Un asunto real

unasuntoreal cartell

  • Informació


    En Kongelig Affære (A Royal Affair)
    Dinamarca, 2012.
    Direcció: Nikolaj Arcel.
    Intèrprets: Mads Mikkelsen, Alicia Vikander, Mikkel Boe Følsgaard, Trine Dyrholm, David Dencik, Thomas W. Gabrielsson, Cyron Bjørn Melville, Bent Mejding, Harriet Walter, Laura Bro, Søren Malling, Jakob Ulrik Lohmann, Søren Spanning, Rosalinde Mynster
    Durada: 137 min.
    Gènere: Drama romàntic.
    Idioma: Danès.

    Sinopsi


    Per Carolina Matilde, casada sent una adolescent amb el rei de Dinamarca Christian VII, és un horror viure amb un marit estrafolari que proposa mesures com nomenar al seu gos membre honorari del Consell d’Estat, o que circulin a Copenhaguen a la nit carruatges buits per recollir els borratxos.

     

Un café en cualquier esquina

un cafe en cualquier esquina cartell

  • Informació


    Man Push Cart
    Estats Units, 2005

    Director: Ramin Bahrani
    Intèrprets: Ahmad Razvi, Leticia Dolera, Charles Daniel Sandoval, Ali Reza
    Durada: 87 min.
    Gènere: Drama
    Idioma: Anglès

    Sinopsi


    Ahmad, era un famós cantant de rock pakistanès que va emigrar als Estats Units i ara es dedica a vendre cafè, te i rosquilles amb la cistella als carrers de a Manhattan. La rutina d’Ahmad canvia en conèixer a la nova dependenta del quiosc on sol comprar el tabac; es tracta de Noemí, una jove espanyola que es convertirà en la seva amiga i en el seu suport per pal·liar la solitud.

     

Un castell a Itàlia

uncastellaitalia cartell

  • Informació


    Un château en Italie
    França, 2013.
    Direcció: Valeria Bruni Tedeschi.
    Intèrprets: Louis Garrel, Valeria Bruni Tedeschi, Xavier Beauvois, Filippo Timi, Marisa Borini
    Durada: 104 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Aquesta és la història de la decadència i desintegració d’una gran família de la burgesia industrial italiana. És la família de Louise. Però, quan ella coneix a Nathan, els seus somnis de felicitat ressorgeixen.

     

Un cuento de Navidad

uncuentodenavidad cartell

  • Informació


    Un conte de Nöel
    França, 2008.
    Director: Arnaud Desplechin.
    Intèrprets: Catherine Deneuve, Jean-Paul Roussillon, Mathieu Amalric, Anne Consigny, Melvil Poupaud, Emmanuelle Devos, Chiara Mastroianni, Hippolyte Girardot, Laurent Capelluto, Françoise Bertin
    Durada: 150 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Drama sobre una família que ha de lluitar contra una rara malaltia genètica que ja els ha arrabassat a un fill. I perdran a un altre membre de la família, si no troben un donant compatible de medul·la òssia.

     

Un cuento francés

uncuentogrances cartell

  • Informació


    A bout du conte
    França, 2014.
    Direcció: Agnès Jaoui.
    Intèrprets: Agathe Bonitzer, Agnès Jaoui, Arthur Dupont, Jean-Pierre Bacri, Benjamin Biolay, Dominique Valadié, Valérie Crouzet, Beatrice Rosen, Didier Sandre, Laurent Poitrenaux, Nina Meurisse, Clément Roussier, Serena Legeais, Bonny Durand, Candela Cottis
    Durada: 107 min.
    Gènere: Comèdia.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Hi havia una vegada una jove de 24 anys que creia en el gran amor, en els signes, i en el destí; una dona que somiava amb ser actriu i esperava aconseguir-ho algun dia; un jove que creia en el seu talent de compositor però que no creia molt en si mateix.

     

 

Un dia perfecte per volar

un dia perfecte per volar cartell

 

  • Informació


    Catalunya, 2015
    Director: Marc Recha.
    Intèrprets: Roc Recha, Sergi López.
    Gènere: Drama fantàstic.
    Durada: 70 min.
    Idioma: Català.

    Sinopsi


    En un paratge solitari, un nen fa volar l’estel que li ha fet el seu pare. Bufa el vent i el nen necessita l’ajuda d’un adult per seguir jugant perquè l’estel s’ha enredat en un arbust.


  • Properament

     

Un hombre de verdad

unhombredeverdad cartell

  • Informació


    Et rigtigt menneske
    Dinamarca, 2001.

    Director: Ake Sandgreen.
    Intèrprets: Nikolaj Lie Kaas, Peter Mygind, Susan A. Olsen, Clara Nepper Winther, Line Kruse, Claus Bondam, Charlotte Munksgaard, Oliver Zhale, Peter Belli.
    Durada: 94 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Danès.

    Sinopsi


    Charlotte i Walter estan massa ocupats per tenir cura de la seva filla de 6 anys, Lisa. Per tal de fer front a la seva solitària existència Lisa s’ha inventat un amic imaginari, P, que viu darrere de la paret de la seva habitació. Quan un tràgic accident de cotxe destrossa la tranquil·la existència de la família, P es materialitza, com per art de màgia, i apareix en el món real sota l’aparença d’un jove.

Un hombre llamado Ove

un hombre llamado ove cartell

 

  • Informació


    Suècia, 2016
    Director: Hannes Holm
    Intèrprets: Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Durada: 115 min.
    Idioma: Suec.

    Sinopsi


    Ove, de 59 anys, un home rondinaire que ha perdut la fe en tot el món, inclòs en ell mateix, fins que la seva visió negativa dels homes i la societat és posada a prova per una família que es muda a la casa del costat.


  • La història d’un rondinaire meravellós

    Entre les candidates a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa d’aquest any, acompanyant les dues grans favorites “Toni Erdmann” i “El viajante” -finalment triomfadora- es va colar una petita gran pel·lícula sueca que fins i tot els últims dies abans de la cerimònia sonava per Los Angeles com una possible sorpresa alternativa a les dues favorites. I això reflectia molt bé el que ha estat la trajectòria internacional de “Un home anomenat Ove”: un in crescendo que l’ha fet guanyar-se la complicitat de públics molt diversos, per acabar construint un llarguíssim reguitzell de premis entre els que destaca el Premi Europeu a la millor comèdia de l’any i aquesta inesperada nominació a l’Oscar.

    I és que, efectivament, si alguna sensació genera en l’espectador és complicitat a través d’un personatge irresistible, aquest Ove que passa a integrar-se de ple dret en la llista de grans personatges rondinaires que ens ha donat el cinema dels últims anys. En poques pel·lícules un únic personatge monopolitza i concentra l’energia com succeeix en aquest cas. El veterà director Hannes Holm, que també signa el guió del film, demostra conèixer perfectament els engranatges de la construcció dramàtica que li permeten, amb un ritme progressiu, constant i molt ben tramat, anar-nos desvetllant tot allò que ha construït la peculiar personalitat del protagonista. Un dels encerts del film és la capacitat per combinar amb fluïdesa els flashbacks amb el temps present: són aquestes pinzellades del passat les que ens permeten entendre la configuració del moment actual.

    A “Un home anomenat Ove” hi conviuen de fet, diverses pel·lícules: una, més fabuladora, idealista, lluminosa, que ens parla dels desitjos i la realitat, d’allò que hauria pogut ser la nostra vida i del que realment ha acabat esdevenint. Una altra, més realista, que toca més de peus a terra, que ens explica com el destí pot arribar a ser cruel i que mostra també els canvis de la societat sueca, amb la immigració, la modernitat, la tecnologia, com autèntics detonants de la trama dramàtica. I una tercera, més arquetípica, on les accions dramàtiques funcionen gairebé per repetició, amb aquest ritme constant, implacable de quan sembla que les coses es mantenen inalterables, però de sobte t’adones que ja no són el que eren. Hannes Holm té la capacitat d’integrar totes tres mirades en una sola unitat, que funciona a molts nivells, però amb especial habilitat pels tocs de comèdia negra -especialment en tot allò referent als intents de suïcidi d’Ove- i per la construcció de personatges amb només quatre pinzellades.

    Menció a part mereix la interpretació de Rolf Lassgard, que fa absolutament seu el personatge d’Ove i es rebel·la com una d’aquelles presències de les que un es recorda durant molt temps. L’aparença física del personatge -amb un maquillatge peculiar que també ha estat nominat a l’Oscar d’aquest any- i la contundència de la seva personalitat monopolitzen la pantalla i són una de les claus del film. El director Hannes Holm ha sabut trobar l’equilibri just per controlar una pel·lícula que en cap moment se li escapa de les mans i que, tot i un fort component dramàtic soterrat, deixa finalment l’espectador amb un somriure d’orella o orella.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Un lugar donde quedarse

unlugardondequedarse cartell

  • Informació


    Away we go
    Estats Units-Regne Unit, 2009.

    Director: Sam Mendes.
    Intèrprets: John Krasinski, Maya Rudolph, Jeff Daniels, Carmen Ejogo, Jim Gaffigan, Maggie Gyllenhaal, Josh Hamilton, Cheryl Hines, Allison Janney, Melanie Lynskey, Chris Messina, Catherine O’Hara, Paul Schneider
    Durada: 98 min.
    Gènere: Comèdia.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Una jove parella que espera el seu primer fill recorre Estats Units buscant el lloc ideal per quedar-se i crear una família. Quan Burt i Verona s’assabenten que tindran un nen, pateixen una crisi de pànic: no suporten el lloc on viuen; a més, com els pares de Burt estan a punt de mudar-se, no podrien comptar amb la seva ajuda.

