Cicle FilmoTeca: Sidney Lumet

Comparteix-ho
  • -NYTimes: ¿Cómo te gustaría que te recordaran?
    -S.Lumet: “No me importa una mierda”
    Publicat a “Sidney Lumet: el cineasta invisible”
    Carlos Reviriego, El Cultural, 10/04/2011

    sidneylumet filmoEn els cicles de la Filmoteca del Cinema Truffaut sovint se solen programar els treballs d’homes cineastes (només hem dedicat un cicle a dones cineastes en tots aquests anys) i de cineastes amb un estil molt contundent i molt reconegut, aplaudit per la crítica i el públic. Són els tòtems de la història del cinema, el panteó dels suposats déus. Hi ha, però, una altra història del cinema que cal reivindicar, la dels autors i autores que no han intentat fer de la seva obra geni i figura, sinó treballar, deixant-s’hi la pell, en un ofici que és, fonamentalment, de creació col·lectiva. “El buen estilo es el estilo invisible”, deia Sidney Lumet al seu llibre Making Movies (1995). Sidney Lumet és un d’ells, un d’aquests cineastes que no han esperat a que els hi arribés el manuscrit o la idea perfecta per fer una masterpiece, sinó que han tingut la necessitat d’anar treballant sense pausa, però, alhora, sembrant una manera de fer cinema molt pròpia.

    Aquesta “falta d’estil” que sempre reclamava ell és compatible amb detalls cinematogràfics que el contradiuen, com el fet que va contractar l’operador de càmera Carlo di Palma per fer Una cita (1969) després de veure el que havia fet Di Palma amb El desierto rojo (1964) d’Antonioni. Malgrat no voler-se fer un vestit d’emperador amb les seves pel·lícules, en el cinema de Lumet hi ha unes constants que sempre retornen i al conjunt d’aquestes costants bé podríem dir-ne “estil”. Una d’elles és la presència de la ciutat de Nova York que, segons Lumet, és un personatge més dins les seves pel·lícules. Una altra constant són les adaptacions d’obres literàries que Lumet és capaç de traduir magistralment, traslladant aquesta naturalesa literària als propis diàlegs i a l’estructura dramàtica. Cal destacar les interpretacions dels actors i de les actrius, ja que Lumet venia de Broadway i havia dirigit diversos membres de l’Actor’s Studio. Molts els grans actors i actrius de Hollywood van passar per les seves mans. A més a més, els seus personatges, de gran complexitat psicològica, evolucionen a pas de gegant al llarg de les pel·lícules, Lumet construeix els seus arcs emocionals a partir de conflictes (interns i externs) i fa que pateixin transformacions quasi traumàtiques, i aquestes transformacions són claus pel que Lumet ens vol explicar. I què ens vol explicar?

    Lumet és el Balzac i el Txékhov del cinema, és el radiògraf de la “condició humana” de la segona meitat del segle XX. Sense Lumet, un David Simon (The Corner, The Wire, Generation Kill…) no hagués existit. Treballa en els llocs on s’exerceix un poder i les clivelles que s’obren en tots aquests àmbits: la justícia, els cossos de seguretat, la guerra, el crim, els drets humans o els mitjans de comunicació. No aborda directament la figura dels polítics perquè entén que tots aquests llocs de poder són el resultat d’una manera de fer política i li interessa més inspeccionar els dilemes morals i existencials dels homes i dones de peu de carrer que de les elits. Lumet ens confronta, permanentment, amb dilemes ètics i, malgrat ser un gran pacifista i abogar per un cinema de denúncia, mai ho fa des de la propaganda, sinó mostrant com de baix pot caure l’ànima humana quan és seduïda pel poder o per la barbàrie. I ningú se’n deslliura: Tothom pot caure i sempre podem arribar més avall encara. En el cinema de Lumet no hi ha bons i dolens, no hi ha bàndols antagònics, el somni americà s’enfonsa a mans de la misèria social o de la fatalitat. Només hi ha situacions conflictives que demanen als personatges d’actuar, de prendre un risc, un compromís. Lumet investiga, minuciosament, amb una elegància, sobrietat i precisió estètica, la direcció d’aquestes decisions i les seves (de vegades fatals) conseqüències.

