Bordadoras

Comparteix-ho

cartellbordadoras

  • Informació


    Brodeuses
    França, 2004.

    Director: Éléonore Faucher.
    Intèrprets: Ariane Ascaride, Lola Naymark, Jackie Berroyer, Thomas Laroppe.
    Durada: 89 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Quan Claire s’assabenta que està embarassada de cinc mesos a la tendra edat de disset anys, decideix donar a llum de manera anònima. Així, Clara troba refugi en Madame Melikian, brodadora per a dissenyadors d’alta costura. Dia a dia, puntada a puntada, a mesura que creix la panxa de Claire, el fil dels brodats teixeix un vincle filial entre elles.

     

  • Un món silenciós

    En la presentació de “Bordadoras” a Barcelona, Ariane Ascaride (actriu que se’ns ha fet estimable a partir de la seva íntima, intensa i constant col·laboració amb el cineasta marsellès Robert Guédiguian) va reconèixer que és molt poc traçuda amb les mans i que, per interpretar el seu personatge en aquesta pel·lícula, va observar admirada el treball pacient i delicat de les brodadores per descobrir que pertanyen a un món silenciós. Amb una concentració màxima, perquè així ho exigeix la seva feina, les brodadores treballen en silenci. En certa manera, la directora Éléonore Faucher, formada en el cinema com a directora de fotografia, com reflecteix el seu acurat i intencionat treball amb la llum, ha concebut la pel·lícula tenint present el silenci de les brodadores. O potser aquest silenci crea l’atmosfera i fins el caràcter del film. Així és que “Bordadoras” transcorre silenciosa, de manera volgudament discreta, sense fresses i estridències per explicar una trobada entre dues dones (una jove embarassada, que vol tenir la criatura a l’anonimat per donar-la en adopció, i una brodadora experimentada d’origen armeni que acaba de perdre el seu fill, víctima d’un accident) que obre a cadascuna la possibilitat de reconciliar-se amb la vida. De fet, reconeixen aquesta possibilitat en l’amor compartit per una feina que una descobreix (satisfent un desig) i l’altra redescobreix en trobar el sentit d’ensenyar-la, de transmetre-la com un llegat. Així, tot i la seva naturalesa intimista, “Bordadoras” no és aliena a una certa idea social del que ha de ser el treball per defugir l’alienació.
    La segona pel·lícula d’Éléonore Faucher (la primera, “Les Toilettes de Belle-ville”, és inèdita a l’estat espanyol) també és un treball sobre el cos. Més concretament, sobre la transformació d’un cos durant un embaràs que, viscut de manera íntimament conflictiva, la protagonista vol amagar a la seva família (pràcticament absent) i a una petita comunitat (un poble francès agrícola) amb la qual es mal relaciona. Així, primer, la jove embarassada (Lola Naymark, un descobriment de la directora) ho amaga als altres (a una mirada que intueix incomprensiva i poc amable, sinó recriminatòria) i intenta amagar-s’ho a ella mateixa, tot i que no pot evitar una sensació d’estranyesa i l’evidència del seu engrossiment. A mesura del temps, quan la seva vida es transfigura a partir del seu treball com a brodadora, es capaç d’observar-se (aleshores els miralls es fan presents com a instrument d’exploració del propi cos) i d’alliberar-se en la intimitat nocturna (o, com diu ella mateixa, la criatura se sent còmode i la panxa es fa grossa) mentre que en la sociabilitat diürna es manté comprimida. En tot cas, Faucher fa notar que només s’adonen de l’embaràs les dues persones que, ferits i fins desesperats pel dolor d’una pèrdua, s’acosten cap a ella: la brodadora Ascaride i l’amic del noi mort en accident. Film reconfortant, a favor de la vida sense moralismes, “Bordadoras” és un brodat fet amb fils extremadament delicats, tot i que algunes puntades poden semblar una mica evidents.

    Imma Merino
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho