Días de pesca en Patagonia

Comparteix-ho

diasdepescaenpatagonia cartell

  • Informació


    Días de pesca (Puerto Deseado)
    Argentina, 2012.
    Direcció: Carlos Sorín.
    Intèrprets: Alejandro Awada, Victoria Almeida, Oscar Ayala, Sandra Ximena Hoyos, Kharold García.
    Durada: 80 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    Després de sotmetre a una cura de desintoxicació per deixar l’alcohol, Marc, un madur viatjant de comerç, intenta canviar el rumb de la seva vida. Com a part del tractament, se li suggereix que triï un hobby, i ell es decideix per la pesca.

     

  • Carlos Sorín arriba fins el mar

    Des de «Eterna sonrisa de New Jersey», un film de 1989 en què Daniel Day Lewis és un dentista que viatja en moto predicant pel territori l’evangeli de la higiene dental, Carlos Sorín ha filmat bona part dels seus films a la Patagònia. Aquest és el paisatge que sembla inspirar-li les seves «històries mínimes», per esmentar el títol d’una de les seves pel·lícules més celebrades. Com també pot exemplificar «El perro», al cineasta argentí, admirador de l’escriptor nordamericà Raymond Carver, li agrada explicar de manera austera i prou continguda històries mínimes a la Patagònia, descobrint-hi nous paisatges com a matèria cinematogràfica. Com anuncia en certa manera el títol de la que fins ara és la seva última pel·lícula i que va ser presentada al festival de Sant Sebastià, amb «Días de pesca en la Patagonia» ha arribat fins el mar per acompanyar l’aventura emocional del seu protagonista, un home a la maduresa que vol pescar, però que sobretot vol retrobar-se amb la seva filla després d’anys de separació arran d’un conflicte que va distanciar-los. Aquest personatge és en procés de superar la seva addicció a l’alcohol, fet que l’espectador descobreix quan rebutja una beguda etílica. Sorín va revelant detalls a petites dosis, sense remarcar res i tampoc revelar-ho tot, com ara el perquè de l’antiga baralla entre pare i filla. El seu procés de retrobament, amb els seus avenços i retrocessos, defineix el nucli dramàtic d’una pel·lícula que no juga a dramatitzar i que, a la manera de Sorín, vol fluir com la vida sense emfatitzar-la i intentar buscar un to entre l’emoció empàtica i la justa distància. El cineasta disposa del temps d’una manera particular, de manera que una bona part del reduït metratge transcorre durant un sopar entre pare i filla. És l’escena clau de la pel·lícula concedint temps perquè hi apareguin una multiplicitat d’emocions. Però, com és propi en Sorín, també hi ha espai i temps per una diversitat de personatges més o menys originals que conflueixen en la seva estimada Patagònia: un entrenador de boxa i la seva pupila, uns joves turistes colombians que atabalen el protagonista amb les seves experiències del món, una infermera amb un consell fonamental i un home que instrueix sobre la pesca. Nous habitants de l’univers Sorín, tan identificable.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho