Un método peligroso

unmetodopeligroso cartell

  • Informació


    A dangerous method
    Regne Unit, Canadà, 2011.
    Direcció: David Cronenberg.
    Intèrprets: Viggo Mortensen, Michael Fassbender, Keira Knightley.
    Durada: 88 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Una poderosa història de descobriment sexual i intel·lectual basada en esdeveniments reals a partir de la turbulenta relació entre el jove psiquiatre Carl Jung, el seu mentor Sigmund Freud i Sabina Spielrein. A aquest trio s’afegeix Otto Gross, un pacient llibertí decidit a traspassar tots els límits.

     

  • El mètode Cronenberg

    n mètode perillós (A  Dangerous Method, 2011) és l’última pel·lícula de David Cronenberg, l’adaptació cinematogràfica de l’obra firmada per Christopher Hampton -autor teatral que també ha col·laborat en l’escriptura del guió- sobre el triangle format per Carl Gustav Jung (Michael Fassbender), Sigmund Freud (Viggo Mortensen) i Sabina Spielrein (Keira Knightley) a partir del qual germina bona part de la teoria psicoanalítica. Després del gir que va emprendre la seva carrera a principis del s.XXI, el director canadenc reafirma amb aquesta pel·lícula el seu abandó del gènere fantàstic i continua tendint cap a una forma menys radical i més propera al classicisme narratiu. El cineasta, erigit com el rei de l’horror veneri gràcies a les seves delirants posades en escena del cos i dels seus múltiples sofriments, abandona l’estètica de la carn per traslladar-se al fascinant món de la ment, tot i que preserva escletxes per on es pot entreveure la seva filmografia anterior.
    L’estudi pràctic i teòric de la ment humana esdevé doncs el tema principal de la pel·lícula a partir de la relació, bàsicament epistolar, mantinguda pels pioners més destacats del psicoanàlisi, Jung i Freud, i la jove d’origen rus Spielrein. Sabina és una figura clau del psicoanàlisi, però pràcticament desconeguda fins a la dècada dels 80 quan es va descobrir la seva correspondència amb Jung i Freud, així com també els seus diaris i escrits. A l’inici de la pel·lícula, Spielrein, també jueva com Freud, es veu afectada per diverses crisis d’histèria aguda i presenta tendències sado masoquistes. El seu primer contacte amb el psicoanàlisi és com a pacient de Jung amb qui acabarà mantenint una relació íntima, iniciant així una història entre la parafília i la culpabilitat en què les teràpies esdevenen la culminació de les seves pulsions i desigs ocults. Aquesta relació clandestina transforma als dos personatges; el rictus histèric inicial de Spielrein i el semblant inexpressiu de Jung s’acaben transfigurant en una altra expressió que, totalment diferent, reflecteix el seu estat mental final. Per acabar de completar l’univers psicoanalític de l’època, Cronenberg introdueix a Otto Gross (Vincent Cassel), un psiquiatra talentós però empès pel seu caràcter lliberal i el seu comportament extrem que, tendint a l’auto destrucció i seguint sense concessions la seva màxima “mai reprimir-se res”, mostra la possibilitat de viure sense cap tipus d’encorsetament social, cultural o religiós. Cada personatge manté una relació diferent amb el psicoanàlisi i aquesta es mostra a través de la paraula i del cos, però bàsicament en els diàlegs que centren les escenes. A diferència d’altres pel·lícules de Cronenberg en les quals els cossos apareixen infectats, amputats, torturats, etc., és a dir, cossos sotmesos a una transformació permanent, en aquest cas són les idees les que penetren en les ments i acaben transformant les persones, i a través d’elles la societat.
    Freud i Jung estableixen ràpidament una amistat, el veterà vienès veu en el jove protestant el seu relleu natural però ben aviat també detecten la seva visió oposada sobre el psicoanàlisi i les seves diferències ètiques. Freud rebutja la hipocresia de Jung, i en una de les seves converses li comenta que patir neurosi no és estrany, ni tan solspreocupant perquè en certa manera tots els éssers humans se’n veuen afectats, però, i aquesta és l’actitud que retreu a Jung, anunciar als quatre vents la pròpia normalitat és precisament allò que acaba essent realment simptomàtic. Cronenberg a través de les seves pel·lícules sucumbeix als instints més baixos, recreant imaginaris marcadament depravats que han fet les delícies dels espectadors més exigents en la matèria, però el director canadenc, i així en deixa constància en una entrevista al diari The Guardian, es considera a si mateix una persona completament normal. Una actitud, simptomàtica o no, que fa pensar en la necessitat d’una reflexió profunda sobre què és normal i què no en una societat que fa de la histèria la seva forma de comunicació natural, i els mitjans de comunicació en donen prova a diari.

    Marta Sureda
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Un toque de violencia

untoquedeviolencia cartell

  • Informació


    Tian zhu ding (A Touch of Sin) 
    Xina, 2013.
    Direcció: Jia Zhang Ke.
    Intèrprets: Jiang Wu, Meng Li, Lanshan Luo, Baoqiang Wang, Jiayi Zhang, Tao Zhao.
    Durada: 130 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Mandarí.

    Sinopsi


    Quatre personatges, quatre províncies, una reflexió sobre la Xina contemporània: una societat amb un desenvolupament econòmic colossal que conviu amb una enorme violència.

     

Una educación

aneducation cartell

  • Informació


    An education
    Regne Unit, 2009.

    Director: Lone Scherfig.
    Intèrprets: Carey Mulligan, Peter Sarsgaard, Alfred Molina, Dominic Cooper, Rosamund Pike, Olivia Williams, Emma Thompson, Matthew Beard, Cara Seymour, Sally Hawkins, Amanda Fairbank-Hynes, Ellie Kendrick
    Durada: 102 min.
    Gènere: Drama romàntic.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Jenny, una atractiva i brillant estudiant de 16 anys que viu en un tranquil barri londinenc, només pensa en estudiar per poder anar a Oxford. Però un dia coneix a Brit, un seductor de 35 anys, que la festeja amb sopars elegants, clubs i viatges amb els seus divertits amics Danny i Helen. Així les coses, les conviccions de Jenny trontollen i es veurà obligada a triar entre seguir amb Brit i la seva atrafegada vida o bé anar a la Universitat.

     

Una família de Tokio

unafamiliadetokio cartell

  • Informació


    Tokyo kazoku (Tokyo Family) 
    Japó, 2013.
    Direcció: Yôji Yamada.
    Intèrprets: Isao Hashizume, Kazuko Yoshiyuki, Tomoko Nakajima, Yu Aoi, Yui Natsukawa, Satoshi Tsumabuki, Masahiko Nishimura, Shigeru Muroi, Shozo Hayashiya, Etsuko Ichihara, Bunta Sugawara
    Durada: 146 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Japonès.

    Sinopsi


    El vell Shukichi Hirayama i la seva esposa Tomiko viuen en una petita illa. Encara que no els agrada la vida urbana, van a Tòquio passar uns dies amb els seus fills.

     

Una historia de Brooklyn

una historia de brooklyn cartell

  • Informació


    The Squid and the Whale
    Estats Units, 2005

    Director: Noah Baumbach
    Intèrprets: Jeff Daniels, Laura Linney, Jesse Eisenberg, Owen Kline, Halley Feiffer, William Baldwin, Anna Paquin, Alexandra Daddario
    Durada: 88 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica
    Idioma: Anglès

    Sinopsi


    Park Slope, Brooklyn, 1986. Walt Berkman, de 16 anys, és un noi molt influenciable. El seu germà Frank, de dotze, beu cervesa i parla sense pudor de la vida sexual de la seva mare. Tot d’una, els dos s’han d’enfrontar a l’esclat d’una crisi familiar.

     

Una historia verdadera

unahistoriaverdadera cartell

  • Informació


    The Straight story
    Estats Units, 1999.

    Director: David Lynch.
    Intèrprets: Richard Farnsworth, Sissy Spacek, Harry Dean Stanton, Everett McGill, John Farley.
    Durada: 111 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Alvin Straight és un xacrós ancià que viu a Iowa amb una filla discapacitada. A més de patir un emfisema i pèrdua de visió, té greus problemes de maluc que gairebé li impedeixen romandre dempeus. Quan rep la notícia que el seu germà Lyle, amb el qual està enemistat des de fa deu anys, ha patit un infart, malgrat el seu precari estat de salut, decideix anar a veure’l a Wisconsin. Per a això haurà de recórrer uns 500 quilòmetres, i ho fa en l’únic mitjà de transport de què disposa: una màquina tallagespa.

     

Una mujer en África

una mujer en africa cartell

  • Informació


    White Material
    França, 2009.
    Direcció: Claire Denis.
    Interprets: Isabelle Huppert, Christophe Lambert, Isaack de Bankolé
    Durada: 104 min.
    Gènere: Drama bèlic.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    En un conflictiu país del cor d’Àfrica, viu la Maria, una terratinent en les terres on es conrea sobretot cafè. És una dona de caràcter fort i altiu, acostumada a exercir un ferri control en les seves propietats. Per això, quan està a punt d’esclatar al país una guerra civil, no dubta a defensar la seva collita amb ungles i dents.

     

Una noche con Sabrina Love

unanocheconsabrinalove cartell

  • Informació


    Una noche con Sabrina Love
    Argentina, 2000.

    Director: Alejandro Agresti.
    Intèrprets: Cecilia Roth, Fabián Vena, Tomás Fonzi, Giancarlo Giannini, Julieta Cardinali, Norma Aleandro, Mario Paolucci.
    Durada: 108 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    Daniel Montero, un noi de disset anys que viu en un poble remot, cada nit veu el programa de la porno star del moment. Per això, quan guanya el sorteig per passar una nit amb Sabrina Love sent que ha tocat el cel amb les mans. Sabrina l’espera a l’estudi de televisió de Buenos Aires, on Daniel coneix diveros personatges que l’ajudaran a madurar a força de consells savis o enganyosos: Carmelo, el poeta noctàmbul que recorre els bars del centre de la ciutat, Enrique, el germà de Daniel, que ha canviat molt; Sofia una jove que el sedueix una nit i l’enigmàtica Sabrina Love, Gràcies a ells coneix la ciutat, el sexe i l’amor.

     

Una pastelería en Tokio

una pasteleria en tokio cartell

 

  • Informació


    Japó, 2015
    Director: Naomi Kawase.
    Intèrprets: Masatoshi Nagase, Kirin Kiki, Miyoko Asada, Etsuko Ichihara, Miki Mizuno, Kyara Uchida.
    Gènere: Drama.
    Durada: 113 min.
    Idioma: Japonès.

    Sinopsi


    Sentaro té una petita pastisseria a Tòquio en la qual serveix dorayakis (pastissets farcits d’una salsa anomenada “an”). Quan una simpàtica dona s’ofereix a ajudar-lo, ell accedeix de mala gana, però ella li demostra que té un do especial per fer “an”. Gràcies a la seva recepta secreta, el petit negoci comença a prosperar. Amb el pas del temps, Sentaro i l’anciana obriran els seus cors per confiar les seves velles ferides.

  • Un dolç pastís japonès

    El títol original d’«Una pasteleria en Toquio», que va inaugurar la secció “Un certain regard” del darrer festival de Canes, és “An”, nom d’una pasta feta amb mongetes vermelles dolces i amb la qual es farceixen els “dorayakis”, uns pastissets molt populars al Japó. L’argument de la nova pel·lícula de la cineasta japonesa Naomi Kawase presenta el gerent (Sentaro) d’una pastisseria on un dia hi entra una anciana (Tokue) que, en provar els “dorayakis”, remuga dient que pot preparar-li «an» amb una recepta secreta que millorarà el pastís. Sentaro s’hi resisteix, però  accepta l’ajuda quan, l’endemà, la dona li duu la pasta que ha elaborat. Els nous “dorayakis” tenen un èxit fulminant mentre que el pastisser i la cuinera fan amistat, emergeixen velles ferides (relatives al passat de Sentaro, home abatut) i es fa present una antiga malaltia. A més de la relació que estableixen aquests dos personatges, que Kawase explora sense por al sentimentalisme, entra en joc una adolescent solitària (Wakana) en crisi amb la  mare. És així que es desenvolupen una diversitat de conflictes dramàtics en la pel·lícula potser més accessible de Naomi Kawase, que anys enrere va convertir-se en una cineasta de culte amb els seus petits films autobiogràfics, entre l’assaig i el dietari, i les seves ficcions panteistes amb el pes dels absents.

    Adaptant per primera vegada un text aliè, una novel·la de Durien Sukegawa, podria pensar-se que no només és el més accessible i fins comercial de Kawase, però també el menys personal. Tanmateix, no és difícil reconèixer-hi elements lligats al cinema de la directora d’«El bosque del luto» i «Aguas tranquilas», per esmentar els dos únics films seus anteriorment estrenats a l’estat espanyol. Kawase, provinent d’una petita ciutat anomenada Nara que ha convertit en l’escenari d’alguns dels seus films,  ha rodat per primera vegada a Tòquio, però hi busca el reducte rural i la presència de la naturalesa, ni que sigui mitjançant un cirerer que adquireix una dimensió simbòlica. Això té a veure amb un element clau en Kawase: la relació de la humanitat amb la naturalesa, la necessitat de cultivar-la i el malestar que provoca quan es trenca. Però, a més, e cirerer dóna la  clau del vincle personal de la cineasta amb la matèria del film. Fa tres anys, Kawase va realitzar una nova mostra del seu documentalisme intimista: el curtmetratge «Shiri», amb el qual fa present els últims dies de la seva tia-àvia, Uno Kawase, la dona que va criar-la després que els seus pares l’abandonessin. La simpàtica anciana Tokue potser no és aliena a la seva tia-àvia, de la mateixa manera que la cineasta potser reconeix en Wakana la seva adolescència conflictiva amb la mare reapareguda. I també hi ha un cirerer, que, filmat al crepuscle, simbolitza mort i renaixement. És així que corre alguna cosa íntima i, per això, fràgil en aquest film amb el qual Kawase semblaria haver claudicat davant algunes convencions dramàtiques.

    Imma Merino

    (Col·lectiu de Crítics Cinematogràfics de Girona)

Una película hablada

unapeliculahablada cartell

  • Informació


    Um filme falado
    Portugal, 2003.

    Director: Manoel de Oliveira.
    Intèrprets: Leonor Silveira, Catherine Deneuve, Irene Papas, Filipa de Almeida, John Malkovich, Stefania Sandrelli, Luis Miguel Cintra.
    Durada:  96 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Portuguès.

    Sinopsi


    Rosa Maria, una professora d’Història de la Universitat de Lisboa, emprèn amb la seva filla Maria Joana un creuer pel Mediterrani que les portarà des Pompeia a Atenes, passant per Istanbul i Egipte. Al final, s’ha de reunir amb el seu marit a Bombai, des d’on sortiran de vacances. Descobreix així paratges que només coneixia a través dels llibres.

     

1 79 80 81 82 83 84