Citizenfour

Comparteix-ho
Citizenfour cartell
  • Informació


    Citizenfour
    Estats Units, 2014
    Director: Laura Poitras
    Intèrprets: N/D
    Gènere: Documental
    Durada: 114 min.
    Idioma: Anglès (subtitulada en castellà).
    Estrena: 27 de març.

    Sinopsi


    Al gener de 2013, Laura Poitras comença a rebre correus electrònics xifrats signats per un tal Citizenfour”, que li assegurava tenir proves dels programes de vigilància il·legals dirigits per la NSA en col·laboració amb altres agències d’intel·ligència a tot el món. Cinc mesos més tard, juntament amb els periodistes Glenn Greenwald i Ewen MacAskill va volar a Hong Kong per la primer de moltes trobades amb un home anònim que va resultar ser Edward Snowden. Per les seves trobades, va viatjar sempre amb una càmera. La pel·lícula resultant és la història que es desenvolupa davant els nostres ulls en aquest documental.


  • Un thriller sobre la ciber-vigilància

    El documental CitizenFour, dirigit per Laura Poitras, enguany va guanyar l’Óscar al millor documental. Poitras ja havia estat prèviament nominada a aquesta categoria amb My Country, My Country (2007), sobre la vida dels iraquís sota l’ocupació nordamericana. Aquest documental, juntament amb The Oath (2010) i CitizenFour (2014), formen part de la trilogia 9/11 centrada en analitzar, a partir de casos concrets, com a partir de l’11-S la seguretat estatal va passar a ser una prioritat del govern dels Estats Units i les “sinistres” estratègies que es van desenvolupar.

    Tot va començar quan Poitras va rebre un correu electrònic encriptat d’algú anomenat CitizenFour (“Four” en relació a la Quarta esmena de la Constitució dels Estats Units -1791- que prohibeix els escorcolls i embargaments desraonats o arbitraris). En aquest mail, l’anònim li oferia informació interna sobre la NSA i d’altres agències de intel·ligència. CitizenFour és un thriller que mostra, a temps real, les filtracions sobre l’espionatge de la NSA per part d’Edward Snowden durant l’estiu del 2013. El documental, com va dir Gemma Galdon a la seva pre-estrena al Festival Kosmopolis de Barcelona, és també una classe sobre encriptació i va destacar que, per primera vegada, s’havia tingut accés en un documental a un procés de filtració de dades que formen part de secrets estatals (Top Secret) a temps real.

    Snowden va donar a Poitras proves que confirmaven que la NSA tenia una ordre judicial que li permetia espiar, a través de programes com PRISM o XKeyscore, a millons de ciutadans usant el servei i servidors d’empreses de telecomunicacions com AT&T, Verizon, Google, Facebook, Yahoo!, Microsoft, Apple, entre d’altres. Les dades que col·leccionaven provenien de mitjans com internet, telèfons, cable, etc. Les filtracions es van fer a través del Washington Post i del The Guardian (Anglaterra), en aquest cas a través dels articles del periodista i advocat Glenn Greenwald, un altre dels protagonistes principals del documental que, com Poitras, va guanyar el Pulitzer Prize for Public Service arrel d’aquests articles sobre els programes de vigilància global als Estats Units i a Anglaterra (programa TEMPORA) basats en les filtracions de Snowden. Un altre dels protagonistes destacats és William Binney, veterà de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) que va renunciar al seu càrrec en veure les il·lícites activitats de la NSA.

    Whistleblowers: la informació com a arma pel “bé comú”

    L’FBI va obrir una investigació penal contra Snowden, que va ser extraditat i va haver de fugir de Hong Kong a Moscú on, després d’estar més de 40 dies retingut a l’aeroport, va rebre “asil polític”. Snowden forma part de la comunitat de whistleblowers* que s’han arriscat a perdre-ho tot en nom del “bé comú”, del dret a la privacitat i a la llibertat d’expressió i opinió de la gent. Pensem en persones com Julian Assange, editor en cap de Wikileaks (2006) que, entre d’altres leaks, el 2010 va donar a veure les filtracions de Chelsea Manning sobre la Guerra d’Afganistan i d’Iraq i que, des de llavors, està en l’ull de mira del govern dels Estats Units i segueix com a “exiliat polític”. Pensem en el propi Manning, condemnat a 35 anys de presó. O pensem en Aaron Swartz**, programador informàtic i defensor de la cultura lliure que el juliol del 2011 va ser acusat d’usar un script per descarregar 4,8 millons d’articles i documentals i que s’enfrontava a 4 millons de dólars de multa i més de 50 anys de presó, cosa que el va portar al suicidi (veure el documental The Internet’s Own Boy, 2014). Com recitava la primera frase de Howl de Ginsberg, “vaig veure les millors ments de la meva generació destrossades”, però no per la bogeria, sinó per les pròpies polítiques governamentals. A quantes morts més haurem d’assistir per adonar-nos que l’Estat no ens protegeix, ans ens vigilia i ens controla en benefici de les elits econòmiques?

                No cal citar a Negri i Hardt per recordar que després de l’11-S es va dibuixar un nou panorama geopolític global, un panorama, ideològic i econòmic, que es refugiava en el “terrorisme global” per portar al límit la vigilància ciutadana. El “pànic mediàtic” actual sobre el yihadisme, en part, també s’explica a partir de CitizenFour. Aquest pànic que passa per la creació d’un “maligne Altre” encarnat en ISIS o, anteriorment, en Al Quaeda (veure The Power of Nightmares d’Adam Curtis), només serveix per endurir i aplicar la llei antiterrorista i per penalitzar, per tant, dissuadir, tota forma de protesta o discens social. Qualsevol persona és potencialment sospitosa d’atemptar contra la “seguretat nacional”. Els homes, que juguen a ser déus, els “déus bons”, estan molt bojos. Mentrestant, el fantasma del TTIP es va filtrant, silenciosament. Tornem al 25 de juny, quan Putin va defensar que Snowden podia restar a Moscú com a ciutadà lliure perquè Rússia no tenia un acord bilateral amb Estats Units. Imaginem que no és Moscú, sinó Madrid, en una Espanya on s’ha aprovat el TTIP; podríem suposar que Snowden ja seria torturat i engarjolat en un context així? El TTIP genera un “polèmic” i perillós acord bilateral a escala global entre Europa i els Estats Units, això li donaria, automàticament, el poder de convertir el planeta sencer en el sanguinolent ull del Gran Germà, o és “només” una qüestió comercial-neofeudal? Preguntes que, per sort, encara no tenen resposta. Mentrestant, premiem i aplaudim la valentia dels que gosen obrir la boca mentre són perseguits per la mort, però som incapaços de transformar el sistema judicial per protegir i alimentar aquesta “valentia”.

    (*) “Alertadors”, llegeixi’s, no com a “traidors a la pàtria” (ús comú), sinó en un sentit positiu

    (**) Un dels primers desenvolupadors del RSS, codisenyador de Markdown, col·laborador en el disseny de codi de les llicències Creative Commons, desenvolupador de l’arquitectura d’Open Library, cofundador de Reddit i Demand Progress.

    Íngrid Guardiola

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • En col·laboració amb el bloc Club 7 Cinema.


    La mirada de Laura Poitras s’inscriu en la tradició del “cinema verité” i intenta contemplar els fets de la manera menys intrusiva possible.

    Xavi Serra, Ciutadà Snowden, diari Ara, 27.03.2015


    (..) un documental gens èpic sobre un heroi contemporani i alhora un thriller d’espionatge (..)

    Eulàlia Iglesias, Citizenfour, diari Ara, 27.03.2015


    (..) una lliçó sobre el funcionament del periodisme i la circulació d’informació en l’àmbit mediàtic.

    Àngel Quintana, La privacitat amenaçada, diari El Punt Avui, 27.03.2015


    Té la fortalesa narrativa d’un thriller i també l’esperit d’un serial cinematogràfic de principis del segle XX (..)

    Jordi Costa, El rostre de Gola Profunda, diari El País, 27.03.2015

Comparteix-ho