El abrazo de la serpiente

Comparteix-ho

el abrazo de la serpiente cartell

 

  • Informació


    Colòmbia, 2015
    Director: Ciro Guerra.
    Intèrprets: Brionne Davis, Nilbio Torres, Antonio Bolívar, Jan Bijvoet, Nicolás Cancino,Yauenkü Migue, Luigi Sciamanna.
    Gènere: Aventures.
    Durada: 125 min.
    Idioma: Castellà, Portuguès, Alemany, Català.

    Sinopsi


    Karamakate va ser un poderós xaman de l’Amazones, és l’últim supervivent del seu poble, i ara viu en aïllament voluntari a la selva. Porta anys de total solitud que l’han convertit en Chullachaqui, una closca buida d’home, privat d’emocions i records. Però la seva vida buida es capgira el dia en què al seu remot cau arriba Evan, un etnobotànic americà a la recerca de la yakruna, una poderosa planta oculta, capaç d’ensenyar a somiar. Karamakate accedeix a acompanyar a Evan en la seva recerca i junts emprenen un viatge al cor de la selva en què el passat, present i futur es confonen, i en el qual el xaman anirà recuperant els seus records perduts. Aquests records porten vestigis d’una amistat traïda i d’un profund dolor que no alliberarà Karamakate fins que no transmeti per última vegada el seu coneixement ancestral, el qual semblava destinat a perdre per sempre.


  • A la recerca de la mística ecologista

     

    Encara que les històries que expliquen tinguin pocs punts en contacte podríem dir que hi ha una certa proximitat entre el model de cinema que amb grans recursos explora González Iñarritu a The revenant i el treball de Ciro Guerra a El abrazo de la serpiente. Tots dos parteixen d’un paisatge per crear un drama en el que les condicions de supervivència acaben envoltades d’una visió mística que vol donar la sensació d’aparatositat en el tractament de la imatge.  Un cop admesa aquesta coincidència temàtica –i que en el cas del Truffaut també es possa de manifest a la cartellera- hem de dir que l’univers de la selva de l’Amazanes que recrea Ciro Guerra ens porta cap uns altres referents fílmics. En primer lloc podem trobar-hi ressonàncies de l’esbojarrada aventura que va portar a Werner Herzog a filmar l’any 1982, Fitzcarraldo, l’aventura d’un vaixell que volia pujar literalment una muntanya prop de Manaos i l’altra el treball que John Boorman va realitzar a La selva esmerada, on el riu Amazones servia per crear un discurs a mig camí entre l’ecologia i la mística psicodèlica.

     El abrazo de la serpiente de Ciro Guerra podria considerar-se com una obra que veu tant del sentit de l’aventura del film de Herzog, com de la barreja entre ecologia i psicodèlica de Boorman.   El cineasta colombià Ciro Guerra una pel·lícula plantejada en dos moviments que s’alternen. El primer moviment està centrat en l’experiència del científic alemany Theodor Koch Grüber, que va travessar l’Amazones a principis del segle XX. La segona experiència és la d’un altre científic americà Richard Evans que va seguir les seves peses als anys quaranta. Tots dos varen anar a la recerca del Karkuna una planta sagrada difícil d’aconseguir, els poders al·lucinògens de la qual obren les portes cap una dimensió espiritual. Les dues experiències estan lligades per la presència d’un mateix xaman Karamakate que els porta cap el misteri de la selva però també cap alguns misteris que van més enllà de la religió. Els dos viatges travessen els mateixos llocs però anuncien diferents formes de colonització. Així passem de la figura dels missioners que volen imposar el catolicisme a partir de càstigs i tortures contra els natius, cap a l’amenaça de l’explotació econòmica de la selva. Ciro Guerra roda la pel·lícula en blanc i negre proposant un viatge en el que el misteri del més enllà es manifesta a partir de la recerca de les claus que ofereix una natura exuberant i les pràctiques ancestrals. Karamakate es transforma en el guia i al mateix temps en testimoni d’un món que està a punt  de desaparèixer.

                                                                           Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho