivier Assayas
    Intèrprets: Juliette Binoche, Kristen Stewart, Chloë Grace Moretz, Johnny Flynn, Lars Eidinger,Hanns Zischler, Claire Tran, Angela Winkler, Frank M. Ahearn, Alister Mazzotti,Steffen Mennekes.
    Gènere: Drama
    Durada: 124 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Maria Enders, 20 anys després de fer-se famosa per la seva interpretació de Sigrid, el personatge que va fascinar Helena i la va portar al suïcidi, haurà de decidir si, ara que es troba al cim de la seva carrera professional, vol tornar a acceptar un paper en l’obra, aquesta vegada interpretant a Helena.


  • Una actriu en el temps de la banalitat

    Sils Maria és una localitat situada en el cor dels Alps suïssos de parla alemanya. En ella hi varen realitzar llargues estades Friedrich Nietzsche, Rainer Maria Rilke i el cineasta alemany, Arnold Frank que va descobrir a Leni Riefenstahl i va acabar ficat dins del partit nazi. Olivier Assayas considera que Sils Maria representa l’ambigüitat cultural europea. Es el lloc on una certa intel·lectualitat va crear i on també hi varen transitar monstres, és un espai d’una gran bellesa però en la que hi ha una vall marcada per un fenomen atmosfèric anomenat la serp de Majorla. I com és sabut la serp és un ésser diabòlic. Malgrat tots aquests precedents, Sils Maria no ens parla de la tensió entre cultura i barbàrie en el cor d’Europa, sinó de les tensions en el cor d’una cultura contemporània en que la tradició ha de conviure amb una cultura mediàtica on tot pot quedar banalitzat. Per parlar d’això, Assayas posa en el centre la figura d’una actriu.

     Maria Enders és una celebritat europea construïda a la imatge de l’actriu Juliette Binoche. Ella ha arribat a la cinema de la seva popularitat però també ha assolit una certa maduresa. Un dia se li demana a Maria Enders que interpreta una obra de teatre que va representar en la seva joventut. En aquella ocasió ella interpretava una jove captivada per la força d’una dona més gran. Els anys l’obliguen a assumir el paper de la dona madura. A Sils Maria veiem com Maria Enders ha d’assajar l’obra teatral amb la seva assistenta, Valentine –esplèndida Kirsten Stewart- mentre coneixerà a una jove actriu especialitzada en blockbusters –Chloé Grace Moretz- que li donarà la replica davant l’escenari. La dialèctica entre la actriu i la seva assistenta acaba establint un joc entre la ficció i la realitat en la que el teatre i la vida arriben a confondre’s. La relació de la vella actriu amb l’aspirant de jove crea un debat sobre quina és la funció actual d’una actriu en un temps en que internet ha generat altres exigències mediàtiques i en que les xarxes socials estan canviant el paper d’una actriu en el cor de la societat de l’espectacle.

    Olivier Assayas no fa res més que reprendre a Sils Maria alguns dels temes que han marcat el cor de la seva obra. En un primer lloc trobem de nou el debat entre modernitat i postmodernitat que estava present en pel·lícules com Irma Vep. Un debat que explica la tensió entre formes diferenciades d’entendre la cultura. El segon element clau del debat és la qüestió de com la supervivència de la vella cultura europea. Si a Las hores del verano ens parlava de què passava quan el pes de la vella tradició francesa entrava en crisi i es museificava, a Sils Maria ens parla de com la vella cultura es troba contaminada per una banalitat que la sacrifica i la transforma. Finalment, Assayas ens torna a parlar de les erosions del pas del temps, de com la madures obliga a replantejar algunes coses, de com el temps esborra allò que havíem volgut ser i no hem pogut ser o de com el temps avança inexorablement llançant-nos cap una altra edat sense que siguem capaços d’assumir la transformació. Una vegada més totes aquestes qüestions estan plantejades amb profunditat i amb un sentit molt acurat d’allò que significa la posada en escena en el cinema. Assayas explica una història dividida en tres capítols, on tot sembla en aparença molt simple, però en la qual com sempre en el cinema d’Assayas hi ha alguna línia de fuga que obra el relat cap allò inesperat, cap a l’eclipsi de la causalitat.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • El públic quedarà amb la sensació d’haver vist quelcom preciós i extrany.

    Peter Debruge, Variety. 23.05.14

    Poques pel·lícules tenen tantes capes. 

    Javier Ocaña, El País, 23.05.14

    Estudi sobre les màscares i les emocions dins i fora de l’escenari.

    Joan Pons, Fotogramas, 12.06.15

    Assayas transforma una previsible història especular d’actrius en un triangle inesperat d’Eves.

    Salvador Llopart, La Vanguardia, 12.06.15

Victoria

victoria cartell

  • Informació


    Alemanya, 2015
    Director: Sebastian Schipper.
    Intèrprets: Laia Costa, Frederick Lau, Franz Rogowski, Max Mauff, Burak Yigit, Nadja Laura Mijthab.
    Gènere: Thriller.
    Durada: 140 min.
    Idioma: Anglès i alemany.

    Sinopsi


    Rodada en un únic pla seqüència, el film té com a escenari el famós barri berlinès de Kreuzberg. La càmera és testimoni de tot el que li passa a la jove Victòria, una jove espanyola a Berlín, durant dues hores de la seva vida: des de les quatre del matí fins a les sis: des que coneix a quatre joves per als quals la nit acaba de començar, i com en aquest breu període de temps li succeeixen coses que donaran un gir total a la seva vida.

     

     

  • Properament

1 79 80 81 82 83