     

Un método peligroso

unmetodopeligroso cartell

  • Informació


    A dangerous method
    Regne Unit, Canadà, 2011.
    Direcció: David Cronenberg.
    Intèrprets: Viggo Mortensen, Michael Fassbender, Keira Knightley.
    Durada: 88 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Una poderosa història de descobriment sexual i intel·lectual basada en esdeveniments reals a partir de la turbulenta relació entre el jove psiquiatre Carl Jung, el seu mentor Sigmund Freud i Sabina Spielrein. A aquest trio s’afegeix Otto Gross, un pacient llibertí decidit a traspassar tots els límits.

     

  • El mètode Cronenberg

    n mètode perillós (A  Dangerous Method, 2011) és l’última pel·lícula de David Cronenberg, l’adaptació cinematogràfica de l’obra firmada per Christopher Hampton -autor teatral que també ha col·laborat en l’escriptura del guió- sobre el triangle format per Carl Gustav Jung (Michael Fassbender), Sigmund Freud (Viggo Mortensen) i Sabina Spielrein (Keira Knightley) a partir del qual germina bona part de la teoria psicoanalítica. Després del gir que va emprendre la seva carrera a principis del s.XXI, el director canadenc reafirma amb aquesta pel·lícula el seu abandó del gènere fantàstic i continua tendint cap a una forma menys radical i més propera al classicisme narratiu. El cineasta, erigit com el rei de l’horror veneri gràcies a les seves delirants posades en escena del cos i dels seus múltiples sofriments, abandona l’estètica de la carn per traslladar-se al fascinant món de la ment, tot i que preserva escletxes per on es pot entreveure la seva filmografia anterior.
    L’estudi pràctic i teòric de la ment humana esdevé doncs el tema principal de la pel·lícula a partir de la relació, bàsicament epistolar, mantinguda pels pioners més destacats del psicoanàlisi, Jung i Freud, i la jove d’origen rus Spielrein. Sabina és una figura clau del psicoanàlisi, però pràcticament desconeguda fins a la dècada dels 80 quan es va descobrir la seva correspondència amb Jung i Freud, així com també els seus diaris i escrits. A l’inici de la pel·lícula, Spielrein, també jueva com Freud, es veu afectada per diverses crisis d’histèria aguda i presenta tendències sado masoquistes. El seu primer contacte amb el psicoanàlisi és com a pacient de Jung amb qui acabarà mantenint una relació íntima, iniciant així una història entre la parafília i la culpabilitat en què les teràpies esdevenen la culminació de les seves pulsions i desigs ocults. Aquesta relació clandestina transforma als dos personatges; el rictus histèric inicial de Spielrein i el semblant inexpressiu de Jung s’acaben transfigurant en una altra expressió que, totalment diferent, reflecteix el seu estat mental final. Per acabar de completar l’univers psicoanalític de l’època, Cronenberg introdueix a Otto Gross (Vincent Cassel), un psiquiatra talentós però empès pel seu caràcter lliberal i el seu comportament extrem que, tendint a l’auto destrucció i seguint sense concessions la seva màxima “mai reprimir-se res”, mostra la possibilitat de viure sense cap tipus d’encorsetament social, cultural o religiós. Cada personatge manté una relació diferent amb el psicoanàlisi i aquesta es mostra a través de la paraula i del cos, però bàsicament en els diàlegs que centren les escenes. A diferència d’altres pel·lícules de Cronenberg en les quals els cossos apareixen infectats, amputats, torturats, etc., és a dir, cossos sotmesos a una transformació permanent, en aquest cas són les idees les que penetren en les ments i acaben transformant les persones, i a través d’elles la societat.
    Freud i Jung estableixen ràpidament una amistat, el veterà vienès veu en el jove protestant el seu relleu natural però ben aviat també detecten la seva visió oposada sobre el psicoanàlisi i les seves diferències ètiques. Freud rebutja la hipocresia de Jung, i en una de les seves converses li comenta que patir neurosi no és estrany, ni tan solspreocupant perquè en certa manera tots els éssers humans se’n veuen afectats, però, i aquesta és l’actitud que retreu a Jung, anunciar als quatre vents la pròpia normalitat és precisament allò que acaba essent realment simptomàtic. Cronenberg a través de les seves pel·lícules sucumbeix als instints més baixos, recreant imaginaris marcadament depravats que han fet les delícies dels espectadors més exigents en la matèria, però el director canadenc, i així en deixa constància en una entrevista al diari The Guardian, es considera a si mateix una persona completament normal. Una actitud, simptomàtica o no, que fa pensar en la necessitat d’una reflexió profunda sobre què és normal i què no en una societat que fa de la histèria la seva forma de comunicació natural, i els mitjans de comunicació en donen prova a diari.

    Marta Sureda
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

1 78 79 80 81 82 84