Camille Claudel 1915

Comparteix-ho

camilleclaudel1915 cartell

  • Informació


    Camille Claudel 1915
    França, 2013.
    Direcció: Bruno Dumont.
    Intèrprets: Juliette Binoche, Jean-Luc Vincent
    Durada: 97 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Al 1915, Camille és internada per la seva família en un asil de malalts mentals del sud de França. Ja no tornarà a esculpir, però espera sempre la visita del seu germà, l’escriptor Paul Claudel.

     

  • Una dona a l’infern de la follia

    Qui va ser Camille Claudel? Deixeble de Aguste Rodin va esdevenir la seva musa, la seva model, la seva col·laboradora que va ajudar-lo a realitzar Les portes de l’infern i la seva deixeble que va acabar fent una obra personal, de gran magnitud que no va trobar el ressò necessari eclipsada per l’ombra de Rodin i per la seva condició de dona perduda en un món dominat per homes. També va ser l’amant de Claude Debussy que va acabar rebutjant-la. Camille Claudel va realitzar l’ombra escultòrica L’Age Mur en que la veiem a ella agenollada suplicant a Auguste Rodin que li dona l’esquema mentre un àngel –que simbolitza l’amant de Rodin- se l’acaba emportant. Què feia Camille Claudel, l’any 1915? L’any 1915, Camille portava tres anys internada al manicomi de Montdevergues, on malgrat la seva lucidesa i de ser una dona diferent a les internades no la varen deixar mai sortir. Camille esperava que el seu germà Paul Claudel, escriptor ultracatòlic i autor d’un dels grans textos de la prosa francesa de l’època Le soulier de satin, la trauria de l’internat. Paul no la va treure mai d’allà dins perquè considerava que estava allà perquè ho havia jugat tot amb l’art i «amb les qüestions de l’esperit és molt difícil arriscar-hi». Camille va estar 30 anys a Montdevergues fins que va morir. Què fa Juliette Binoche fent de Camille Claudel? En primer lloc, Juliette Binoche té la mateixa edat que tenia Camille Claudel l’any 1915, 49 anys. Per altra banda, va ser la pròpia Binoche qui va trucar al director Bruno Dumont demanant-li per poder participar en una pel.lícula seva. Fins aquell moment, Bruno Dumont no havia rodat mai cap pel.lícula amb actors professionals. Dumont li va oferir la possibilitat de rodar una pel.lícula en que ella –la gran actriu del cinema francès- només tindria les internes reals d’un hospital psiquiàtric per fer les rèpliques. Juliette Binoche havia de rodar amb les malaltes mentals i amb els metges que les vigilaven que es transformen en els infermers i sanadors que apareixen a la pel.lícula. Qui és Bruno Dumont? Autor d’algunes de les millors pel.lícules franceses dels darrers anys com L’Humanité, Hadewich o Hors Satan, el cinema de Dumont és un cinema visceral que reflexiona sobre la bestialitat humana i la presència del mal en el cor de les nostres societats. La seva posada en escena parteix d’una extrema depuració formal i d’un treball radical amb els actors a la recerca de la seva animalitat més extrema. Per què Camille Claudel 1915 és una de les millors pel·lícules de la temporada? La força de la pel.lícula resideix en la forma com Bruno Dumont priva –en tota la primera part- a Juliette Binoche d’un text en el que recolzar-se i li dona la possibilitat d’expressar els sentiments més extrems a partir de l’expressivitat del seu rostre. L’actriu passa de la tristesa a l’alegria per una hipotètica visita redemptora, de la lucidesa a la bogeria, de l’angoixa a la calma tensa. Tota la pel.lícula no és més que l’exploració acurada del rostre de Juliette Binoche produint un veritable efecte devastador a l’espectador. A part d’això, hi ha el personatge de Paul Claudel que el seu fanatisme religiós el porta cap altres graus de follia justificats per la fe, hi ha el contacte humà d’una dona amb un món extrem i, sobretot, hi ha una reflexió sobre com aquesta dona presonera de la fama de Rodin es troba sola, desemparada i es converteix en víctima dels jocs i hipocresies que envolten el món de l’art. Bruno Dumont transforma la lògica del biopic en una altra cosa, posa en crisis tots els hipotètics mites romàntics per anar a allò essencial: la descripció d’una presó física i anímica.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho