¿Dónde estás, Bernadette?

Comparteix-ho

  • Informació


    Estats Units, 2019
    Direcció: Richard Linklater
    Intèrprets: Cate Blanchett, Kristen Wiig, Billy Crudup, Judy Greer, Laurence Fishburne, Troian Avery Bellisario
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 110 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Bernadette Fox (Cate Blanchett) és una dona de Seattle que ho té tot: un marit que l’adora i una filla brillant. Quan desapareix sense deixar rastre de manera inesperada, la seva família s’embarca en una aventura emocionant per resoldre el misteri d’on pot haver anat Bernadette. Adaptació de el llibre homònim de Maria Semple.

  • En un forat negre

    Què li passa a Bernadette Fox? Amagant-se darrere d’unes enormes ulleres negres, barallant-se amb les veïnes, remugant contra Seattle(on sembla que visqui confinada mentre el seu marit triomfa en els mons digitals), consumint ansiolítics compulsivament, confessant-se a una hipotètica coachque suposadament l’escolta per telèfon, ensopegant amb els objectes que hi ha escampats pel casalot caòtic i atrotinat que reforma com si fos una mena de tasca interminable, Bernadette només sembla capaç de relacionar-se amb tendresa amb la seva filla adolescent, Bee, que a vegades assumeix la veu narrativa del relat. Que Richard Linklaterhagi adaptatWhere You’d Go, Bernadette (2012), novel·la d’èxit i homònima de Maria Semple, pot crear inicialment certa estranyesa. Tal com exemplifiquen els seus dos films anteriors–Everybody Wants Some!! (2016), sobre  la iniciacióal campus universitari d’uns jugadors de beisbol, i Last Flag Flying (2017), en què tres veterans de la guerra del Vietnam es reuneixen per enterrar el fill d’un d’ells que hamort a la guerra de l’Iraq–,Richard Linklater no és un director que hagi tendit precisament a explorar mons femenins.

    Tanmateix, l’autor de Boyhood (2014) i de la meravellosa trilogia de Jesse i Céline(que amb el pas del temps es troben abans de l’alba, del capvespre i de la nit: Before Sunrise, 1995;Before Sunset, 2004;Before Midnight,2013),demostra una empatia amb un personatge de qui descobrim que, tot i ser unabrillant artífex de l’arquitectura sostenible,va abandonar el seu ofici de cop, i estranyament, vint anys enrere. Aquesta empatia no és aliena al fet que Linklaterhi reconeix una creativitat frustrada que ensopega amb l’utilitarisme de les formes de producció i de consum de la societat contemporània occidental. «Cada cop que veuen una vista bonica, volen tapar-la amb un edifici de vint pisos sense cap integritat arquitectònica.» Retirada a Seattle,Bernadette Foxté un peu fora de camí, o, en tot cas, sembla que no troba el seu lloc al món i hi vaga desconcertada. Tot i el seu atordiment ansiolític, no deixa de ser una inconformista que posa en evidència la mentida del «somni americà», cosa que enllaça amb l’esperit crític del també director de Fast FoodNationi de la distòpica i psicodèlica A Scanner Darkly, totes dues de 2006.

    Així és que, amb un registre de comèdia que s’empelta degravetat amb el malestar de la protagonista i que s’impregna d’una certa malenconia, LinklatersegueixBernadette Foxen el seu desconcert i la seva inadaptació fins que,tot d’una i amb un embolic pel mig, desapareix.Més tard la retroba, abans que també ho facin el marit i la filla (sensiblement encarnada per la debutant Emma Nelson) a l’Antàrtida, on l’arquitecta potser trobarà la manera de redreçar la seva vida i la seva creativitat. Per a aquesta aventura, queLinklater assumeix amb la seva perspectiva humanista i la seva moral generosa, el director ha comptat amb lacomplicitat de la gran Cate Blanchett, que desplega els seus recursos interpretatius per aportar complexitat auna dona en un forat negreque entreveurà la llum encarant la seva fragilitat:«Quan ets a l’Antàrtida i no hi ha nit, qui ets? Un fantasma en una terra fantasmal.»

     

    Imma Merino
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho