El arte de amar

Comparteix-ho

elartedeamar cartell

  • Informació


    L’art d’aimer
    França, 2011.
    Direcció: Emmanuel Mouret.
    Intèrprets: François Cluzet, Frédérique Bel, Julie Depardieu, Judith Godrèche, Laurent Stocker, Élodie Navarre, Gaspard Ulliel, Ariane Ascaride, Pascale Arbillot, Stanislas Merhar, Louis-Do de Lencquesaing, Philippe Magnan, Philippe Torreton.
    Durada: 85 min.
    Gènere: Comèdia.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    En el moment en què ens enamorem, comença a sonar per a nosaltres una música particular. Cinc històries sobre la recerca de l’amor i de l’ésser estimat.

     

  • L’orquestra de les infidelitats

    En tota comèdia estructurada a base de diversos capítols es percep ja un risc inicial i fins a cert punt lògic en el qual la subjectivitat i l’empatia de l’espectador s’inclinarà per alguns en concret i l’objectivitat del guionista farà que, normalment, s’estableixin alguns alts i baixos entre aquest capítols. Aquest problema que presenten aquestes comèdies corals que pretenen parlar de les inclemències de l’amor (ens poden venir fàcilment al cap títols com «Love actually» o «Manuale d’amore») també el pateix «El arte de amar», el debut a les nostres contrades del cineasta marsellès Emmanuel Mouret, el qual ja té una sèrie de títols a les seves espatlles que generalment s’han mogut també pels terrenys de la comèdia sentimental. El fet diferencial de «El arte de amar» respecte als films citats, però, radica en la seva indefinició narrativa, és a dir, en la voluntat d’apuntar reflexions profundes que d’alguna manera pugin assentar càtedra i, alhora, allunyar-se dels esquemes més amanits i tòpics d’aquests tipus de comèdies però acabant en una terra de ningú en la qual l’espectador pot quedar finalment perplex. De la mateixa manera que «Manuale d’amore» s’iniciava com una mena de compendi literari per entendre els mecanismes de l’amor, «El arte de amar» utilitza el símil musical per elaborar les diverses partitures queconformen l’ampli ventall de relacions sentimentals en les quals ens podem trobar en la vida real, però aquest símil s’esmuny progressivament a mesura que avança el relat, com també la influència dels contes morals d’Eric Rohmer amb la qual l’autor pretén guarnir solemnement les lleugeres històries que ens està narrant. Malgrat aquesta irregularitat, s’agraeix l’esforç que realitza Moret per allunyar-se dels llocs comuns i el bon ull a l’hora de reclutar el nodrit i notable grup d’actors i actrius que protagonitzen «El arte de amar», tots ells encapçalats per un François Clouzet que, a banda de protagonitzar l’episodi sens dubte més reeixit i divertit de la funció, ens està demostrant darrerament amb títols com «Pequeñas mentiras sin importancia» o «Intocable» que es troba en un excel·lent moment de forma.

    Carles Ribas

    Cinema Truffaut

Comparteix-ho