                El tret de sortida de la seva carrera va ser l’aplaudida 12 Angry Men (1957), on es centrava en un jurat popular. El tema de la justícia i, en concret, dels judicis, també el treballarà a Veredicto Final (1982), a El abogado del diablo (1993) o a Declaradme culpable (2006). La corrupció dins dels cossos policials serà el tema de La Ofensa (1972), de Serpico (1973), d’El príncipe de la ciudad (1981) o de Distrito 34: Corrupción total (1990). El tema dels atracaments va començar-lo amb la genial Tarde de perros (1975), passant per Negocios de familia (1989) i va ser, precisament, la trama de la seva última pel·lícula, Antes que el diablo separa que hayas muerto (2007). Una altra de les constants argumentals de Lumet són els horrors de la guerra, des de Punto límite (1964), sobre la Guerra Freda, Un lugar en ninguna parte (1988) sobre la Guerra del Vietnam, passant pel tema de la Segona Guerra Mundial que recull a La colina (1965) o a El grupo (1966). Lumet també va treballar el tema dels drets humans, com veiem a Panorama desde el puente (1961) sobre la immigració il·legal o en el documental King: A Filmed Record… Montgomery to Memphis (1970) sobre Martin Luther King. També ha explorat la negra nit de l’existència en el drama Larga jornada hacia la noche (1962) o en l’adaptació de La gavina (1968) de Txékhov.

    Finalment, cal destacar el treball satíric que va fer sobre la televisió, The Network (1976), una obra de referència que va guanyar quatre Óscars i que ha influït en molts productes audiovisuals recents, com a la sèrie The Newsroom (Aaron Sorkin, 2012-2014) o a pel·lícules com The Nightcrawler (Dan Gilroy, 2014). Lumet coneixia bé les ambivalències del mitjà, ja que havia treballat com a director de televisió a la CBS a la dècada dels anys cinquanta. Uns anys abans de Lumet, l’artista Robin Page va fer una obra, Backward Television Set (1971) a la qual, com el personatge de The Network, convidava als espectadors a rebel·lar-se contra la televisió: “Hem mirat la televisió des de l’altre costat tot el sant dia. Portem anys mirant-la així. Hem arribat al final del dia i és hora de donar-li la volta a la televisió. Voldria demanar-los que m’acompanyin en un experiment, una meditació, una performance que pot dur-se a terme en tota la ciutat. Primer ha d’aixecar-se de la butaca, anar fins el televisor i girar-lo cap a la paret. El segon pas és buscar un canal sense programació, sense imatges i pujar el volum del mateix lentament, cada vegada més fort. Per últim, apagui totes les llums de l’habitació. Torni a la butaca, mediti i miri durant hores i descobrirà què ens diu la televisió des de l’altre costat”. Lumet sempre interpel·la l’espectador desmuntant les convencions, forçant-lo a prendre partit a l’hora d’emetre un judici, dislocant el que esperem d’algú pel fet de pertànyer a una comunitat professional o social; sempre ens porta a aquesta “altra banda” del “miratge” de la realitat.

    El 2005 Sidney Lumet, el meravellós cineasta invisible, va rebre un Óscar honorífic per la seva trajectòria: tota una vida dedicada al cinema.

     

    Ingrid Guardiola

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona-

    Cinema Truffaut

  • Dilluns 4 maig
    20.00h
    22.30h

    12 hombres sin piedad

    Estats Units, 1957. Versió original subtitulada. 95 min.
    Intèrprets: Henry Fonda, Lee J. Cobb, Jack Warden, E.G. Marshall, Martin Balsam, Ed Begley.

     

    Sinopsi: Dotze membres d’un jurat han de jutjar a un adolescent acusat d’haver matat el seu pare. Tots menys un estan convençuts de la culpabilitat de l’acusat. El que dissenteix intenta amb els seus raonaments introduir en el debat un dubte raonable que faci recapacitar als seus companys perquè canviïn el sentit del seu vot.
    Dilluns 11 maig
    20.00h
    22.30h

    El prestamista

    Estats Units, 1964. Versió original subtitulada. 115 min
    Intèrprets: Rod Steiger, Geraldine Fitzgerald, Brock Peters, Jaime Sánchez, Thelma Oliver.

     

    Sinopsi: Un supervivent de l’extermini jueu regenta una botiga de préstecs al novaiorquès barri de Harlem. Els esgarrifosos i dolorosos records del camp d’extermini dominen completament la seva vida.
    Dilluns 18 maig
    20.00h
    22.30h

    Serpico

    Estats Units, 1973. Versió original subtitulada. 130 min.
    Intèrprets: Al Pacino, John Randolph, Jack Kehoe, Tony Roberts, Biff McGuire, Cornelia Sharpe.

     

    Sinopsi: Anys 70. Relat biogràfic sobre Frank Serpico, un policia íntegre de principis incorruptibles que, a diferència dels seus col·legues, mai es va deixar subornar, i precisament per això sempre va tenir problemes amb els seus companys de professió i es va veure exposat a situacions molt perilloses.
    Dilluns 25 maig
    20.00h
    22.30h

    Network (Un mundo implacable)

    Estats Units, 1976. Versió original subtitulada. 121 min.
    Intèrprets: Faye Dunaway, William Holden, Peter Finch, Robert Duvall, Beatrice Straight.

     

    Sinopsi: Una anàlisi sobre el poder de la televisió, que retrata un món competitiu on l’èxit i els rècords d’audiència imposen la seva dictadura. Howard Beale, veterà presentador d’un informatiu, és acomiadat quan baixa el nivell d’audiència del seu popular programa. No obstant això, abans d’abandonar la cadena, en una reacció inesperada, i davant la sorpresa de tots, anuncia que abans d’anar-se’n es suïcidarà davant les càmeres amb un tret. Aquest fet sense precedents provoca una gran expectació entre els televidents i els propis companys d’Howard.
    Dilluns 1 de juny
    18.30h
    21.30h

    El príncipe de la ciudad

    Estats Units, 1981. Versió original subtitulada. 190 min.
    Intèrprets: Treat Williams, Jerry Orbach, Richard Foronjy, Don Billet, Kenny Marino, Tony Page.

     

    Sinopsi: Daniel Ciello, un policia novaiorquès d’origen italià, per tal de lliurar-se de certes implicacions en pràctiques heterodoxes, accepta col·laborar amb assumptes interns per treure a la llum diversos casos de corrupció; però ho fa amb una condició: no delatar als seus companys. No obstant això, les coses no seran tan fàcils.
    Dilluns 8 juny
    20.00h
    22.30h

    Veredicto final

    Estats Units, 1982. V.O.S.E. 124 min.
    Intèrprets: Paul Newman, Charlotte Rampling, Jack Warden, James Mason, Milo O’Shea, Lindsay Crouse
    Sinopsi: Frank Galvin, un madur advocat en decadència, és un addicte a l’alcohol que sobreviu gràcies a petits i rutinaris treballs. Un antic soci li recorda el cas, encara sense resoldre, d’un error mèdic comès en un hospital i del que Galvin s’havia ocupat. No és gens fàcil per a ell treballar de nou de forma professional, però la seva tenacitat és tal que no triga a descobrir que pot guanyar el cas.
    Dilluns 15 juny 20.00h
    22.30h

    Antes que el diablo sepa que has muerto

    Estats Units, 2007. V.O.S.E. 117 min.
    Intèrprets: Philip Seymour Hoffman, Ethan Hawke, Albert Finney, Marisa Tomei, Rosemary Harris.

     

    Sinopsi: Dos germans de classe burgesa es troben en una situació desesperada i necessiten aconseguir diners sigui com sigui: Andy, un ambiciós executiu addicte a l’heroïna li proposa al seu germà Hank, que dedica tot el seu sou a la seva exdona i la seva filla, donar un cop perfecte: atracar la joieria que els seus pares tenen a Wetchester, Nova York.

Comparteix-ho