Cerca de tu casa

Comparteix-ho

cerca de tu casa cartell

 

  • Informació


    Catalunya, 2016
    Director: Eduard Cortés
    Intèrprets: Sílvia Pérez Cruz, Oriol Vila, Lluís Homar, Adriana Ozores, Ivan Massagué, Iván Benet, Manuel Morón.
    Gènere: Drama musical.
    Durada: 90 min.
    Idioma:  Català, castellà.

    Sinopsi


    La Sònia és una jove de trenta anys qui, després de perdre la seva feina, no pot pagar la hipoteca i és finalment desnonada. Sense sostre i amb una filla de deu anys, la Sònia es veu obligada a tornar a casa els seus pares, on la crisi, la frustració i el seu sentiment de fracàs faran que la vida familiar sigui plena de tensions.

    La situació arribarà al punt límit quan el banc, que continua reclamant a la Sònia bona part de la seva deuda, l’amenaça amb l’embargament del pis dels seus pares, ja que ells van actuar com a avaladors de la seva hipoteca.


  • Ballant en la foscor

    L’any 1982, el cineasta Jacques Demy va rodar Une chambre en ville. L’acció tenia lloc l’any 1955 a Nantes, durant les vagues que van tenir lloc a les drassanes de la ciutat. Les carregues policials contra els treballadors alternaven amb les cançons de Michel Colombier. El protagonista era un torner a punt de prometre’s que s’enamorava de la filla de la vídua de la pensió on s’allotjava. Malgrat fer una pel·lícula intensa sobre la intensitat de la passió en mig d’un món conflictiu, Une chambre en ville va passar a la història pel seu afany de contrastar un transfons social de caràcter realista amb l’artifici propi del musical. No sé si l’experiència de Jacques Demy –o el més contradictori dut a terme per Lars Von Trier a Dancer in the Dark- han sigut les bases d’inspiració de Cerca de tu casa d’Eduard Cortés. En aquest cas, la pel·lícula parteix d’un tema social fort –els desnonaments- i ho tracta amb les cançons musicals de Silvia Pérez Cruz. La cantant assumeix el paper de  protagonista del film i se’n surt al situar-se en el rol d’una mare que no sap com pagar la hipoteca i enfrontada contra el sistema. Tot plegat es troba arranjat amb les coreografies signades per Sol Picó que són sempre model de qualitat.  Cerca de su casa sorprèn i estimula per tot allò que té de risc i per la  follia de la seva proposta. Eduard Cortés situa la seva acció l’any 2007, en un impersonal barri d’El Clot, i mostra què passava quan l’arribada de la crisi va fer que els banquers obliguessin a moltes famílies a quedar-se sense llar.  També serveix per qüestionar la teoria avalada pels productors que el cinema espanyol no té perquè buscar referents en la realitat social. Cerca de tu casa demostra que es pot fer un musical social i que no cal limitar el gènere a propostes lights com Al otro lado de la cama o similars.

    Cerca de tu casa té moments inspirats, com l’escena coreografiada dins d’una estació de metro, posa en evidència un cert desig de ruptura en la posada en escena i la proposta cau simpàtica. Amb tot, Cerca de tu casa és una pel·lícula que no acaba d’encaixar totes les seves peces sobretot per un problema  en l’estructura del guió. Eduard Cortés –responsable de la sèrie Merlí- parteix d’un seguit de personatges que volen ser estereotipats per donar una dimensió més planera al musical.  La mare de família que no pot pagar la hipoteca i té un fill petit que mantenir, els pares que la varen avalar i que es troben atrapats, el director del banc amic de la família que fa la seva feina però que porta al damunt un seguit de prejudicis morals, el policia carregat de dubtes i l’advocat d’esquerres que vol ajudar a la família però se n’aprofita de la situació.  A vegades a l’espectador no li costa gens anticipar tot allò que passarà a la pel.lícula. Probablement, molts dels aspectes més arquetípics tenen a veure amb les exigències d’un gènere que necessita que els personatges funcionin com a models perfectament definits per  que el drama funcioni. Cerca de tu casa acaba essent un espectacle musical de caràcter melodramàtic sobre alguns dels aspectes més foscos d’una realitat que és transformada per l’artifici. Aconseguir un equilibri entre les dues opcions és complicat.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho