Bugarach

Comparteix-ho

cartellbugarach

  • Informació


    Catalunya, 2013.
    Director: Salvador Sunyer, Ventura Durall, Sergi Cameron.
    Intèrprets: N/D.
    Durada: 90 min.
    Gènere: Documental.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Bugarach és un poble tranquil de 194 habitants situat al sud de França. La tranquil·litat desapareix quan comença a circular una notícia que dóna la volta al món i que es propaga com un virus a través d’Internet: “El 21 desembre 2012 s’acabarà el món tal i com el coneixem, i Bugarach serà l’únic lloc del planeta que sobreviurà a l’Apocalipsi. “. A partir d’aquest moment, neix un fabulós fenomen que es materialitza en la creixent arribada de turistes, new agers, periodistes, comunes hippies, sectes, especuladors i tafaners. El preu de les cases es multiplica per quatre, molts veïns s’apunten al negoci del “souvenir esotèric” i el poble es divideix en dos: els autòctons i els invasors.
    La pel·lícula seguirà diferents personatges units per una data que marcarà el destí de les seves vides, mentre reflexionen sobre la crisi espiritual que afecta Occident.

  • El silenci i la xerrameca

    Bugarach (Bugarag en occità) és un petit poble de l’Aude, amb només 200 habitants, que el 21 de desembre del 2012 va ser ocupat pels mitjans de comunicació i un desplegament de forces militars, les quals van impedir l’accés als que volien arribar-hi per salvar-se de la fi del món que, segons va propagar-se “sectàriament” a través del món abismal d’Internet, havia anunciat una profecia maia. Els profetes maies, evidentment, no coneixien Bugarach, però es va escampar que només aquest poble sobreviuria a l’Apocalipsi. En una mena de pròleg, abans que n’aparegui el títol, el documental “Bugarach” fa present una roda de premsa en què es pregunta a l’alcalde, Jean-Pierre Delord, si una broma seva ha originat que el poble s’hagi convertit en un focus d’atenció mundial. Això com si els mitjans no haguessin fet res per explotar-ho.
    El film de Sergio Cameron, Ventura Durell i Salvador Sunyer, els tres autors d’un relat sobre l’impacte a Bugarach de tal “broma” propagada, reprendrà al final la roda de premsa mostrada inicialment. En el seu decurs, desplega una tensió que en certa manera ho és entre la imatge i el só: entre el silenci del pic de Bugarach, que s’imposa en les imatges amb la seva forta presència dominant en la vall i en els plans que sempre van retrobant-lo com si no poguessin defugir-lo, i la xerrameca entorn de la muntanya. La xerrameca dels que la consideren un temple on Jesús s’hi reencarnarà, o un lloc cosmotel•lúric amb una mena de tub que connecta el seu centre amb el cel, o una “muntanya màgica” amb propietats curatives, o una base d’extraterrestres, o allò que vulguin imaginar. També la xerrameca dels mitjans de comunicació, que, encara que sigui amb escepticisme, insisteixen en el tema; que ho comenten amb frivolitat després, amb tremendisme, diuen que la població de Bugarach se sent amenaçada amb la consciència que el govern tem que es repeteixin accions suïcides de membres de sectes; que acusen l’alcalde d’haver-ho propagat per promoure el poble, però que s’hi arrapen per generar notícies sobre un “no-res”. La bola es va fer tan grossa que, en el dia de la fi del món, només hi havia els habitants del poble, soldats i periodistes. Res a explicar. Les restes d’un fum.
    “Bugarach” mostra amb una actitud observacional detalls de la quotidianitat del poble en un període en què la fotografia oficial de Sarkozy es canvia per la d’Hollande, majorment votat pels seus habitants en les eleccions presidencials. També la reacció canviant de la gent davant del fet que el seu poble provoqui una atenció tan inesperada. I posa en escena la relació entre un nen mag, que vol ser famós, i una mena de bruixot. Però la seva força, el seu valor documental, hi és en aquesta tensió entre el silenci de la muntanya, impassible i persistent amb la seva bellesa i el seu misteri, i la xerrameca d’aquest món per qualsevol “tonteria” fugaç.

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho