El ejercicio del poder

Comparteix-ho

elejerciciodelpoder cartell

  • Informació


    L’exercice de l’État (The Minister)
    França, 2011.
    Direcció: Pierre Schöller.
    Intèrprets: Olivier Gourmet, Michel Blanc, Zabou Breitman, Laurent Stocker, Sylvain Deblé, Didier Bezace, Jacques Boudet, François Chattot, Gaëtan Vassart, Arly Jover, Eric Naggar, Anne Azoulay, Abdelhafid Metalsi, Christian Vautrin, François Vincentelli, Stéphan Wojtowicz, Ludovic Jevelot, Marc-Olivier Fogiel, Brigitte Lo Cicero, Jade Phan-Gia, Brice Fournier
    Durada: 112 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    A Bertrand SaintJean, ministre de Transport, el desperta en plena nit el seu secretari personal per comunicar-li que un autobús ha caigut per un barranc. No té més remei que dirigir-se immediatament al lloc de l’accident. Comença així l’odissea d’un polític que s’ha de moure en un món cada vegada més complex i hostil: lluites de poder, caos i crisi econòmica.

     

  • Dins les clavegueres del poder

    En una escena de «El ejercicio del poder», el ministre de Transports protagonista del relat recorda que fa uns anys a les esglésies només hi entraven els poderosos i que els bufons de la cort quedaven fora dels temples. Ara, en canvi, considera que són els bufons els que entren a les esglésies mentre els poderosos es troben amb la conjuntura que han de demanar permís per entrar-hi. La reflexió del Ministre pretén introduir un tema clau com és el de les servituds de la política, del menyspreu ciutadà que ha assolit degut als escàndols diversos, però també al descrèdit que ha assolit com a reflexió sobre la funció que la política té dins de l’educació democràtica. La reflexió que introdueix el protagonista reflecteix i posa de relleu el to metafòric que vol tenir aquesta incisiva i a estones brillant pel·lícula de Pierre Schoeller. Una pel.lícula que darrera el dia a dia d’un Ministre de Transports – teòricament un Ministre de dretes en el gabinet Sarkozy que tenia el poder a França quan es va rodar la pel·lícula- ens recorda que els representants de l’Estat han perdut tot poder de legitimat. Ara l’exercici més comú que posen a la pràctica un sector important de la política és el de demanar perdó a una societat cada cop més «toleritzada». «El ejercicio del poder» no és ni una pel·lícula d’intriga política, ni la descripció d’una xarxa corrupcions, ni una metàfora de la crisi sinó una descripció frontal de la figura de l’home política vist com un ésser atrapat entre l’eròtica del poder i la seva devaluació. El Ministre de Transports haurà de fer el possible per acceptar la privatització de les estacions de tren, qüestió que no havia fet més que negar i que volia convertir en el punt fort del seu programa electoral. Al acceptar la privatització no fa més que posar-se al servei d’uns poders que tenen més força que el propi poder polític i que el condemnen a la marginalització. Al mateix temps, el ministre haurà de mostrar als altres el costat més dur de la seva existència: mostrar com ha de se solidari amb el dolor dels altres després d’un tràgic accident o sentir com l’escridassen els manifestants que s’han situat davant la seu del ministeri. La pel·lícula ens mostra també com l’estrès de la vida ordinària el porta a la soledat i al menyspreu social. L’exercici del poder acaba sent un excel·lent retrat de la vida quotidiana d’un home polític que no para de moure’s en cotxes oficials, envoltat d’assessors i amb el mòbil permanentment a l’orella. L’exercici del poder el sedueix, però al mateix temps no para de trair-lo ja que acaba convertint-se en la víctima i la titella del propi sistema que l’ha creat. Mitjançant una estètica excessiva, amb sortides de to constants, «El ejercicio del poder» de Pierre Schoeller és la radiografia lúcida d’allò que vol dir una determinada pràctica política, construïda des de la certesa de que l’Estat ha perdut la seva força i que el poder està amagat més enllà de les clavegueres que el corrompien.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho