Dos vidas

Comparteix-ho

dosvidas cartell

  • Informació


    Zwei Leben (Two Lives)
    Alemanya, 2013.
    Direcció: Georg Maas, Judith Kaufmann.
    Intèrprets: Juliane Köhler, Ken Duken, Liv Ullmann, Sven Nordin, Julia Bache-Wiig, Rainer Bock, Thomas Lawincky, Klara Manzel, Vicky Krieps, Dennis Storhøi, Ursula Werner
    Durada: 97 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Alemany.

    Sinopsi


    Ambientada en els 90, la pel·lícula aborda la destinació de les dones noruegues que van tenir relacions amb els soldats alemanys durant l’ocupació nazi. Narra, a més, com van viure sota el règim de la Stasi a l’antiga Alemanya de l’Est.

     

  • Les cicatrius d’una Europa dividida

    Quan falten pocs mesos perquè es compleixi el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlin, Alemanya continua desenterrant alguns dels fantasmes del seu passat i lentament ha anat desclassificant molts dels documents polítics d’una època fosca que va començar el 1961 i que es va allargar durant gairebé 30 anys. El cinema també ha contribuit a ajudar a entendre aquest passat fosc rebelant alguns casos que exemplifiquen fins a quin punt la divisió de les dues alemanyes va suposar un drama no només socio-polític sinó sobretot humà. Pel·lícules com «Barbara» de Christian Petzhold i sobretot la guanyadora de l’Oscar «La vida de los otros» de Florian Henckel von Donnersmack han estat mostres destacades d’aquest cinema alemany modern que s’interpel·la obertament sobre el seu passat recent. Seguint aquesta tendència, el director Georg Maas aborda d’una sola vegada a «Dos vidas» un parell d’aquests episodis foscos de la història moderna alemanya. Durant l’ocupació nazi de molts països –Noruega en el cas que ens ocupaels oficials nazis van establir relacions amb dones de les que van néixer nens –els coneguts com a «Lebensborn»- que van ser criats en centres especials de l’Alemanya de l’est un cop va acabar la guerra. Però al cap d’uns anys, alguns d’aquests nens, ja adults, van intentar tornar a Noruega amb identitats falses per reunir-se amb la seva família d’origen. A més, per fer-ho encara més complex, la Stasi (la temible policia secreta de la República Democràtica Alemanya) va infiltrar agents a la majoria de països veïns (entre ells Noruega) com a part d’una estratègia de protecció del règim comunista. Georg Maas aborda amb convicció tot aquest apassionant material històric, i basant-se en un cas real (aquí novament la realitat supera la ficció), construeix un relat que aconsegueix trascendir els aspectes merament cojunturals per abordar el que hi ha darrera una situació específica amb un fort component polític. En aquest sentit, tal com ja passava a «Barbara» o «La vida de los otros», estem davant una pel·lícula de personatges que busquen conèixer la seva identitat real. El que explica «Dos vidas» és ni més ni menys que un dels milers de drames humans que hi va haver darrera un règim totalitari que va voler imposar una lògica política per davant de la vida de les persones. Tot i que d’entrada pugui semblar sorprenent, bona part dels films rodats sobre aquestes temàtiques han estat dirigits per realitzadors nascuts a l’Alemanya occidental. És possible que tot i no haver estat implicats directament en moltes de les situacions que narren, la seva perspectiva i distància davant d’aquesta realitat sigui molt més àmplia que la dels directors nascuts a l’Est. «Dos vidas» és un film amb una clara voluntat de posar llum a una part de la memòria històrica recent d’Alemanya. I Maas ho fa de manera molt efectiva, amb una pel·lícula molt sòlida, competent, ben explicada, que combina a parts iguals una estructura de thriller en la que anem descobrint tots els detalls –alguns realment inesperats- del cas que ens explica, mentre vivim paral·lelament les motivacions i contradiccions dels personatges. Sens dubte, una de les sorpreses agradables del film és la presència en un dels papers principals de la gran actriu i directora sueca Liv Ullmann. Més centrada en la seva vessant de realitzadora (ja té apunt la seva versió del clàssic «Miss Julie»), Ullmann tant sols ha protagonitzat dues pel·lícules com a actriu els darrers 18 anys. Aquí borda un paper de forta càrrega dramàtica i que és el contrapunt de la gran actriu alemanya Julianne Kohler, la verdader protagonista de «Dos vidas». La presència excepcional de Liv Ullmann és un motiu extra més per apropar-se a un film que confirma la bona salut del cinema alemany i que ens continua descobrint aspectes de la història contemporània de l’Europa occidental que havien quedat amagats. Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho