Charlatán

Comparteix-ho

  • Informació


    Txèquia, 2020
    Direcció: Agnieszka Holland
    Intèrprets: Ivan Trojan, Juraj Loj, Josef Trojan, Joachim Paul Assböck, Jan Vlasák, Martin Mysicka, Jaroslava Pokorná, Václav Kopta, Marek Epstein, Jana Kvantiková, Jana Olhová, Miroslav Hanus, Jirí Cerný, Kamil Svejda, Frantisek Trojan
    Gènere: drama biogràfic
    Durada: 118 minuts
    Idioma: txec i alemany

    Sinopsi


    Des de molt jove, a Jan Mikolášek li van fascinar les plantes i les seves propietats medicinals. Aviat, es va convertir en un dels més importants “guaridors” del seu temps. En l’època de la guerra i la posterior crisi, va dedicar la seva vida a tractar sense distinció a rics i pobres, als nazis durant l’ocupació i als comunistes després de la guerra. La seva popularitat va acabar per irritar les autoritats polítiques. Acusat de ser un xerraire sense base científica, Mikolášek va haver de demostrar la validesa de la seva ciència durant el seu judici.

  • Herbes remeieres contra l’oblit

    L’inici de la pandèmia la primavera passada va frustrar l’estrena en sales de cinema de “Mr. Jones” d’Agnieszka Holland. Va ser una de tantes pel·lícules que finalment no van arribar a la gran pantalla i que es van estrenar directament en plataformes digitals. En aquest film, la directora polonesa Agnieszka Holland recuperava de l’ostracisme la figura de Gareth Jones, un periodista gal·lès que durant la Segona Guerra Mundial va treballar com a corresponsal a Moscou. Era un dels pocs periodistes occidentals que hi estava acreditat i gràcies a la seva professionalitat i perspicàcia es van descobrir les terribles conseqüències que Stalin va provocar a Ucraïna quan va derivar-ne bona part de les collites de blat i patates a les tropes de l’exèrcit roig, deixant la població civil sense menjar i a mercè del cru hivern, cosa que va provocar més d’un milió de víctimes mortals.

    Per la seva següent pel·lícula, “Charlatán”, la veterana directora polonesa de 74 anys sembla voler seguir en aquesta línia de recuperar i reivindicar figures històriques controvertides però que per raons diverses han quedat amagades dels focus principals del relat històric contemporani. En aquest cas, Holland es centra en la figura de Jan Mikolasek, un remeier i expert en herbes medicinals que va tenir un gran èxit en la Txecoslovàquia ocupada pels nazis i durant el posterior règim comunista del país centreeuropeu. De fet, Holland sempre ha estat una realitzadora molt lligada al cinema històric, sobretot des del film que la va consagrar internacionalment, “Europa, Europa”, la crònica d’una amistat truncada per l’ascens del nazisme a l’Alemanya dels anys 30. Des de llavors, s’ha construït una trajectòria interessant, potser una mica irregular, que ha anat compaginant amb moltes incursions en la direcció de capítols de sèries televisives, tant a Europa com a Estats Units (com a curiositat, va dirigir fins i tot alguns episodis de la mítica sèrie “The wire”).

    “Charlatán” retrata la vida del remeier Jan Mikolasek a partir de dos marcs temporals. Per una banda veiem a través de diversos flashbacks tot el seu arc evolutiu, arrencant a la Primera Guerra Mundial i seguint per la seva formació al costat d’una remeiera que l’acompanya en l’aprenentatge de l’aprofitament de les virtuts curatives de les plantes medicinals. Posteriorment veiem com aquest coneixement li permet fer un salt en el seu estatus social i econòmic. L’altre marc temporal és la convulsa convivència de Mikolasek amb el règim comunista txec, sobretot després de la mort del president Antonin Zapotocky a finals de la dècada dels 50. Pel govern, quan es converteix en un fenomen de masses, el remeier acaba sent un personatge massa incòmode que trenca els estrictes mecanismes de poder d’un règim totalitari.

    Holland, que quan va rebre el guió escrit per Marek Epstein es va sentir fascinada per la figura de Jan Mikolasek, tracta el material amb un notable distanciament. No hi ha cap voluntat en tota la pel·lícula de jutjar ni avaluar un perfil tan polèmic i ambigu com el del remeier txec. La frontera entre el mètode científic, el coneixement popular i el tractament psicològic dels pacients dibuixa una fina línia en la que Holland es cuida de no posicionar-se obertament. De fet, tot i que sempre treballava amb una bata blanca que podia conduir a pensar el contrari, Mikolasek mai es va considerar ni es va vendre a sí mateix com un metge ni com un científic. A partir dels coneixements i experiència adquirits, i amb l’anàlisi de l’orina dels seus pacients com a punt de partida, la seva posada en escena era volgudament distant, cosa que mostra perfectament Holland en les diverses seqüències que tenen lloc a l’antiga masia que el remeier va convertir en el centre neuràlgic de la seva activitat i que va esdevenir un autèntic punt de pelegrinatge de persones d’arreu buscant un remei miraculós pels seus mals.

    “Charlatán” no és exactament el que coneixem com un biopic, una pel·lícula biogràfica. No sembla que a Agnieszka Holland l’interessi estrictament explicar-nos amb pèls i senyals la vida de Jan Mikolasek, sinó més aviat reflexionar sobre com el temps desdibuixa el record d’algunes figures històriques que han estat molt rellevants en un moment donat però que després, per motius diversos, han caigut en l’oblit. I també per construir una interessant reflexió sobre com els perfils individuals poden trascendir els marcs històrics col·lectius i posar-los en crisi.

     

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho