El agente topo

Comparteix-ho

  • Informació


    Xile, 2019
    Direcció i guió: Maite Alberdi
    Gènere: documental
    Durada: 90 minuts
    Idioma: castellà

    Sinopsi


    Sergio és un espia xilè. O alguna cosa semblant. Almenys, se li ha ofert aquest treball després d’un càsting organitzat pel detectiu Rómulo, un investigador privat que necessita a un talp creïble per infiltrar-se en una llar de jubilats. La client de Rómulo, una filla d’una resident, sospita que la seva mare podria estar sent maltractada, de manera que el contracta per descobrir què és exactament el que està succeint a la residència. Sergio, però, té 83 anys i no és precisament l’agent 007, per la qual cosa no resulta gens fàcil entrenar un aprenent pel que fa a la tecnologia i a la metodologia de l’espionatge.

  • Mimetisme entre el documental i la ficció

    Fa uns anys, el brillant debut de la catalana Neus Ballús amb La plaga (2013), que va triomfar als Premis Gaudí, proposava una aproximació apassionant a les relliscoses fronteres entre el documental i la ficció a través d’una mirada detallista i empàtica sobre un mosaic de personatges reals en un territori natural en perill d’extinció, la zona de Gallecs, un oasi natural als afores de Barcelona. A El agente topo, el nou treball de la prestigiosa documentalista xilena Maite Alberdi –aquest és el seu sisè llargmetratge en una extensa trajectòria pels principals festivals internacionals del seu gènere–, la construcció de la trama recorda l’exercici de La plaga perquè en determinats moments els límits del gènere es dilueixen i la construcció narrativa es fon amb la captura de detalls de quotidianitat que són pura espontaneïtat, pura humanitat, pura vida.

    El agente topo és també una pel·lícula de camuflatge. Sota l’aparença d’una investigació detectivesca, que és un brillant MacGuffin per introduir-nos a l’escenari principal i gairebé únic del film i per enganxar-nos a una intriga absolutament singular, s’amaga un rerefons molt més profund i agredolç, el de la realitat de les residències per a la gent gran. La frontera entre la construcció ficcionada i l’observació documental vertebra les dues meitats d’un film que vola molt alt quan s’allibera d’aquest pretext argumental per arribar al moll de l’os del que ens vol explicar. Quan l’anècdota i el joc de la intriga d’estar per casa deixen pas a la realitat pura i dura, acompanyem Sergio Chamy, «Don Sergio», en un procés d’aprenentatge i descoberta i en la percepció que el misteri amagat que havia de descobrir es desfà com un terròs de sucre davant dels seus ulls.

    El agente topo és un film molt especial, molt singular, que ha triomfat i conquerit els espectadors de pràcticament tots els festivals en què s’ha exhibit, amb mencions especials en el Premi del Públic del Festival de Cinema de Sant Sebastià 2020 i sobretot la flamant nominació a l’Oscar al millor documental. La càmera de Maite Alberdi demostra una capacitat immillorable per capturar el detall, per filtrar-se en els moments d’íntima espontaneïtat dels personatges, per retratar d’una manera escrupolosament respectuosa, però també significativament crítica, el context de les residències de gent gran. En el seu treball hi ha una combinació molt difícil d’aconseguir entre un procés meticulós d’aproximació i una fluïdesa natural per la captura de moments carregats de veritat. El agente topo és la culminació de l’experiència continuada d’una cineasta que ha assolit un notable grau de maduresa i la recerca d’una mirada pròpia que només és possible amb un domini del mitjà acompanyat d’una capacitat per empatitzar amb l’univers humà que s’està retratant. La d’Alberdi és una mirada valenta, compromesa, i que, com tota documentalista de raça, acaba mostrant sense filtres l’autèntica cara d’un determinat context, per incòmoda que resulti. El seu film ens interpel·la, ens commou i ens situa davant del mirall com a societat.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho