Después de nosotros

Comparteix-ho

despues-de-nosotros-cartell

 

  • Informació


    Bèlgica, 2016
    Director: Joachim Lafosse
    Intèrprets: Bérénice Bejo, Marthe Keller, Catherine Salée, Cédric Kahn, Tibo Vandenborre, Philippe Jeusette, Annick Johnson, Jade Soentjens, Pascal Rogard, Margaux Soentjens, Ariane Rousseau, Francesco Italiano.
    Gènere: Drama.
    Durada: 100 min.
    Idioma:  Francès.

    Sinopsi


    Després de 15 anys junts, Maria i Boris se separen. Ella va ser qui va comprar la casa en la qual viu amb els seus dos fills però va ser ell el que l’ha reformat completament. Ara es veuen obligats a viure junts allà, ja que Boris no té els mitjans per pagar-se un lloguer. A l’hora de fer comptes cap dels dos vol deixar de banda el que considera haver aportat.


  • Secrets d’un matrimoni

    Tota l’acció de Después de nosotros -L’economie du couple, 2016- de Joachim Lafosse es situa dins una casa familiar. Els seus protagonistes són una parella en crisi. Marie –Berénice Bejo- és una jove burgesa de formació universitària. Ha heretat un notable  patrimoni estable i manté bones relacions amb la seva mare. Boris –el cineasta Cedric Khan- és un home a l’atur, no té formació universitària i la seva principal invesió en la vivenda ha consistit en el seu treball per a transformar i arreglar la casa. Entre la parella hi ha una diferència de classe molt evident, però a Lafosse no li interessa tant aquesta diferència com les oscil·lacions que ha tingut la seva relació amorosa, les tensions que s’han generat a partir de que la flama del seu amor s’ha anat apagant i la seva relació es cada cop més complicada. Al començament de la pel·lícula es possen totes les cartes damunt la taula i la idea d’una possible separació es fa més que evident.  Después de nosotros està plantejada com si tot el treball de posada en escena estigués sempre pendent de l’observació de les conductes humanes. Al llarg de poc més d’hora i mitja, Joachim Lafosse  descriu l’itinerari que porta als personatges del reconeixement de la crisi familiar fins a la notaria, on tot s’haurà de resoldre en termes legals.  El camí que descriu la ficció no és rectilini,  té alguna cosa sinuosa. La fosse mostra els alts i baixos generats pels dubtes, per l’esperança fictícia d’una possible reconciliació, per la insatisfacció afectiva.

    En els primers moments l’espectador escolta com els personatges diuen que alguna cosa s’ha trencat, però a mesura que aquest fet s’evidencia, als protagonistes els hi costa admetre quina és la seva realitat. Cap dels dos vol cedir en la seva posició. Hi ha instants en que fa l’efecte  que la situació pot arribar a arreglar-se, en altres veiem com els personatges pateixen pel futur de les seves filles bessones i intenten buscar per darrer cop la flama del caliu familiar. En les discussions els protagonsites reconeixen allò que varen fer malament en la seva vida anterior i que ara resulta irreparable. A mesura que avança, la tensió afectiva es desplaça cap a la tensió econòmica. La parella ha de discutir quina part de la casa es queda cadascú, si és just partir la meitat dels bens o si per contra cal buscar equilibris que reflecteixin el pes de l’herència familiar. De la casa es passa a les comtes bancàries i la crisi sentimental dona pas a l’esgotador joc de la burocràcia. El cineasta d’origen belga Joachim Lafosse roda una pel.lícula equilibrada que contrasta amb els efectes dramàtics d’altres títols de la seva filmografia com Perder la razón.  Allò que s’imposa és retrat d’una situació ordinària sense efectes dramàtics que vagin més enllà de la versemblança i de l’equilibri formal. La càmera filma en plans seqüencia, no surt a l’exterior i es queda entre les portes i finestres del pis.  Ens trobem davant d’una pel.lícula que sorprèn per la seva senzillesa i per la seva voluntat de no emfatitzar res. Es tracta de mostrar la vida tal com és.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho