Corn Island

Comparteix-ho
cornisland cartell
  • Informació


    Simindis kundzuli
    Geòrgia, 2014
    Director: George Ovashvili
    Intèrprets: Ilyas Salman, Tamer Levent, Mariam Buturishvili
    Gènere: Drama
    Durada: 100 min.
    Idioma: Georgià (subtitulada en català).

    Sinopsi


    Amb les crescudes de primavera, el riu Enguri es precipita sobre les terresbaixes de Kolkheti i, abans de llançar roques i llim al mar, les acumula al migdel riu. En pocs dies, fins i tot de la nit al dia, d’aquests esculls neixen gransilles, el sòl és ric i fèrtil. Un ancià d’Abkhàzia i la seva jove néta decideixenplantar blat de moro en una d’aquestes illes. Però els soldats georgianscaminen propers...

  • Contemplació sense enganys

    Si estan asseguts al Cinema Truffaut i tenen aquest full a les seves mans, vol dir que són dels pocs que avui dia creuen que el cinema pot canviar l’ànim. Canviar-lo de veritat, no excitar-los amb imatges ràpides, amb efectes tronadors i altres artificis. Canviar l’ànim d’un dia a dia que passa ràpid, massa ràpid, on tot es consumeix i s’esgota sense haver-nos parat a mirar-ho. Corn Island, de George Ovashvili és això, contemplació i consciència. No evitarà que allò que veurem s’esgoti, però sí ens permetrà contemplar-ho amb calma, essent capaços d’aturar-nos sobre allò que més importa, i convertir en extern temes com la guerra o les passions momentànies.

    Preparin-se pel viatge que ve. Començarem enmig del no-res, allà on el riu Enguri forma suaus onades a la frontera entre Geòrgia i la República d’Abkhàzia. És la primera imatge de la pel·lícula, el primer lloc on es situa una càmera que acompanya a Ilyas Salman, l’actor turc que interpreta a l’avi protagonista. Del qual, no coneixerem ni el nom, ni la família, ni pràcticament cap dels seus lligams socials tret del que té amb la néta, l’actriu Mariam Buturishvili, de la qual tampoc tindrem referències de l’exterior. Des de la barca de l’avi, arribarem a un punt que aviat s’extingirà, i ell n’és conscient, però així és la vida a la vora d’aquest riu georgià, on es formen petites illes en una època concreta de l’any, que alguns habitants aprofiten per a plantar i poder fer la collita amb la que pràcticament hauran de viure tot l’any.

    No sabem en quin any succeeix el que veurem. Però tampoc és necessari, ja que forma part d’allò extern, social. Sí que podem saber que des del 1992, quan aquí ens obríem al món gràcies a les Olimpíades, allà patien una guerra que encara no s’ha resolt, mantenint les tensions entre els georgians i els habitants d’Abkhàzia. Aquesta guerra i aquestes tensions seran presents al llarg de pràcticament tota la pel·lícula, però amb una solució cinematogràfica que reforça la voluntat del director georgià Ovashvili de no distreure’ns d’allò que veritablement importa: l’interior de cadascú. La guerra i els atacs sonaran de lluny. Escoltarem trets des d’aquesta petita illa que l’avi interpretat per Salman ha convertit en el seu petit regne. També veurem com els soldats ens miren, amenaçadors, ressaltant la seva existència tot i no veure-la.

    La situació i moviments de la càmera a través d’aquesta relació fora de camp, fora d’allò que se’ns mostra, és potser la solució cinematogràfica més interessant d’una pel·lícula que cuida constantment tot allò que se’ns mostra. En aquest viatge a l’interior de l’avi i de la néta, on serem testimonis del creixement d’ella, ens acompanyaran les imatges més belles d’un paisatge idíl·lic, tot i la guerra. El sol, el riu, les muntanyes, tots aquests elements serviran a Ovashvili per a crear enquadraments bellíssims, imatges que des d’aquí no estem acostumats a veure.

    La feina a la direcció del georgià, curosa, metòdica i constant, es podrà assimilar a la del protagonista. Ovashvili construeix el film sobre unes idees mínimes. Prioritzant la imatge a les paraules, essent conscient que construeix sobre imatge digital, sobre quelcom que, com la petita illa on s’instal·la temporalment l’avi, desapareixerà. Si pensem en el discurs del director georgià, està de més destacar que el film va guanyar el principal festival europeu de ple estiu (Karlovy Vary) o que va ser nominada a millor pel·lícula estrangera en la darrera edició dels Oscar. Veritablement, és el menys important d’un film que, amb referents com Primavera, verano, otoño, invierno… y primavera (Kim Ki-Duk, 2003), sap que l’any vinent els premiats seran uns altres, que tot passarà. I que l’únic important és haver sigut capaços d’aturar-nos, contemplar, i deixar-nos portar pel poc de vertader que se’ns ofereix. Sense enganys.

    Christian G. Carlos

    Cinema Truffaut

  • “Una classe magistral de minimalisme amb càrrega emocional (…) ‘Corn Island’ resulta ser un immersiu plaer sensorial amb una sòlida recompensa afectiva.”

    Stephen Dalton, The Hollywood Reporter.


    “Lírica i bella, ‘Corn Island’ atrapa des del primer moment gràcies a la sensibilitat l’autor georgià a descriure a aquesta entranyable parella.”

    Emilio Luna, El antepenúltimo mochicano.


    “Faula sense floritures, gairebé bíblica, sobre la creació del món, les seves pertorbacions i la seva desaparició. Màgica.”

    Vincent Ostria, Les Inrockuptibles

     

Comparteix-ho