Chocolat

Comparteix-ho

chocolat cartell

 

  • Informació


    França, 2015
    Director: Roschdy Zem.
    Intèrprets: Omar Sy, James Thierrée, Clotilde Hesme, Olivier Gourmet, Frédéric Pierrot,Noémie Lvovsky, Alice de Lencquesaing, Olivier Rabourdin.
    Gènere: Drama.
    Durada: 110 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Història del pallasso Chocolat (Omar Sy), el primer artista de circ negre a França, que va tenir un enorme èxit a finals del segle XIX. Va ser també el primer a fer publicitat, el mateix que va inspirar a altres contemporanis de la Belle Époque com Toulouse Lautrec o als germans Lumière participant en diverses de les seves primeres pel·lícules. Juntament amb el pallasso Foottit (James Thierrée), tots dos van ser pioners en crear un duo entre un pallasso “Carablanca” i un pallasso “August” negre, convertint-se en el perfecte producte del seu temps. Chocolat va néixer a Cuba sota el nom de Rafael Padilla, aproximadament en 1865, i sent nen es va traslladar a Europa. A Espanya va treballar com a servent, com enllustrador, com a obrer a la mina… El destí el va portar a França, a treballar en el circ. Va passar de ser esclau a ser un home lliure, del circ al teatre, i de l’anonimat a la fama.

  • El clown pintat per Toulouse Lautrec

    L’any 2010, Abdelatif Kechiche –el director de La vida de Adèle- va rodar una gran pel.lícula titulada La venus negre inspirada en la història real d’una nativa d’una tribu sud africana que va ser contractada en un circ per mostrar la seva vida salvatge, va ser objecte de la curiositat científica i va acabar convertint-se en una prostituta desitjada en els cercles més elegants de l’època. Sis anys després, l’actor Rochdy Zem debuta a la direcció amb Chocolat, una pel.lícula que podria ser vista com la cara amable de La venus negre. Aquest cop l’acció està centrada al voltant de la vida d’un natiu nascut a la Guinea espanyola que arriba a Paris on serà contractat en un circ per fer de salvatge. Un dia es descobreixen les seves habilitats còmiques i Chocolat farà parella amb Footit per convertir-se en el pallasso august que fa la guitza al pallasso blanc. La parella de pallasos es convertiran en molt populars en el Paris de finals del XIX. Chocolat serà pintat per Toulouse Lautrec i filmat pels operadors Lumière. Un dia l’ambiciós clown voldrà arribar a ser un actor reconegut i assumirà el paper d’Othelo en una producció de l’època. En la descripció del personatge no hi ha un sentiment de cruelat i la denúncia al racisme imperant en la societat francesa del XIX no assumeix una gran complexitat. Allò que interessa al director és sobretot descriure el món del circ, moure l’acció entre els números de clown i el relat més folletinesc sobre la vida desgraciada del personatge.

    Roschdy Zem realitza una pel.lícula amable sobre el camí que dur a terme el pallasso fins convertir-se en el primer clown negre i esdevenir una veritable vedette en el món del circ de l’època. Una part essencial de la pel.lícula descansa en les habilitats de Omar Sy –el protagonista de Intocable- per tal de poder donar vida i credibilitat a la figura del clown. En certa manera sembla com si volgués establir-se un paral·lelisme entre la vida de Chocolat i la del propi Omar Sy. Com el clown del segle XIX, l’actor sembla condemnat a transformar-se en un clown del cinema contemporani, fins al punt de que ha acabat consolidant el seu propi cliché. Chocolat, el gran èxit del cinema francès d’aquesta temporada, sembla voler ser la consagració del seu propi perfil però també una reflexió sobre els seus límits. De la mateixa manera que Chocolat vol sortir del circ per transformar-se en Othelo serà capaç Omar Sy de ser alguna cosa que un simple clown del cinema popular francès? La pel.lícula sembla establir una segona lectura al voltant d’aquest treball d’autoconsiència sobre el propi actor, sobre la seva consolidació com a mite i sobre la manera com cal establir una certa distància respecte als fantasmes generats des de la pròpia industria. Aquesta doble lectura aparta Chocolat del suposat academicisme propi d’un relat que pot tenir un costat folletinesc i en el que els elements còmics acaben tenyits d’un cert sentiment d’amargor. La pel.lícula acaba derivant cap a la tristesa i enlloc d’esdevenir una hagiografia és una crònica gairebé chapliniana sobre algú que ho tenia tot, que ho podia haver conservat i que malauradament ho va acabar perdent tot.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho