Después de la tormenta

Comparteix-ho

cartel_despues_de_la_tormenta

 

  • Informació


    Japó, 2016
    Director: Hirokazu Kore-eda
    Intèrprets: Hiroshi Abe, Kirin Kiki, Yôko Maki, Lily Franky, Isao Hashizume, Sôsuke Ikematsu,Satomi Kobayashi, Taiyô Yoshizawa.
    Gènere: Drama familiar.
    Durada: 115 min.
    Idioma: Japonès.

    Sinopsi


    Tot i haver començat una prometedora carrera d’escriptor, Ryota va de desil·lusió en desil·lusió. S’ha divorciat de Kyoko i gasta tots els diners que guanya com a detectiu privat apostant en les carreres, per la qual cosa finalment no pot pagar la pensió alimentària del seu fill de 11 anys, Shingo. Ara Ryota intenta guanyar-se novament la confiança dels seus éssers estimats i formar part de la vida del seu fill. La situació no sembla fàcil, però un dia un tifó obliga a tota la família a passar una nit junts…


  • Una tempesta catàrtica

    «Quan era nen recollia branques dels arbres caiguts camí del col·legi. Encara recordo la bellesa de l’herba després de la tempesta»  (Hirokazu Kore-Eda).

    Hirokazu Kore-Eda i Naomi Kawase van ser parella i, havent-se separat fa temps, sembla com si cada cop hi hagués més afinitat pel que fa als motius de les seves pel·lícules, a banda que l’estil de la cineasta és més poètic i fins transcendental en la seva relació mística amb la naturalesa. En tot cas, hi ha una inquietud semblant per les relacions familiars sempre problemàtiques, pel pas del temps, pel pes dels morts en l’existència dels vius, pels errors, les frustracions i els penediments que carreguen els seus personatges, per la simbologia de les incidències meteorològiques: un tsunami a «Aguas tranquilas», de Kawase; una tempesta a «Después de la tormenta». A cap dels dos no els hi és aliena la subtilitat, tot i que Kore-Eda va decantant-se cap una mena d’humor que algunes vegades la posa en qüestió fins que reprèn la delicadesa habitual. A «Después de la tormenta», la seva nova pel·lícula, l’humor va associat a l’àvia que hi interpreta Kirin Kiki, que, per cert, també va encarnar l’anciana que fa els millors dorayakis a «Una pasteleria en Tokio», de Naomi Kawase. Potser també podria considerar-se que les seves pel·lícules respectives s’han anat ensucrant. El cas és que, en els darrers anys, Kore-Eda va configurant una filmografia en què les seves pel·lícules («Still Walking», «De tal padre, tal hijo», «Nuestra pequeña hermana») van encadenant-se com a variants d’uns temes, que, en bona part, han sigut enunciats. A la manera del seu mestre Yasujiro Ozu, tot i que el propi deixeble n’ha de ser conscient que l’altura del seu referent és inassolible.

    El protagonista de «Después de la tormenta» és un home que sent la seva vida ha perdut el rumb. Escriptor frustrat, dilapida en el joc els diners que guanya com a detectiu privat, de manera que té problemes per pagar la pensió deguda per la manutenció del seu fill. Decebut d’ell mateix, desil·lusionat, lamenta no ser un bon pare. De manera inesperada, una tempesta fa que es quedi aïllat en una casa junt amb el fill, la seva ex-dona, que no li en deixa passar ni una, la seva mare, que, contràriament, és molt condescendent amb ell. En aquestes circumstàncies, que creen una situació pròxima a la claustrofòbia, es viurà un procès de catarsi. Kore-Eda oscil·la entre el drama i la comèdia, que apunta cap a les «comèdies de remariage» del Hollywood clàssic.  Si fins i tot en les seves pel·lícules més crues, amb «Nadie saba» com a manifestació culminant en relació amb una història de nens abandonats, hi ha una esperança, aquesta no hi pot mancar en una pel·lícula feta amb la idea que no podem desfer allò que hem fet, però que podem fer coses millors. El cineasta japonès frega l’acomodament, però a vegades apareix de cop una emoció incontestable, una vibració sincera de vida. Si més no, després de la tempesta, la naturalesa és més bella. I, havent caigut, és possible aixecar-se, reconstruir-se i estar més a prop del que es desitja ser.

     

    Imma Merino

    (Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona)

Comparteix-ho