El desconocido del lago

Comparteix-ho

eldesconocidodellago cartell

  • Informació


    L’inconnu du lac
    França, 2014.
    Direcció: Alain Guiraudie.
    Intèrprets: Pierre Deladonchamps, Christophe Paou, Patrick D’Assumçao, Jérôme Chappatte, Mathieu Vervisch, Gilbert Traina, Emmanuel Daumas
    Durada: 97 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Estiu. Un llac d’aigües blau turquesa al voltant del qual es congrega un grup de banyistes. Homes que troben el seu lloc junts vora la riba o al bosc contigu. Franck passa el temps entre l’amistat (o amor platònic) amb el ventrut Henri i les escapades amb Michel, adonis fosc i perillós.

     

  • Un inquietant paradís gay

    El cinema francès tenia una obra mestra gay que Jean Genet va realitzar l’any 1950: «Un chant d’amour», la única pel·lícula de l’escriptor i en la qual dos presoners fornits, havent-hi entremig el mur que separa les seves cel·les i passantse el fum de la cigarreta per un forat, es lliuren a una comunió eròtica sense tocar-se, sota la mirada inquisitiva del vigilant. Genet hi va expressar que la força del desig supera tota presó i tota repressió. Més de cinquanta anys després arriba la segona gran obra mestra gay del cinema francès: «L’inconnu du lac», d’Alain Guiraudie, que també manifesta la força del desig, però en una situació d’absoluta llibertat imaginada en plena natura, davant d’un llac on uns homes es reuneixen per contemplar-se, seduir-se i tocar-se. Si el film de Genet mostrava els cossos com unes escultures movent-se en un espai tancat, Guiraudie filma els cossos com si creés una pintura en moviment a «plein air». Si a «Un chant d’amour» dos cossos es comuniquen sense tocar-se, a «L’inconnu du lac» els cossos s’abracen disfrutant del sexe mostrat de manera explícita. Guiraudie, un cineasta més que interessant fins ara pràcticament desconegut a l’estat espanyol, presenta una mena de paradís gay, un lloc idíl·lic i fins utòpic a banda de la civilització: de manera significativa no apareix en l’enquadrament cap construcció humana, com ara ni cap casa ni cap carretera, si bé hi ha un parking amb cotxes on es desenvoluparà part d’una intriga. Això perquè, de manera inesperada, «L’inconnu du lac» es converteix en un thriller, o potser en un film de terror en què l’espai idíl·lic es fa inquietant, quan de sobte un home (Michel) es revela com un assassí ofegant el seu amant en el llac en una acció observada de lluny per un altre home (Frank). Una estona abans, l’espia involuntari de l’assassinat haurà creuat la seva mirada amb l’assassí originant-se un desig irresistible. Tant és així que, havent vist el crim sense que l’altre ho sàpiga, Frank no renunciarà a l’abraçada de Michel i tots dos es lliuraran a la passió sexual. Aquest és un film sobre el desig i, per tant, sobre la mirada que l’activa. Però sobretot és un film sobre el misteri del mateix desig. Del desig sexual i de la pulsió destructiva. En aquesta nova entrega de la relació entre Eros i Thanatos, hi ha una celebració del sexe, però palpitant-hi una amenaça. «L’inconnu du lac» en certa manera és una pel·lícula platònica, una possible variació d’”El convit”, un diàleg sobre l’amor i, per tant, el desig. D’aquí, un altre personatge, que té una relació d’amistat amb Frank que fa pensar en una forma d’amor platònic, parla del desig sublimat mentre d’altres es lliuren a la seva consumació. Variacions sobre el desig en un film en què també hi ha lloc per la ironia i fins i tot per l’humor negre. I on sobretot hi ha bellesa, una bellesa misteriosa, inquietant i pertorbadora com ho pot ser el desig i que s’ofereix a la nostra mirada.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho