El taller de escritura

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2017
    Direcció: Laurent Cantet
    Intèrprets: Marina Foïs, Matthieu Lucci, Florian Beaujean, Mamadou Doumbia, Mélissa Guilbert,Warda Rammach, Julien Souve, Issam Talbi, Olivier Thouret, Charlie Barde,Marie Tarabella, Youcef Agal, Marianne Esposito
    Gènere: drama
    Durada: 107 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    A La Ciotat, un poble prop de Marsella, un grup d’adolescents participen en un taller d’escriptura organitzat per la famosa escriptora Olivia Dejazet. Els joves que participen en aquest taller, l’objectiu del qual consisteix en escriure una ficció conjunta, són el fidel reflex de la societat francesa multicultural i diversa, on les friccions per motius socials i racials sorgeixen amb qualsevol comentari.

     

  • Sobreviure entre els somnis

    Aquest any es compleix una dècada de l’històric triomf del director francès Laurent Cantet al Festival de Cannes. Després de més de 20 anys sense que cap pel·lícula francesa guanyés la prestigiosa Palma d’Or, Cantet va trencar la mala ratxa amb “La clase”, el film que el va situar definitivament com un dels grans directors europeus actuals. Des de la seva esplèndida “L’emploi du temps”, que el va donar a conèixer internacionalment, l’obra de Cantet s’ha anat cuinat a foc lent (només 8 films en 20 anys), una prova de la meticulositat i perfeccionisme d’un director sempre preocupat per capturar la realitat amb la màxima naturalitat possible.
    “El taller de escritura” (L’atelier) és ja una obra de maduresa que conté bona part de les constants del cinema de Cantet però que a la vegada suposa una evolució, mostrant una voluntat d’explorar nous camins i d’experimentar amb un cert collage de gèneres. Perquè efectivament, ens trobem amb un film que funciona amb diverses capes, que mai avança cap on esperem, que ens manté interessats (pel que ens explica), però també intrigats (per com ho explica). En aquest sentit, “El taller de escritura” són diverses pel·lícules en una: és un film en la línia cinema verité de “La clase” però és també un thriller d’intriga; és una crònica social sobre la diversitat, complexitat i perills de la societat francesa actual, però és també una història d’iniciació i descobriment. En la capacitat de Cantet per anar integrant amb absoluta fluidesa i aparent simplicitat aquestes diverses capes, rau un dels valors fonamentals del film.
    Aquí, la integració de l’entorn en la història i els personatges que conformen la trama està fet amb una simbiosi admirable. El punt de partida és efectivament aquest taller estiuenc per d’escriptura de ficció per joves que organitza l’Ajuntament de La Ciotat, una ciutat industrial propera a Marsella, marcada per una traumàtica deslocalització, 25 anys enrera, de les seves emblemàtiques drassanes. La ferida social i econòmica segueix present no només en la generació dels adults sinó també en la dels joves. Dirigits per l’escriptora d’èxit Olivia Dejazet (esplèndida Marina Foïs), els set joves hauran de superar el repte, no només de descobrir la dificultat de la construcció dels relats -i la pel·lícula juga permanentment amb la metaficció en relació a la pròpia arquitectura cinematogràfica del relat fílmic- sinó de la convivència i el treball en grup. Cantet, com ja va fer a “La clase”, agafa uns perfils determinats que venen a ser una mena de microcosmos escollit de la diversitat racial, cultural i social de la societat francesa. En aquest context, els xocs i les tensions seran inevitables, i el taller d’escriptura esdevindrà també un taller de vida, en tota la seva dimensió.
    Com ja és habitual en Cantet, el que resulta més admirable del seu cinema és la capacitat per infiltrar la seva càmera sense que pràcticament es noti la seva presència. En les converses entre els joves durant les sessions del taller -sobretot en la primer part del film- la deconstrucció de la posada en escena és absoluta, i tenim permanentment la sensació d’estar vivint des de dins les discussions, els debats, les tensions i l’aprenentatge dels mateixos protagonistes. El treball de Cantet amb els actors joves, generant un ambient i condicions de rodatge que els permetin expressar-se amb aquesta espontaneitat sense estar pendents de la càmera, és senzillament brillant. Quan a partir de la meitat de la pel·lícula Cantet comença a explorar nous camins, incidint de forma directa en la petjada econòmica i en les conseqüències socials i polítiques de determinades decisions -l’auge de l’extrema dreta i el populisme xenòfob hi són ben presents- “El taller de escritura” pren una nova dimensió i demostra que, lluny de conformar-se o situar-se en zona de confort, el cinema del director francès és viu i dinàmic, i que vol explorar nous camins sense oblidar els seus orígens.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho