Cavalo Dinheiro

Comparteix-ho

cavalo_dinheiro-cartell

 

  • Informació


    Portugal, 2014
    Director: Pedro Costa
    Intèrprets: Tito Furtado, Vitalina Varela, Ventura
    Gènere: Drama
    Durada: 104 min.
    Idioma: Portuguès

    Sinopsi


    Resistint amb força al barri lisboeta de Fontainhas, on porta més de dues dècades filmant, i flanquejat per Ventura -el capverdià de trista figura de Joventut en marxa– Pedro Costa torna, establint un passadís secret entre la Revolució dels Clavells de 1974 i l’actualitat a Lisboa. Mentre els joves prenen els carrers, la gent de Fontainhas busca Ventura, perdut en el bosc, en un film de misteriós clarobscur com el de la seva ment deteriorada, perduda en un somni febril després d’una vida de treball dur i pobresa.


  • Les ferides dels anys de la revolta

    L’any 1974, quan va esclatar la revolta dels clavells a Portugal, Pedro Costa era un adolescent que creia amb els canvis i no era massa conscient del veritable camí que conduïa a la democràcia i a la pèrdua de les colònies portugueses. Ventura, era un jove paleta emigrant de Cabo Verde, tenia 20 anys i havia d’amagar-se per por a ser empresonat o torturat pel seu origen. Pedro Costa va conèixer a Ventura en el barri de Fontanilhas, quan l’any 2000 va rodar-hi “En el cuarto de Vanda”. El barri integrat per cases en mal estat era un refugi de pobresa en el cor de Lisboa. Ventura va crèixer i va educar-se en el barri. Costa va proposar-li l’any 2006, la possibilitat de que fos el protagonista de Joventud en marcha, on es mostrava la demolició del barri i la ubicació dels seus habitants en pisos de protecció oficial. A partir d’aquell moment Ventura, amb la seva presència fantasmagòrica, va convertir-se en l’actor de Costa amb el que va rodar tres curtmetratges. A partir de Joventud en marcha, la poètica de Costa va donar un tomb. No es tractava de fer relats realistes sobre la vida quotidiana, sinó intentar buscar una poètica en la que a partir del present es jugués amb l’evocació i en les ferides del temps. La càmera no filma les situacions de forma planera sinó amb un marcat carácter expresionista com si tot plegat fos una qüestió de llums i ombres.
    Plantejada com una obra onírica i fantasmagòrica, Cavalo Dinheiro és un treball de memoria i d’evocació sentimental sobre el passat de Portugal. En el record hi ha la revolució del 1974, però sobretot la vida dels habitants de Cabo Verde en mig d’un país que durant molts anys va ser colonitzador i que posteriorment va haver de prendre què era veritablement una democràcia, deixant enrera les múltiples ferides que havia provocat el seu passat colonial. En la pel.lícula, la imponent presencia de Ventura es troba acompanyada de dos altres personatges de Cabo Verde: Vitalina Varela i Tito Furtado. Tots tres poden ser vistos com les titelles tràgiques d’un destí del qual sembla difícil poder-se escapar. Tots tres porten damunt seu les ferides de la historia, recorden el camp de concentració de Tarafal en el seu país d’origen o les múltiples històries sentimentals que el pas del temps ha acabat esborrant. Pedro Costa introdueix la pel.lícula amb unes imatges d’Amèrica a començament del segle XX amb marcada presencia afroamericana, per passar posteriorment a veure la realitat d’aquesta presencia en el Portugal del segle XXI. La cançó Alto Cutelo, cantada pel grup Os Tubaroes i pel propi Ventura, serveix de contrapunt per bastir una historia sobre els emigrants que varen ser mà d’obra barata i que varen ser durament explotats en les drassanes navals de Lisboa.

    El cinema de Pedro Costa no és un cinema de prosa, sinó un cinema de poesia. Qualsevol possible aproximació a la narració tradicional queda sempre alterat. Al cineasta li interessa establir una curiosa performance on a partir de la presencia física dels actors sorgeixen records, referències polítiques, memòries del dolor i la melancolia dels moments de felicitat. Tot plegat està com deconstruïr per tal de capturar una imatge basada en la austeritat, en la força estàtica de les presències i en la recerca d’una bellesa interna que pugui transgredir allò real per trobar la poètica del dolor. Pedro Costa és un cineasta coherent amb ell mateix, que rebutja formes i convencions per donar forma a un dels cinemes més originals i més captivadors d’Europa. El repte és com entrar en el seu món, on cop a dins l’experiència és sensacional.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho