El glorioso caos de la vida

Comparteix-ho

  • Informació


    Austràlia, 2020
    Direcció: Shannon Murphy
    Intèrprets: Eliza Scanlen, Toby Wallace, Ben Mendelsohn, Essie Davis, Andrea Demetriades, Emily Barclay, Justin Smith, Charles Grounds, Arka Das, Jack Yabsley, Priscilla Doueihy, Eugene Gilfedder, Georgina Symes, Michelle Lotters, Zack Grech, Quentin Yung, Tyrone Mafohla, Jaga Yap, Sora Wakaki, Edward Lau, Renee Billing
    Gènere: drama
    Durada: 120 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Milla, una adolescent greument malalta, s’enamora d’un traficant d’estar per casa anomenat Moses, donant així començament al pitjor malson que mai han experimentat els seus pares. No obstant això, a mesura que Milla descobreix el que realment significa l’amor, tots aquells que estan al seu voltant aprenen d’ella com viure com si realment cada dia fos l’últim. El que podria haver estat un desastre per a la família Finlay aviat es converteix en una circumstància que els permet gaudir del gloriós caos que representa la vida.

  • Viure fins l’últim moment

    Hi ha un moment de Babyteeth (títol original d’aquesta pel·lícula australiana, la primera que dirigeix Shannon Murphy després d’una dècada de treballs televisius) en què la protagonista perd un nen a conseqüència de l’opressió d’un coixí damunt la cara. No sé si és costum australià, però si fos així, no faria gaires anys que Milla (l’adolescent malalta de càncer que interpreta amb sensibilitat i convicció Eliza Scanlen) hauria amagat sota el coixí les dents que li queien.

    És un escàndol que una persona tan jove s’estigui morint, així que és comprensible que els pares de Milla (un psiquiatra i una pianista amb la carrera frustrada, o que possiblement va renunciar a la seva carrera a causa de la maternitat) no puguin suportar-ho ni sàpiguen com entomar-ho. Tanmateix, l’enteresa (i la determinació del desig) amb què Milla afronta la malaltia (i l’amenaça palpable de la mort) fa que, encara que els costi, els seus pares arribin a intentar viure plenament cada instant amb la consciència que podria ser l’últim. Potser per això a la distribuïdora de la pel·lícula a l’estat espanyol se li va acudir posar-la en circulació amb el títol d’El glorioso caos de la vida.

    Que sigui gloriós és discutible. En tot cas, el caos no només arriba a una família adaptada a la malaltia de Milla, sinó també a un noi (Moses) que ella coneix casualment un dia, en principi, com els altres, abans d’emprendre el trajecte de tornada a casa després de l’escola, a l’andana de l’estació de tren. No és un noi precisament meravellós (enganxat a les drogues, sobreviu com pot i, de fet, agafant d’on pot), però potser la seva «anormalitat» atrau Milla i fa que ella trobi en ell, estranyament, un semblant seu. En tot cas, és algú amb un peu tan fora de camí que pot ser insensible a la noia i al seu estat i a la vegada ser-hi sensible (o així ho sent o ho vol creure ella) i estar-hi a prop. Tanmateix, palpita el dubte que el noi mantingui la relació (casual, intermitent, caòtica, fins cap al final) amb Milla (així com amb els pares, que accepten la seva presència perquè la filla ho demana com a última voluntat) perquè sempre en pot treure alguna cosa: diners, objectes per manllevar de la casa burgesa de la família, i fins la possibilitat d’obtenir substàncies amb recepta. Això, perquè el pare de Milla és un psiquiatra que, més que en la paraula terapèutica, sembla que treballa i confia en la medicació, cosa que aplica a la seva pròpia esposa. Hi ha molta intenció en el fet que no només el marginal i disfuncional Moses estigui enganxat als estupefaents, sinó que, d’una manera o altra, ho estigui la resta de personatges principals, socialment acomodats.

    En el seu primer llarg cinematogràfic, presentat a la Mostra de Venècia de l’any passat (en què el jove intèrpret de Moses, Toby Wallace, va guanyar el Premi Marcello Mastroianni al millor actor emergent), Shannon Murphy aborda un tema difícil, però alhora molt explotat (i sovint sense miraments melodramàtics), per la seva facilitat d’enganxar emocionalment els espectadors: el fet d’afrontar una greu malaltia, tant per qui la pateix com pels seus pròxims. En el film s’hi percep la voluntat de defugir els paranys sentimentals, però cada espectador pot valorar fins a quin punt ho aconsegueix.

    Imma Merino i Serrat
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho