Don Jon

Comparteix-ho

donjon cartell

  • Informació


    Don Jon
    Estats Units, 2013.
    Direcció: Joseph Gordon-Levitt.
    Intèrprets: Joseph Gordon-Levitt, Scarlett Johansson, Julianne Moore, Tony Danza, Glenne Headly, Rob Brown, Brie Larson, Jeremy Luke, Italia Ricci, Amanda Perez, Lindsey Broad, Sarah Dumont, Sloane Avery, Eva Mah, Loanne Bishop, Channing Tatum
    Durada: 88 min.
    Gènere: Comèdria.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Jon és un jove addicte al sexe en general i al porno en particular, intenta exercir algun tipus de control sobre si mateix. Jon tendeix a deshumanitzar tot: el seu apartament, el cotxe, la família, la seva església i les dones.

     

  • La redempció de Don Jon

    DON LUIS:

    ¡Por Dios que sois hombre extraño!

    ¿Cuántos días empleáis

    en cada mujer que amáis?

    DON JUAN:

    Partid los días del año

    entre las que ahí encontráis.

    Uno para enamorarlas,

    otro para conseguirlas,

    otro para abandonarlas,

    dos para sustituirlas

    y una hora para olvidarlas.

    Don Juan Tenorio, Tirso de Molina.

    La pel·lícula de l’actor i ara director debutant Joseph Gordon-Levitt es diu «Don Jon» per una qüestió de pura fidelitat genealògica, és a dir, que el seu protagonista s’apunta a la família literària dels mascles (insatisfets) col·leccionistes de dones i, al mateix temps, ret el seu particular homenatge a treballs anteriors (i notablement superiors) com l’Alfie de Lewis Gilbert o la extraordinària Shame de Steve McQueen (no cal dir que la saga dels Casanova, començant pel film de Fellini i acabant pel darrer invent de l’Albert Serra, ens trasllada a una altra dimensió de regust més tràgic que no pas còmic). Don Jon és, per tant, l’actualització (o si ho preferim, la relectura) d’un mite eròtic popular feta, com no podria ser de cap altra manera, des de la perspectiva bulímica imposada per una realitat que es desplega, concèntricament, en els múltiples estrats que fan possibles Internet i les xarxes socials: l’addicció del protagonista (interpretat pel mateix Gordon-Levitt) al sexe no es dirigeix, en aquest sentit, a la carn sinó a la imatge fugaç i inaprehensible de les dones objecte que conformen l’univers del porno virtual. Ja ho deia Romà Gubern: «Cal agrair a Internet i al Minitel que hagin posat al descobert una situació objectiva de la societat. Que el sector comercial més actiu d’Internet sigui el porno, ens pot voler dir moltes coses. No cal culpabilitzar ni als usuaris ni a Internet, tot plegat és fruit d’una manera de viure, d’unes costums, d’una moral social, que fan que molta gent estigui frustrada en la seva vida íntima i sexual». Frustrats o no, la qüestió és que el nostre Don Jon satisfà amb envejable eficàcia la seva set de sang i, de passada, s’entreté tot sol (onanista ell) amb els espectres virtuals (els seus cossos femenins són hiperbòlics) que, com les muses clàssiques, porten el desig associat. Tot funciona relativament bé fins que Don Jon traeix el paradigma que encarna i comença a flirtejar amb la consciència i la culpa, dues cosines germanes que tendim a confondre de tan inseparables com són. Gordon-Levitt cau al parany de la moralina a través d’un duet tant antagònic com curull de feminitat: la càndida i perversa Scarlett Johanson (desig en potència) i la sòlida i seductora Julianne Moore (desig real) representen els pols oposats entre els que el sàtir desarmat lliura la seva trista batalla. Deixant de banda el desenllaç previsible i les reflexions de sobretaula (la família del protagonista podria sortir en un gag de la Trinca), és molt lloable l’esforç del director novell per explicar amb imatges i sons un univers més mental que físic i, en definitiva, la seva capacitat per aconseguir fer-nos còmplices de situacions inversemblants però perfectament somiables.

    Eudald Camps

    Cinema Truffaut

Comparteix-ho